Alejandro Leirós

Alejandro Leirós, odontòleg de 24 anys, es va llicenciar el juny de 2016. Viu a Pontevedra, però recorre sovint la distància des de la ciutat on resideix fins a A Coruña per fer voluntariat a la nostra Clínica Solidària. En aquesta conversa, aprofundim en la seva trajectòria a la nostra entitat i els motius de la seva vinculació amb Odontologia Solidària.

— Des de quan ets voluntari a la clínica d’A Coruña?

— Hi vaig anar un parell de vegades com a higienista quan estava estudiant l’últim any de carrera. Després, en acabar els estudis, vaig començar a treballar com a odontòleg en una clínica de Madrid, que és on vaig estudiar. En tornar a Galícia, em vaig incorporar a la clínica d’A Coruña.

— Com vas saber que existia Odontologia Solidària?

— Per internet.
Ja fa temps, la clínica encara no estava oberta. Em vaig posar en contacte amb la central, i em van connectar amb la gent d’A Coruña. Vaig anar a conèixer-los, i a veure on s’instal·laria la clínica. En aquesta època encara estava estudiant a Madrid. Va ser el meu primer contacte.

— Què et va motivar a contactar amb nosaltres i, més tard, implicar-te com a voluntari?
— Sempre m’havia atret la idea de fer una cosa així, d’ajudar. Volia donar un cop de mà, i la possibilitat de viatjar a l’estranger fent un voluntariat no m’atreia. Quan vaig descobrir Odontologia Solidària vaig pensar que era ideal per a mi, perquè em permetia fer un voluntariat a prop de casa, atenent a la gent d’aquí que necessita ajuda.

— Amb quina freqüència vas a la clínica?
— Actualment hi vaig dos dies a la setmana. Un dia sencer, i una tarda.
— Des de Pontevedra a A Coruña hi ha un bon tros. No és molt moviment?
— Jo hi vaig amb molt de gust. El viatge en tren se’m fa molt ràpid. I, en tot cas, em compensa el viatge. A part de fer la feina que fem amb els pacients, hi ha un ambient de treball immillorable. Els voluntaris som com una pinya, sé que m’ho passaré bé.
— Què en expliques del tracte amb els pacients?
— Els pacients són agradables, simpàtics. Són persones molt agraïdes. En general jo em dedico a fer pròtesis dentals, i això implica una relació llarga amb l’usuari, aproximadament un mes i mig. Et dóna temps d’anar xerrant, de conèixer a la persona i d’agafar confiança. Et trobes amb persones que han passat per situacions molt dures, i això et dóna perspectiva. T’adones que no tot en la vida és tan fàcil com hagis pogut tenir-ho tu. Impressiona bastant, però escoltant aquestes experiències aprens el que és la vida… Al final del tractament, veus com de contents estan amb dents, i aquest moment és el que més m’agrada: el gaudeixo i és una cosa que m’omple. Jo sóc odontòleg perquè m’agrada el que faig, mai vaig fer la carrera només per guanyar diners. Evidentment, cal guanyar diners per viure, però al marge d’això m’agrada ajudar a la gent.

Pin It on Pinterest

X