Pablo Araneda

Odontòleg de 48 anys nascut a Xile, Pablo Araneda es va instal·lar a Espanya el 1995. Actualment té la seva pròpia clínica dental a la ciutat malaguenya de Marbella, ocupació que compagina amb el seu voluntariat a la Clínica Solidària de la Fundació a Fuengirola. Hem conversat amb ell per conèixer-lo millor.

– Des de quan ets voluntari a Odontologia Solidària? És la teva primera experiència amb una ONG?

– Formo part d’Odontologia Solidària des de fa un any. Ara hi vaig un parell de vegades al mes, encara que al principi hi anava més sovint perquè n´hi havia necessitat. Anteriorment havia fet altres serveis de caràcter social, però no en una ONG de les característiques d’OS. Vaig estar col·laborant amb hospitals a Índia, i posteriorment també amb una organització espiritual al mateix país, sempre en temes odontològics.

– Quina va ser la teva motivació per integrar-te a Odontologia Solidària?

– Sempre he tingut aquesta inquietud, fins i tot abans de graduar-me, encara que no sabria dir-te d’on sorgeix. És una cosa que, simplement, sento. Jo crec que cal fer aquestes coses. Crec que està bé col·laborar i ajudar amb el tens i saps fer. Durant un temps, i abans d’entrar en Odontologia Solidària, vaig treballar amb una associació dedicada a nens amb discapacitats: síndrome de Down, malaltia de Parkinson, autisme … els atenia un cop per setmana a la tarda de manera gratuïta. En el meu cas, hi ha una sensació d’alegria quan puc fer alguna cosa per a una altra persona. Però això no sé d’on ve. No ho penses gaire, simplement  hi ha algú que té un problema i l’ajudes. Experimentes una sensació diferent quan pots treballar d’una manera lliure, sense pensar que et retornin res a canvi. No és una cosa que portis a un pla mental, és una vivència. Quan veus una persona que porta vint anys sense poder-se arreglar la boca i tu pots solucionar-ho és molt gratificant, a banda que millores substancialment la seva qualitat de vida.

– ¿Vas a la clínica de Fuengirola amb tot el teu equip, oi?

– Sí, és així. Hi vaig amb dos auxiliars que estan amb mi a la meva clínica i amb la meva mare, que també és dentista. Normalment ens remeten pacients amb casos de pròtesis, que han perdut dents tant a dalt com a baix, i entre tots podem atendre els pacients més ràpid. Totes les persones que m’acompanyen s’hi van voler sumar, no vaig obligar ningú: elles també van voler viure això. Com et deia abans, a mi em resulta molt gratificant, i si no hi vaig més vegades és perquè descuidaría la meva pròpia clínica. És molt agradable, et sents útil, i el tracte amb els altres companys de l’equip de Fuengirola està molt bé.

– Com motivaries  un odontòleg jove o que estigui acabant els estudis perquè s’acosti a nosaltres?

– Hi ha una cosa que és molt interessant, i és que, en un temps curt, tindran l’oportunitat de conèixer molts casos clínics que de vegades no són tan comuns, perquè normalment els pacients no arriben a aquests extrems. També tindran l’oportunitat de compartir amb altres col·legues l’experiència que tenen per poder solucionar aquests casos clínics. Tenen una oportunitat d’augmentar la seva experiència clínica en un temps molt curt, de conèixer, compartir i aprendre d’altres col·legues que ern saben una mica més per la seva experiència.

Pin It on Pinterest

X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar