Íñigo San Luis

Íñigo San Luis

Íñigo San Luis Bugallo és un dels voluntaris que dediquen temps i coneixements pels més desfavorits en una de les nostres clíniques. Té el seu propi centre dental a Bergondo, però cada quinze dies, aquest odontòleg de 50 anys acudeix a la Clínica Solidària d’A Coruña, on atén persones que, a causa de la seva situació, no poden accedir a tractaments de salut bucodental en condicions de mercat. Hem parlat amb ell sobre les motivacions i experiències d’aquest voluntariat.

— Vas començar a la Clínica Solidària de La Corunya la primavera passada. Anteriorment, ¿havies col·laborat amb alguna ONG?

— No, cap. Era una cosa que sempre tenia en ment. Fa anys havia pensat que estaria bé implicar-me en temes de cooperació internacional, a Sud-amèrica o a l’Àfrica, però va ser una cosa que mai vaig concretar. Era una cosa que sempre tenia en ment, però que no vaig fer fins que vaig conèixer aquest projecte d’Odontologia Solidària, que em va semblar fenomenal.

— ¿I per què aquesta vegada vas decidir fer el pas?

— A la meva consulta privada sentia drames familiars contínuament, situacions sobre com de malament ho està passant la gent per la crisi. De mica en mica vaig anar veient que la gent no pot més. A partir d’aquestes constatacions vaig anar prenent més consciència del tema, i això va ser el que em va portar a treure una mica del meu temps. Actualment col·laboro amb Odontologia Solidària anant a la clínica una tarda cada quinze dies. Amb Odontologia Solidària tinc l’oportunitat d’ajudar aquí, on realment es necessita molt.

— Què tal l’experiència fins al moment?

— Molt bé, molt bona. Molt bons companys. I pel que fa als pacients, veus que són gent que valoren la teva feina, valoren que estiguis traient el teu temps per això.

— A vegades, et trobaràs amb pacients amb situacions personals especialment dures …

— Si, és clar. I això ho veig també a la privada, com et deia abans. La situació és molt dura.

— En el terreny personal, què t’aporta el treball solidari?

— És molt gratificant poder ajudar a les persones en un àmbit en el que tens coneixements. Però a més a més, hem de pensar que el futur de l’odontologia és incert, i el de les nostres pensions també. El dia de demà potser siguem nosaltres els que necessitem ajuda. Avui ets a dalt i demà no. És una forma de solidaritzar-te amb tota la gent que té problemes, perquè jo també en puc ser un més endavant. Això també m’ha portat a col·laborar, però per descomptat que és molt gratificant i és molt agraït poder actuar en un camp en el qual sé que puc ajudar.

— Què et semblen els protocols, el mètode de treball de les clíniques?

— Crec que està molt bé. Lògicament, sobre la marxa anem trobant coses que es poden millorar. Quan això passa, es planteja i poc a poc es van solucionant totes les qüestions. Les coses s’ajusten sense gran problema.

— Què li diries a un company odontòleg perquè s’impliqués en la nostra organització?

— Que és un camp que coneixem, i què millor que ajudar en això. Aquest company, a la seva consulta, estarà donant-se compte de la trista realitat social igual que jo. L’animaria dient-li que se sentirà molt millor si pot ajudar.

 

Pin It on Pinterest

X