Josefina Guzmán

Josefina Guzmán de la Cruz, odontòloga de 58 anys, exerceix en l’àmbit privat, però treu hores per col·laborar com a voluntària a la Clínica Solidària de Granollers. Originària de la República Dominicana, actualment resideix a Barcelona. Hem parlat amb ella per tal de conèixer millor la seva experiència a la Fundació i les seves motivacions en l’àmbit solidari.

– Quan comences a col·laborar amb Odontologia Solidària?

– Fa un parell d’anys. Vaig conèixer la Fundació gràcies a l’Albert Cabestany: ell i jo treballem junts, em parlava molt d’Odontologia Solidària, i com jo feia molt temps que volia fer alguna activitat de tipus solidari em vaig decidir.

– D’on venia aquest desig de fer treball solidari?

– És que a mi aquest país m’ha donat molt, i vaig pensar que alguna cosa havia de donar-li jo també. Tenia el desig d’ajudar. Sabia que existien organitzacions solidàries, però no sabia com trobar-les i en realitat tampoc les havia buscat gaire. Era un desig latent que al final es va poder realitzar. A mi m’agrada donar una mica del que sé, de l’únic que sé. Et sents bé, donant.

Per un desig de justícia, o per altres motivacions?

– No penso tant a un nivell global, sinó a un nivell personal. Saps que hi ha molta gent que ho passa malament i pots ajudar una miqueta.

– Què tal l’experiència fins al moment a la Fundació?

– A mi m’agrada molt fer aquest voluntariat. El dia que véns a la Clínica Solidària és com una sortida, com un aireig: fas exactament el mateix de cada dia, atendre pacients, però a mi m’aclareix. Em fa estar bé. Aquí faig pròtesi. El tracte amb els pacients en bo en general. Normalment són molt agraïts.

– En alguns casos, vénen a la Fundació persones amb històries personals molt complicades…

– Sí, és veritat. Normalment no hi ha gaire temps per parlar amb els pacients, perquè es treballa molt, però alguns t’expliquen aquestes situacions. I et fa pensar, és clar. Fa que et sentis privilegiada, i que pensis: “Déu meu, i tu que pensaves que els teus problemes eren greus”. T’ajuda a relativitzar.

 – Què li diries a un odontòleg jove per convidar-lo a que ens conegui?

– Que aquí s’aprèn molt. S’aprèn a tractar amb la gent i amb les situacions que després et trobaràs a la consulta, i sobretot aprens sobre la professió. La gent pregunta al company, hi ha una sinèrgia molt positiva, i el tracte amb els companys és francament agradable.

Pin It on Pinterest

X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar