Federico Gerona
Federico Gerona, odontòleg de 58 anys, és una de les persones amb més recorregut a la nostra Fundació. Odontòleg amb clínica pròpia a Badajoz, ha treballat com a voluntari a diversos països de l’Àfrica, continent que ocupa un lloc molt especial a la seva vida. En aquesta entrevista, ens parla de la seva acció solidària i dels valors que la motiven.
– Entres a Odontologia Solidària poc després de la fundació de l’entitat.
– Parlem de l’any 1996, sí. Jo sempre he tingut bastanta inquietud social, i creia que des de la meva posició com a odontòleg havia de fer alguna cosa. Al principi em vaig implicar només com a soci. Dos anys i mig després, Fernando de La Puente, un company odontòleg de la zona de Cáceres, em va proposar anar a Guinea Equatorial amb un projecte d’atenció odontològica. Va ser la meva primera feina a l’Àfrica. Quan vaig tornar, i durant dos anys més, amb un altre odontòleg de Badajoz vinculat a OS vàrem treballar aquí a Extremadura amb un servei de disminuïts psíquics, que en aquell moment no tenien cap tipus d’atenció odontològica. Al final vàrem aconseguir que es creés una unitat per aquestes persones a un hospital de referència a Badajoz, on hi ha una unitat que els hi fa els tractaments odontològics que necessiten.
– A partir d’aquell moment, i en no existir una clínica d’Odontologia Solidària a Extremadura, treballes especialment a l’Àfrica.
– Sí. A més dels dos anys durant els quals vaig viatjar a Guinea Equatorial, he treballat en projectes a Angola durant tres anys. L’any 2005 vaig començar a anar a Sierra Leone, a on des d’aquell moment he viatjat com a mínim un cop l’any. També he estat a la República Centreafricana, on volíem iniciar un projecte que, desafortunadament, no es va poder posar en marxa per la problemàtica que s’ha creat entorn de Boko Haram. Ara mateix no és viable, però el tinc al cap, i penso que el reprendrem quan sigui possible.
– A Sierra Leone vas establir una gran relació amb en Manuel García Viejo, el missioner que va morir el mes de setembre quan es va contagiar amb l’Ebola.
– Moltíssima relació, no només jo, també els altres companys d’Odontologia Solidària que vàrem treballar allà. Ateníem els pacients al matí, i a la tarda fèiem llargues caminades amb ell. Teníem converses molt profundes amb en Manuel García Viejo: és una persona que t’omple, et marca, t’ensenya moltes coses no només de medicina, sinó de la vida. Et parlo de valors, de saber distingir les coses de la vida que són importants de debò. En Manuel ha estat per a mi una guia, des que el vaig conèixer i fins ara.
– Parles d’ell en present, com si no s’hagués mort…
– Sí, perquè el tinc molt en compte. El meu plantejament de vida des que ell va morir és diferent. He decidit pre jubilar-me el més aviat possible per poder anar més allà i aportar allò que pugui, que serà molt poc comparat amb el que feia ell. D’aquí un temps, penso passar molts mesos l’any a Sierra Leone. Els meus fills grans ja treballen, i des de fa sis anys en Momo està amb mi, un nen de Sierra Leone, en règim d’acollida. Cada any –menys aquest a causa de l’Ebola– he viatjat a Sierra Leone amb ell, perquè no perdi les seves arrels.
– Com es porta Occident amb l’Àfrica?
– Es porta en funció dels interessos d’Occident. La única cosa que a Occident li interessa de l’Àfrica són els recursos naturals. No li importen en absolut les persones, com s’ha vist i es continua veient amb l’Ebola. Es continuen extraient minerals a dojo, i no obstant s’inverteix poquíssim en ajuda a les persones que pateixen la malaltia. A Sierra Leone, la gent es mor al costa de la via de tren que porta el mineral de l’interior al port.
– Fa gairebé dues dècades que estàs vinculat a Odontologia Solidària. Com has vist l’evolució de la nostra entitat en tot aquest temps?
— Crec que durant els primers temps érem pocs, gent amb moltes ganes de treballar, per descomptat, però gairebé sempre els mateixos. Això va durar bastant temps, però ha anat canviant. A la última Assemblea d’Odontologia Solidària a Barcelona, vaig veure moltes ganes, molta força, molta gent nova, altruista, que pensa en els altres. Estic molt content. Després de l’Assemblea, vaig tornar a casa molt animat, perquè vaig veure que hi ha molta saba nova.
– Per tant, augures que tenim un bon futur?
– Sí, jo crec que pinta bé. Pinta bé, sempre i quan no oblidem que això és un voluntariat. Cal treballar amb els voluntaris, són ells els que s’han d’implicar. No podem anar a cop de subvenció, el “material humà” és el més important. No es pot pensar en una altra cosa. Fem això perquè realment ho sentim. I ens aporta coses, és clar. Jo tinc amics que sovint em diuen que el que faig té molt de mèrit, i la veritat és que no és cap mèrit. Per a mi, ajudar a “los nadies”, com deia Eduardo Galeano, és un plaer. És el que em dóna la vida.
