Sandra Rabuñal
Avui entrevistem Sandra Rabuñal, companya de la Clínica Solidària d’A Coruña. Sandra, higienista i protèsic dental de 37 anys resident a Arteixo, va tenir notícia d’Odontologia Solidària quan el projecte d’obrir una clínica a la ciutat gallega encara estava en fase embrionària. S’hi va implicar des del principi, i en aquest moment és la delegada Social de clínica. En aquesta conversa, ens explica les raons per les quals realitza treball voluntari en el si de la Fundació.
— Ets a la clínica de La Corunya des del principi. He fet, et vas vincular al projecte abans que obrís…
— Sí. Jo vaig conèixer l’Ana Otero a una xerrada al Col·legi d’Higienistes en la qual ella presentava el projecte. D’això en fa gairebé cinc anys. A mi sempre m’ha interessat moltíssim això de la cooperació i les activitats similars. He estat en alguns projectes de cooperació internacional al Marroc i un parell de vegades més al Senegal amb una ONG que es deia Solidariamente, que col·laborava amb la Fundació Vitaldent. El projecte d’Odontologia Solidària és diferent, és clar, però em va interessar de seguida, perquè la veritat és que, a mi, la meva professió m’agrada un munt…
— La clínica va trigar molt de temps a obrir portes…
– Gairebé quatre anys, sí. En tot aquest temps sempre vam mantenir contacte, i estàvem desitjant que per fi s’obrís. Va ser un procés amb moltes traves, sobretot políticament parlant. Hi va haver un moment en què vaig estar menys en contacte amb la gent perquè estava preparant unes oposicions i molt bolcada en la feina, però des del principi van comptar amb mi, fins que per fi la clínica va poder obrir.
— L’experiència, és positiva fins ara?
— Molt bona. Hi ha moltíssima companyonia. Quan fas alguna cosa en el qual tothom comparteix una mateixa inquietud, les coses van funcionant millor cada dia. A tots ens agrada la nostra professió, i la inquietud que tenim és fer-ho a canvi de res per ajudar a la gent que no pot pagar-se els tractaments. Sempre cal pensar que, el dia de demà, potser la vida dóna un tomb i podem estar en aquesta situació complicada nosaltres mateixos … Som 46 voluntaris, i entre tots treballem el millor possible. L’experiència és positiva, si.
— Què ens expliques del tracte amb els pacients?
– El perfil de pacient que ve a la nostra clínica és el de persones en situació marginal, i molts són estrangers. Jo el que pitjor porto és l’idioma: no parlo francès ni àrab, només una mica d’anglès, però amb bona voluntat et vas entenent amb ells, intentes tranquil·litzar-los i explicar-los que no els farem mal, que estem aquí per ajudar-los. Els fem veure que no és una clínica convencional, on potser els renyen si no segueixen bé les tècniques de raspallat; que nosaltres estem aquí per intentar solucionar el seu problema el millor possible, i que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres per ajudar-los. I és clar, ho notes en la reacció dels pacients. La gent és molt agraïda, ens porten coses … Veus la alegria de la gent, sobretot els joves, quan se’n van de la clínica amb dents.
— Ets la delegada Social de la clínica. Això comporta encara més implicació…
— Des de l’abril de l’any passat, sí. Aquesta responsabilitat m’implica més, és cert, però Ana m’ajuda molt. La nostra tasca bàsicament és d’intermediació entre els voluntaris i tenir-ho tot una mica organitzat perquè el treball surti bé, perquè en un lloc pel qual passa tanta gent, cal estar pendent que no s’acabi el material i altres qüestions.
— Finalment, què li diries a un professional de l’odontologia perquè es fes voluntari d’Odontologia Solidària? Quins motius li donaries?
— Com et comentava abans, li faria la reflexió que potser el dia de demà qualsevol de nosaltres pot ser-hi. I també li diria que no canviarem el món, però si ningú fa res tampoc avançarem. A mi m’agrada molt una frase de la mare Teresa de Calcuta, que en una ocasió va dir que potser a vegades sentim que el que fem és només una gota al mar, però el mar seria molt menys si li faltés una gota. Això és el que jo li diria.
