Ana Campi
Ana Campi és la responsable de la nova clínica d’Odontologia Solidària a Fuengirola. Odontòloga de 36 anys, en aquest moment treballa en una clínica privada. Va començar a col·laborar amb la nostra entitat fa deu anys, i actualment forma part del Patronat de la Fundació. En aquesta entrevista ens parla de la seva experiència amb Odontologia Solidària, i del procés que ha culminat amb la posada en marxa de la clínica de la ciutat malaguenya.
– Quan vas saber de l’existència d’Odontologia Solidària?
– Quan encara estava estudiant la carrera, a Granada. En aquella època, jo ja defensava que la Seguretat Social havia de cobrir tractaments bucodentals, i un professor em va parlar d’Odontologia Solidària. Però la cosa va quedar parada, no va anar a més…
– I en quin moment entres en contacte amb la Fundació?
– L’any 2004, quan em vaig instal·lar a Barcelona per fer un postgrau. Vaig començar com voluntària a la clínica de Granollers, on més tard vaig estar contractada alguns mesos. Després me’n vaig anar de viatge i quan vaig tornar a Barcelona vaig començar a treballar a SOPS, la clínica de la Fundació que tracta a pacients amb VIH a Badalona. Hi vaig treballar quatre anys, fins al 2011.
– Quatre anys és molt de temps. Com va ser la teva experiència a SOPS?
– Per a mi fou una experiència preciosa. SOPS és un lloc relativament complicat, no només perquè els pacients tenen VIH, sinó perquè molts el van contraure a través del consum de drogues. Hi havia persones amb una història personal molt dura, casos que ens tocaven molt, però que intentàvem afrontar amb sentit de l’humor i donant afecte als pacients. Recordo que menjàvem amb ells a la casa d’acollida de Can Banús, i enseguida t’involucraves amb la gent. Quan vaig deixar SOPS me’n vaig anar plorant, perquè aquella, en aquell moment, era la meva família.
– En quin moment comença a forjar-se el projecte a Fuengirola?
– Al gener de 2013, quan Graciela Gallarreta i jo vàrem començar a visitar diverses institucions de Málaga per buscar suports. Al principi no vàrem tenir gaire èxit, fins que una amiga periodista ens va suggerir que potser la idea podria interessar a l’Ajuntament de Fuengirola, i així va ser. Ens entrevistàrem amb ells, i al cap de pocs mesos ens ensenyaren el local que pensaven cedir-nos. Després vàrem passar vuit o nou mesos d’incertesa per diverses causes (qüestions tècniques, papers…), fins que vàrem signar el conveni que ens va permetre inaugurar la nova clínica al mes de setembre.
– Què et motiva a treballar com a voluntària?
– La convicció que tothom hauria de tenir el dret a la salut oral. Vivim en un país que hauria d’incloure l’odontologia a la Seguretat Social. Jo crec que l’odontologia, com també passa amb la medicina i la infermeria, és una professió de servei. La nostra feina consisteix en millorar la salut de la gent. El que passa és que, actualment, l’odontologia s’ha mercantilitzat tant, que sembla que és un negoci. És evident que els professionals han de guanyar-se la vida, però sense oblidar que els tractaments que fem són molt importants per a les persones, i que hi ha gent que no hi pot accedir per qüestions econòmiques.
