Modest Revert
Modest Revert va formar part del grup de professionals del sector bucodental que, el 1999, van posar en marxa la Clínica Solidària de València. Metge estomatòleg de 59 anys, Modest té la seva pròpia clínica dental a la ciutat, i segueix col·laborant amb la Fundació. En aquesta entrevista conversem sobre el passat, el present i els objectius d’Odontologia Solidària.
— Tu encapçalaves la clínica de València quan va obrir les seves portes…
— Sí, en aquell moment era el delegat d’Odontologia Solidària aquí. La iniciativa de la clínica va partir d’un grup de deu o dotze odontòlegs, estomatòlegs i estudiants de València. La inauguració oficial de la clínica va ser al juliol de 1999, però la idea es va començar a treballar un parell d’anys abans. La principal dificultat va ser trobar un local en condicions adequades. Al final, mitjançant Càritas, vam trobar el que encara tenim. En aquells anys encara no era tan desgavellat muntar una clínica en un primer pis…
— ¿Hi havia molts voluntaris en aquests primers temps?
— No, molts no. Pensa que en aquella època hi havia molts menys dentistes que ara. Encara que mai ens van faltar voluntaris, la demanda de pacients era superior. L’important és que sempre hi havia gent disposada a donar un cop de mà, i bona col·laboració amb l’ICOEV i altres institucions. Vaig estar uns quatre anys de delegat, i després va prendre el testimoni José Ramón Frutos, un altre dels companys que formaven part del grup inicial.
— Tornem a aquest grup inicial que va decidir organitzar OS a València. Què us va motivar?
— Vam veure que era una cosa que calia fer. Fins aquell moment, els serveis socials de l’Ajuntament de València enviaven els usuaris a les clíniques privades. L’usuari presentava dos pressupostos de dues clíniques diferents, l’Ajuntament n’aprovava un, i enviava aquesta persona a la clínica elegida perquè li posessin una pròtesi o li fessin el tractament que necessitava. Aquest sistema no permetia atendre gaires usuaris. Quan vam plantejar la idea a l’Ajuntament, ho van veure molt bé. Es van adonar que es podria atendre més gent, ja que nosaltres no perseguim un benefici econòmic.
— Segueixes col·laborant amb la Fundació. Quines activitats has fet recentment?
— Darrerament hem realitzat un curs de periimplantitis a benefici d’Odontologia Solidària amb el Dr. Juan Rumeu, de Barcelona. Ell ja va col·laborar amb nosaltres en els començaments de la Fundació a València. Vam tenir una bona assistència, i vam comptar amb la col·laboració d’entitats com Straumann, INIBSA, Dental Cervera, l’ICOEV i la Universitat de València.
— Creus que, en general, els professionals de l’odontologia són persones solidàries?
— Crec que en general sí, i cada vegada més, a mesura que va entrant gent més jove i conscienciada. És un reflex de la societat. Els odontòlegs i estomatòlegs no som diferents de la resta, i avui dia l’esperit solidari ha augmentat considerablement en tots els àmbits.
— Posem-nos en la pell d’un noi o una noia que, per exemple, estigui acabant els seus estudis d’odontologia. Què creus que li aportaria a aquesta persona col·laborar amb Odontologia Solidària?
— Jo diria que aquesta experiència li serà útil. Si col·labora a la clínica, podrà tractar uns pacients que sempre et donen més del que tu els pots donar a ells. Hi ha coses que no s’aprenen a la Universitat, que només les aprens amb experiència, i tractant amb persones que, com ens pot passar a tots en un moment donat, passen per un mal moment econòmic, però tenen una qualitat humana indescriptible. A aquests joves jo els animaria, perquè estar en Odontologia Solidària és una mena de màster: un màster social i humà que els enriquirà molt, i que els serà molt útil per a la seva pràctica diària professional. Si després d’acabar els estudis passen un parell d’anys amb nosaltres com a voluntaris, veuran el món d’una altra manera. Ho dic en el sentit que no tot és guanyar diners i tenir coses. Hi ha altres valors humans que aquests pacients ens mostren cada dia.
