Entrevistes

“Em sento bé donant una mica de l’únic que sé”

Josefina Guzmán

Josefina Guzmán de la Cruz, odontòloga de 58 anys, exerceix en l’àmbit privat, però treu hores per col·laborar com a voluntària a la Clínica Solidària de Granollers. Originària de la República Dominicana, actualment resideix a Barcelona. Hem parlat amb ella per tal de conèixer millor la seva experiència a la Fundació i les seves motivacions en l’àmbit solidari.

– Quan comences a col·laborar amb Odontologia Solidària?

– Fa un parell d’anys. Vaig conèixer la Fundació gràcies a l’Albert Cabestany: ell i jo treballem junts, em parlava molt d’Odontologia Solidària, i com jo feia molt temps que volia fer alguna activitat de tipus solidari em vaig decidir.

– D’on venia aquest desig de fer treball solidari?

– És que a mi aquest país m’ha donat molt, i vaig pensar que alguna cosa havia de donar-li jo també. Tenia el desig d’ajudar. Sabia que existien organitzacions solidàries, però no sabia com trobar-les i en realitat tampoc les havia buscat gaire. Era un desig latent que al final es va poder realitzar. A mi m’agrada donar una mica del que sé, de l’únic que sé. Et sents bé, donant.

Per un desig de justícia, o per altres motivacions?

– No penso tant a un nivell global, sinó a un nivell personal. Saps que hi ha molta gent que ho passa malament i pots ajudar una miqueta.

– Què tal l’experiència fins al moment a la Fundació?

– A mi m’agrada molt fer aquest voluntariat. El dia que véns a la Clínica Solidària és com una sortida, com un aireig: fas exactament el mateix de cada dia, atendre pacients, però a mi m’aclareix. Em fa estar bé. Aquí faig pròtesi. El tracte amb els pacients en bo en general. Normalment són molt agraïts.

– En alguns casos, vénen a la Fundació persones amb històries personals molt complicades…

– Sí, és veritat. Normalment no hi ha gaire temps per parlar amb els pacients, perquè es treballa molt, però alguns t’expliquen aquestes situacions. I et fa pensar, és clar. Fa que et sentis privilegiada, i que pensis: “Déu meu, i tu que pensaves que els teus problemes eren greus”. T’ajuda a relativitzar.

 – Què li diries a un odontòleg jove per convidar-lo a que ens conegui?

– Que aquí s’aprèn molt. S’aprèn a tractar amb la gent i amb les situacions que després et trobaràs a la consulta, i sobretot aprens sobre la professió. La gent pregunta al company, hi ha una sinèrgia molt positiva, i el tracte amb els companys és francament agradable.

“La solidaritat omple un buit que tots tenim al cor”

Carlos Lucas

Carlos Lucas, metge estomatòleg de 67 anys d’edat, va mantenir operativa la seva pròpia clínica dental a Albacete durant 35 anys. Es va jubilar el febrer de 2015. Tot i que ja no exerceix com a dentista ja que està donat de baixa en el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, segueix vinculat al món odontològic col·laborant a la Clínica Solidària de la ciutat castellanomanxega, on presta ajuda tècnica. Aquesta és la seva història.

— Col·labores a la Clínica Solidària d’Albacete des de molt al principi. Com va començar tot?

— Jo era a Anglaterra per celebrar l’aniversari de la meva única néta, i vaig llegir a l’edició digital de La Tribuna de Albacete que al cap d’uns mesos obriria la Clínica Solidària. Quant vaig arribar a Albacete vaig establir contacte amb María Dolores Cuenca per oferir-me com a col·laborador en l’aspecte pràctic: reparar avaries tècniques de poca importància, col·locar el rètol d’Odontologia Solidària … coses així. Com que no puc exercir com a odontòleg, vaig pensar que era una altra manera de cooperar amb el projecte. I així seguim. De tant en tant m’avisen, o jo passo per allà, i faig el que convé. És un paper poc visible, però necessari.

— Entre d’altres coses, estàs pendent d’ajustar els equips…

— Bé, si una turbina no acaba d’anar bé la greixo, i coses així. Tingues en compte que quan jo vaig establir la meva pròpia consulta a Albacete no hi havia cap servei tècnic d’equips dentals a la ciutat. Llavors, per evitar els costos que suposava el trasllat d’un tècnic de Madrid a Albacete, vaig haver d’aprendre a reparar les avaries dels meus equips. Aquests petits coneixements alguna vegada ens han permès no deixar d’usar un equip a la Clínica Solidària d’Albacete.

— Per què, en conèixer que s’obria la Clínica Solidària d’Albacete, vas decidir implicar-te?

— Perquè ajudar les persones en risc d’exclusió social, i donar-los com a mínim un tractament dental bàsic, em sembla una causa noble. Cal fer-los un forat i treballar per a ells.

— És una manera de fer una mica més just el nostre món?

— Per descomptat. Avui dia hi ha moltes organitzacions no governamentals que ajuden als necessitats. És una nota de qualitat i d’acostament a aquestes persones, i per descomptat la Clínica Solidària d’Albacete ha marcat una fita a la ciutat. Cap altra especialitat té una clínica d’aquestes característiques, potser perquè la malaltia dental ataca amb molta més freqüència les persones que estan en una situació econòmica complicada.

— En la teva opinió, per què és interessant ser solidari?

— És una manera d’omplir un buit que tots tenim al cor. Hi ha molta gent necessitada i hem de col·laborar, donar a aquestes persones tractament bàsic i que puguin mastegar i gaudir una mica menjant. Això suposa una satisfacció per qui ho fa.

“La solidaritat sorgeix d’una profunda empatia”

Zulma Rodríguez

Zulma Rodríguez

Zulma Beatriz Rodríguez Predrouzo és voluntària de la Clínica Solidària de Madrid des de l’any 2011. Nascuda a Buenos Aires, va començar a exercir l’odontologia a la capital argentina, fins que com tants dels seus compatriotes va haver d’emigrar a causa del tristament cèlebre corralito. Establerta a l’Estat espanyol des de 2002, Zulma treballa en una clínica privada de Madrid, activitat que compagina amb el voluntariat a la Fundació.

— Per què et vas unir a Odontologia Solidària?

— Per diverses raons. Jo sempre he fet molta activitat en la professió a part d’atendre a la consulta. He fet docència, i sempre he treballat a favor de la salut dels altres, sense importar-me si era gratis o no. A l’Argentina, he treballat en hospitals sense que em paguessin mai res, i a la Facultat també tractàvem persones que no podien pagar privadament els tractaments. Em vaig trobar amb gent molt humil que venien molt acomplexats, i jo els explicava que havien d’exigir i dir el que els passava. Quan vaig arribar aquí i em vaig posar a treballar, jo buscava fer activitats d’aquest tipus, i llegint una revista professional vaig veure que a Madrid hi havia Odontologia Solidària.

— Ja fa molts anys que col·labores a la clínica Madrilenya. Què tal l’experiència?

— Molt bona. Hi ha una cosa que jo no havia experimentat amb anterioritat: el fet d’estar atenent simultàniament persones de molt diferents ètnies, cultures i estil de vida. Hi ha gent de tot arreu. Això m’ha sorprès. Treballar a la clínica de Madrid em dóna la possibilitat de conversar amb aquests pacients, explicar-los el per què de les malalties que tenen, parlar-los de la importància d’un correcte raspallat … O sigui, que també faig prevenció, una prevenció adaptada a la persona que tinc al davant. Tinc la possibilitat de donar a conèixer a la gent que és important incorporar la salut als seus hàbits vitals. Tinc la filosofia que el que s’aprèn això es converteix en un agent de salut, perquè transmet aquests hàbits al seu entorn.

— Què ens expliques de l’ambient de treball a la clínica?

— Tenim tots els recursos materials i, per descomptat, humans. Estic encantadíssima amb les companyes de l’equip tècnic. A mi em resulta un ambient maquíssim, perquè OS comparteix la filosofia que t’he exposat abans. També hi ha molta gent acabada de llicenciar, amb diferents nivells de coneixements però sempre amb bona actitud, el que d’alguna manera és com estar vivint en una mena de càtedra. És una molt bona experiència a nivell odontològic però també a nivell humà. Una altra cosa que vull destacar és que se segueixen les normes de bioseguretat al peu de la lletra: estic molt contenta amb aquest aspecte.

— Com has dit anteriorment, la teva acció solidària en el món de l’odontologia ve de lluny. D’on sorgeix aquesta motivació?

— Jo sempre he estat així, Quan era molt nena em preguntaven què volia fer de més gran, i jo deia que volia ser mestra per tractar bé els nens … volia fer alguna cosa útil per als altres. No tinc cap idea política ni res, és un sentiment, o un estil de vida. És una empatia profunda, estimar el proïsme.

— Ajudar el proïsme és reconfortant?
— Jo penso que sí. No tothom té l’oportunitat de tenir una carrera que està dedicada a l’altre. Nosaltres, si no tenim pacients, no som dentistes ni metges. Si un pacient em necessita i jo puc ajudar-lo, s’estableix una comunicació. I aquesta és la satisfacció, la recompensa de tot l’esforç econòmic i intel·lectual que comporta fer la carrera i mantenir-te actualitzat. Jo veig que la majoria de la gent està contenta: conversa, torna somrient, perd les pors…

— Tens la sensació que, més enllà de solucionar un problema concret, contribueixes a la felicitat dels pacients?

— Possiblement sí, perquè ells també ens fan feliços. De vegades veig noies jovenetes que no poden ni somriure de la quantitat de càries que tenen, i quan després veus que recuperen el somriure, i t’expliquen que estan buscant feina, la veritat és que sents una alegria molt gran.

“Entrar a Odontologia Solidària comporta un xoc de realitat”

Carlos Bello

Carlos Bello, odontòleg de 24 anys, és un dels voluntaris que formen part de l’equip de la Clínica Solidària de Saragossa. Llicenciat el 2016, treballa a la clínica odontològica de la seva família a la capital aragonesa. Va conèixer la Fundació mitjançant un company de Facultat, i segons diu en aquesta entrevista el treball solidari li ha permès descobrir una altra cara de l’odontologia.

— ¿Quan vas començar a col·laborar a la Clínica Solidària de Saragossa?

— El setembre de l’any passat, acabat de llicenciar. Vaig conèixer Odontologia Solidària per un amic de la Facultat, en Raúl, que va començar el voluntariat amb mi, però va haver de deixar-ho perquè se’n va anar a França. Quan em va comentar que existia la Fundació, de seguida em va semblar que era una bona manera d’emprar el temps que tenia lliure per ajudar altres persones. Actualment, vaig a la clínica un cop per setmana, tots els dilluns. L’ambient és fantàstic, hi ha molt bona gent, i he fet uns quants amics.

— ¿Odontologia Solidària és la teva primera experiència amb una ONG?

— No, a la Facultat ja vaig col·laborar amb Creu Roja. Amb un altre amic col·laborem en sessions informatives sobre la salut oral adreçades a la gent d’Osca. M’agrada ajudar a la gent, d’alguna manera em fa sentir realitzat. Quan vaig començar a col·laborar amb Odontologia Solidària em vaig adonar que les persones que vénen a la clínica de Saragossa són molt agraïdes. Saben que el que estàs fent suposa un esforç afegit, que ho fas sense guanyar res, i crec que ho valoren molt.

— Entre els nostres pacients, de vegades hi ha gent amb situacions personals molt problemàtiques…

— Sí, és veritat. Gent amb problemes molt seriosos. Tractar amb aquestes persones et dóna un xoc de realitat. De vegades vivim en el nostre petit món, cadascú el seu, però quan comences a conèixer el món dels altres t’adones que hi ha molta gent que passa per situacions difícils. Els pacients comparteixen els seus problemes amb tu, te’ls expliquen, i et vas adonant de coses…

— Aquest “xoc de realitat” del qual parles, ¿ha anat modificant el teu punt de vista?

— En part sí. El contacte amb els pacients d’Odontologia Solidària m’omple molt a nivell personal. Potser al principi pensés que aquesta era una manera de practicar, de “fer mà” aprofitant el temps lliure. Però això només va ser el primer mes. Quan vaig començar a veure la gent que hi va, i com està, vaig començar a mirar-me les coses d’una altra manera. Aquí descobreixes altra cara de l’odontologia.

“Els pacients ens ensenyen valors”

Modest Revert

Modest Revert va formar part del grup de professionals del sector bucodental que, el 1999, van posar en marxa la Clínica Solidària de València. Metge estomatòleg de 59 anys, Modest té la seva pròpia clínica dental a la ciutat, i segueix col·laborant amb la Fundació. En aquesta entrevista conversem sobre el passat, el present i els objectius d’Odontologia Solidària.

— Tu encapçalaves la clínica de València quan va obrir les seves portes…

— Sí, en aquell moment era el delegat d’Odontologia Solidària aquí. La iniciativa de la clínica va partir d’un grup de deu o dotze odontòlegs, estomatòlegs i estudiants de València. La inauguració oficial de la clínica va ser al juliol de 1999, però la idea es va començar a treballar un parell d’anys abans. La principal dificultat va ser trobar un local en condicions adequades. Al final, mitjançant Càritas, vam trobar el que encara tenim. En aquells anys encara no era tan desgavellat muntar una clínica en un primer pis…

— ¿Hi havia molts voluntaris en aquests primers temps?

— No, molts no. Pensa que en aquella època hi havia molts menys dentistes que ara. Encara que mai ens van faltar voluntaris, la demanda de pacients era superior. L’important és que sempre hi havia gent disposada a donar un cop de mà, i bona col·laboració amb l’ICOEV i altres institucions. Vaig estar uns quatre anys de delegat, i després va prendre el testimoni José Ramón Frutos, un altre dels companys que formaven part del grup inicial.

— Tornem a aquest grup inicial que va decidir organitzar OS a València. Què us va motivar?

— Vam veure que era una cosa que calia fer. Fins aquell moment, els serveis socials de l’Ajuntament de València enviaven els usuaris a les clíniques privades. L’usuari presentava dos pressupostos de dues clíniques diferents, l’Ajuntament n’aprovava un, i enviava aquesta persona a la clínica elegida perquè li posessin una pròtesi o li fessin el tractament que necessitava. Aquest sistema no permetia atendre gaires usuaris. Quan vam plantejar la idea a l’Ajuntament, ho van veure molt bé. Es van adonar que es podria atendre més gent, ja que nosaltres no perseguim un benefici econòmic.

— Segueixes col·laborant amb la Fundació. Quines activitats has fet recentment?

— Darrerament hem realitzat un curs de periimplantitis a benefici d’Odontologia Solidària amb el Dr. Juan Rumeu, de Barcelona. Ell ja va col·laborar amb nosaltres en els començaments de la Fundació a València. Vam tenir una bona assistència, i vam comptar amb la col·laboració d’entitats com Straumann, INIBSA, Dental Cervera, l’ICOEV i  la Universitat de València.

— Creus que, en general, els professionals de l’odontologia són persones solidàries?

— Crec que en general sí, i cada vegada més, a mesura que va entrant gent més jove i conscienciada. És un reflex de la societat. Els odontòlegs i estomatòlegs no som diferents de la resta, i avui dia l’esperit solidari ha augmentat considerablement en tots els àmbits.

— Posem-nos en la pell d’un noi o una noia que, per exemple, estigui acabant els seus estudis d’odontologia. Què creus que li aportaria a aquesta persona col·laborar amb Odontologia Solidària?

— Jo diria que aquesta experiència li serà útil. Si col·labora a la clínica, podrà tractar uns pacients que sempre et donen més del que tu els pots donar a ells. Hi ha coses que no s’aprenen a la Universitat, que només les aprens amb experiència, i tractant amb persones que, com ens pot passar a tots en un moment donat, passen per un mal moment econòmic, però tenen una qualitat humana indescriptible. A aquests joves jo els animaria, perquè estar en Odontologia Solidària és una mena de màster: un màster social i humà que els enriquirà molt, i que els serà molt útil per a la seva pràctica diària professional. Si després d’acabar els estudis passen un parell d’anys amb nosaltres com a voluntaris, veuran el món d’una altra manera. Ho dic en el sentit que no tot és guanyar diners i tenir coses. Hi ha altres valors humans que aquests pacients ens mostren cada dia.

“No em vaig fer odontòleg només per guanyar diners”

Alejandro Leirós

Alejandro Leirós, odontòleg de 24 anys, es va llicenciar el juny de 2016. Viu a Pontevedra, però recorre sovint la distància des de la ciutat on resideix fins a A Coruña per fer voluntariat a la nostra Clínica Solidària. En aquesta conversa, aprofundim en la seva trajectòria a la nostra entitat i els motius de la seva vinculació amb Odontologia Solidària.

— Des de quan ets voluntari a la clínica d’A Coruña?

— Hi vaig anar un parell de vegades com a higienista quan estava estudiant l’últim any de carrera. Després, en acabar els estudis, vaig començar a treballar com a odontòleg en una clínica de Madrid, que és on vaig estudiar. En tornar a Galícia, em vaig incorporar a la clínica d’A Coruña.

— Com vas saber que existia Odontologia Solidària?

— Per internet.
Ja fa temps, la clínica encara no estava oberta. Em vaig posar en contacte amb la central, i em van connectar amb la gent d’A Coruña. Vaig anar a conèixer-los, i a veure on s’instal·laria la clínica. En aquesta època encara estava estudiant a Madrid. Va ser el meu primer contacte.

— Què et va motivar a contactar amb nosaltres i, més tard, implicar-te com a voluntari?
— Sempre m’havia atret la idea de fer una cosa així, d’ajudar. Volia donar un cop de mà, i la possibilitat de viatjar a l’estranger fent un voluntariat no m’atreia. Quan vaig descobrir Odontologia Solidària vaig pensar que era ideal per a mi, perquè em permetia fer un voluntariat a prop de casa, atenent a la gent d’aquí que necessita ajuda.

— Amb quina freqüència vas a la clínica?
— Actualment hi vaig dos dies a la setmana. Un dia sencer, i una tarda.
— Des de Pontevedra a A Coruña hi ha un bon tros. No és molt moviment?
— Jo hi vaig amb molt de gust. El viatge en tren se’m fa molt ràpid. I, en tot cas, em compensa el viatge. A part de fer la feina que fem amb els pacients, hi ha un ambient de treball immillorable. Els voluntaris som com una pinya, sé que m’ho passaré bé.
— Què en expliques del tracte amb els pacients?
— Els pacients són agradables, simpàtics. Són persones molt agraïdes. En general jo em dedico a fer pròtesis dentals, i això implica una relació llarga amb l’usuari, aproximadament un mes i mig. Et dóna temps d’anar xerrant, de conèixer a la persona i d’agafar confiança. Et trobes amb persones que han passat per situacions molt dures, i això et dóna perspectiva. T’adones que no tot en la vida és tan fàcil com hagis pogut tenir-ho tu. Impressiona bastant, però escoltant aquestes experiències aprens el que és la vida… Al final del tractament, veus com de contents estan amb dents, i aquest moment és el que més m’agrada: el gaudeixo i és una cosa que m’omple. Jo sóc odontòleg perquè m’agrada el que faig, mai vaig fer la carrera només per guanyar diners. Evidentment, cal guanyar diners per viure, però al marge d’això m’agrada ajudar a la gent.

“Em motiva contribuir a pal·liar les desigualtats”

Rafael Pla

Rafael Pla

Rafael Pla García forma part de l’equip de voluntaris que garanteixen el funcionament de la Clínica Solidària d’Albacete. Metge estomatòleg de 59 anys d’edat, Pla dirigeix ​​la seva pròpia clínica privada, i forma part també de la Junta del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Albacete, institució que va jugar un paper decisiu en la implantació d’Odontologia Solidària a la ciutat.

— Formes part de l’equip de la Clínica Solidària de l’Albacete des del principi, quan encara era un projecte. Com va anar el procés?

— Tot va començar quan María Dolores Cuenca va proposar al Col·legi que li donés un cop de mà amb el projecte, quan tot s’estava començant a forjar. Les primeres reunions que es van tenir amb la Fundació Odontologia Solidària van ser a la seu col·legial. María Dolores va ser qui va començar amb aquesta iniciativa, però el Col·legi va decidir implicar-se de seguida…

— Per arribar a bon port, també van ser necessàries altres complicitats, oi?

— Sí. Sobretot de l’Ajuntament i la Diputació, que ens va cedir un local, primer en una ubicació, i més endavant en l’actual. Les institucions van respondre molt bé. També es van tenir contactes amb Càrites, amb la Creu Roja i amb els Serveis Socials de l’Ajuntament, perquè canalitzessin l’admissió dels pacients. Aquesta és una part molt important del protocol que se segueix a Odontologia Solidària.

— Com ha acollit la ciutat aquesta iniciativa?

— Molt bé. Hi ha un ímpetu que fa que a Albacete es coneguin els serveis que estem oferint. De fet, el problema que tenim és que se’ns va acumulant la llista d’espera. Amb la crisi, molta gent va haver de limitar-se als tractaments que ofereix la Seguretat Social. Hem vist com se’ls fan les extraccions i després s’interromp el tractament perquè no hi ha més cobertura. Faltava una baula que hem aportat nosaltres, ja que fem molta feina en odontologia conservadora i en tractaments periodontals. També és veritat que a vegades hi ha una mica de confusió amb certa franquícia que fa gala d’una “odontologia social”, cosa que fa que alguna gent es confongui, quan en realitat no té res a veure amb el nostre plantejament. Ens fa molta ràbia aquesta confusió, perquè aquesta franquícia s’empara en la qüestió social quan és mentida. En realitat, s’aprofiten de companys i fan molt mala pràctica. Però crec que cada dia la gent està sabent diferenciar més el que fa aquesta franquícia i el que fem a Odontologia Solidària.

— Parlaves abans de la limitada cobertura odontològica de la Seguretat Social. Creus que la situació es podria revertir a curt o mitjà termini?

— Jo crec que no. La Seguretat Social cada vegada està més en fallida, i és impossible que canviï la situació per molt que els polítics vulguin fer demagògia. Suposaria un cost econòmic que, al meu entendre, la Seguretat Social no pot assumir en aquest moment.

— Un cop oberta la Clínica Solidària d’Albacete, també t’hi vas implicar com a voluntari…

— És clar que sí. És una cosa molt gratificant. Com més vegades hi vas anant, més bé et sents. Jo hi vaig amb el meu auxiliar. Estem encarregant-nos de la pròtesi. També hi va una filla meva altra tarda cada quinze dies, amb el seu auxiliar. Tots el que fem voluntariat en sortim molt satisfets: veus que pots ajudar, trobes bona gent i fas un servei a qui ho necessita … Jo l’hi recomano a tots els companys, perquè amb la demanda que tenim, si fóssim més voluntaris podríem ampliar l’horari. Properament celebrarem l’assemblea del Col·legi i exposarem el tema, a veure si podem captar més col·laboradors.

– Personalment, què et motiva?

— Posar el meu granet de sorra, col·laborar per a pal·liar una mica la desigualtat que hi ha. Oferir el que millor saps fer a qui més ho necessita.

— És la teva primera experiència en una ONG?

— Sí. Anteriorment havia col·laborat en algunes iniciatives però d’una manera molt puntual, no amb la continuïtat d’ara. Els meus fills dentistes sí que han estat vinculats amb entitats d’aquest tipus, treballant en països com Birmània, Equador o la República Dominicana.

— Què ens expliques del tracte amb els pacients de la Clínica Solidària?

— Cal intentar posar-te al seu nivell. Trobes molts immigrants, i de vegades també gent que ha tingut molt mala vida. Perquè els pacients se sentin ben atesos, jo penso que és important preguntar-los per les seves coses, i de vegades et trobes amb històries molt dures. Fa un temps, vaig atendre a un antic company de l’escola primària que s’havia passat 22 anys a la presó per un tema de tràfic de drogues, i que afortunadament ara està rehabilitat. Són situacions que et fan pensar, i que sens dubte et fan créixer com a persona. Vivim en un món molt allunyat d’aquestes situacions, i encara que llegim coses d’aquest tipus, mai és el mateix que parlar amb aquestes persones, amb les quals acabes empatitzant.

“Sento que tinc un deure cap a la gent que no ha tingut tanta sort com jo”

Conchi Lanza

Conchi Lanza va començar a treballar fa vint anys com protèsica, i més tard es va formar com a higienista dental, professió que exerceix en una clínica de Madrid, i que compagina amb els estudis universitaris de la carrera d’Odontologia. La nostra companya, de 44 anys, és també voluntària a la Clínica Solidària de la capital, i va formar part de la primera expedició d’Odontologia Solidària a Tetuan (Marroc) a finals del 2016.

— Quan comença la teva vinculació amb Odontologia Solidària?

— Fa una mica més que un any. Anteriorment vaig estar col·laborant amb una altra ONG relacionada amb l’odontologia, Dental Coop. Vaig participar amb ells en un projecte en els campaments sahrauís. Cada dos dies anàvem als hospitals de la zona, que estan com mig abandonats, i a banda d’atendre la gent preparàvem als auxiliars que hi havia, donant-los una mica de formació, sobretot en el tema de la desinfecció.

— I què et va portar fins a la nostra entitat?

— Jo volia fer un treball més continuat. Una companya meva, higienista dental, em va parlar de la clínica d’Odontologia Solidària a Madrid, a la qual vaig començar a anar cada setmana. L’ambient és molt bo, encara que ens falten més voluntaris. Als pacients sempre els explico la importància de tenir una bona higiene, els adverteixo que si no ho fan poden perdre les dents que els queden. Crec que si a la gent li expliques el perquè de les coses serà més conscient i hi posarà més de la seva part.

— Què et va motivar per implicar-te primer a Dental Coop i posteriorment a Odontologia Solidària?

— Jo em sento afortunada, i crec que tinc un deure cap a la gent que no ha tingut tanta sort com jo. Per a mi és una obligació. I una obligació que em fa sentir bé. Si vols també és una obligació una mica egoista, perquè un mateix guanya molt. Posar el teu granet de sorra perquè una altra persona tingui una millor qualitat de vida o sigui més feliç, comporta una certa satisfacció personal. Sóc una persona amb molta empatia, m’afecten les coses, i penso que si faig alguna cosa que fa sentir millor a una altra persona, jo també em sentiré millor.

— El mes de desembre vas viatjar a Tetuan amb la primera brigada d’Odontologia Solidària en el projecte conjunt que tenim amb l’Associació Hanan. Quin balanç fas d’aquesta experiència?

— Em va agradar molt, i m’ha sabut molt greu no poder haver anat al segon viatge, perquè tenia un examen en aquelles dates. En el primer viatge va caldre fer molta feina prèvia, preparar el gabinet, i només vam poder treballar amb pacients un parell de dies. L’experiència em va agradar molt, per les característiques del projecte, que atén gent amb discapacitats en un lloc on hi ha major pobresa. Sents que ajudes més. Quan vas a llocs en els que qualsevol cosa que facis significa molt per a ells, encara és millor. Tinc moltes ganes de tornar a Tetuan.

— Abans de viatjar al Marroc, vas participar en les jornades de formació prèvies que es van fer a Extremadura. Et va resultar interessant?

— Sí, en guardo molt bon record. En realitat es van fer curtes, perquè penso que encara tinc molt per aprendre. L’experiència d’estar al quiròfan em va fer molt de respecte, perquè crec que és una responsabilitat tractar a nens amb aquestes problemàtiques, però em va agradar molt. També em va resultar interessant a nivell professional. Encara que jo aquí a Madrid no treballi amb aquest tipus de pacients, el que vaig aprendre allà també m’aporta coneixements.

— Què li diries a un company de professió perquè vingués a Odontologia Solidària?

— Mira, jo ho comento a amigues de la professió, però penso que al final això ha de sortir d’un mateix. Penso que cal tenir empatia per ajudar més. L’empatia també comporta que facis millor la teva feina, que entenguis millor al pacient. Estem treballant en l’àmbit de la salut, no venent jaquetes. Ser voluntari per aprendre i agafar esperiència està molt bé, perquè tots aprenem amb el voluntariat, però cal tenir clars els valors. Cal atendre aquests pacients igual que els atendries al sector privat.

“Odontologia Solidària viu un moment de renovació”

Rafa Montaña

Rafa Montaña forma part del primer grup de professionals del sector que, l’any 1994, van fundar Odontologia Solidària. Protèsic dental de 56 anys d’edat, té el seu propi laboratori a Granollers (Barcelona), ocupació que compagina amb les seves responsabilitats com a vicepresident de la Fundació, on s’encarrega de la coordinació de clíniques. Així veu el present i el futur de la nostra entitat.

— Primer de tot, explica’ns breument com va néixer Odontologia Solidària.

— Tot va començar quan un grup de gent, com la Mercè Morató i altres companys, vam coincidir fent acció solidària en els camps de refugiats del Sàhara. Després vam crear l’associació Odontologia Solidària a Granollers. Al cap de poc temps, vam descobrir que hi havia altres associacions similars a l’Estat espanyol, com Dentistes Sense Fronteres i Odontologia Sense Fronteres. Ens vam reunir amb elles a Menorca i els vam proposar unir-nos en una única entitat. Odontologia Sense Fronteres va estar d’acord i Dentistes Sense Fronteres, no.

— Què va suposar la unió amb Odontologia Sense Fronteres?

— Que vam passar a tenir una estructura a tot l’Estat. Ens motivaven les mateixes coses. Fixa’t que les dues entitats teníem la paraula “odontologia” al nom, cosa que indica la voluntat d’abastar tot el sector. Arran de la fusió, teníem presència a Madrid i Barcelona, ​​i vam realitzar molts projectes en països en vies de desenvolupament. Fins que una de les sòcies fundadores d’Odontologia Sense Fronteres, Blanca Gómez de Balugera, ens va cedir una clínica a Madrid, la qual cosa ens va permetre començar a treballar aquí.

— Actualment hi ha vuit clíniques que treballen sota el paraigua d’Odontologia Solidària, i ets tu qui les coordina. Què implica aquesta responsabilitat?

— La meva feina és intentar que totes les clíniques funcionin igual i que funcionin bé, a banda d’animar als grups de voluntaris per aconseguir una millor atenció als nostres usuaris amb una unitat de criteri. Que les clíniques comparteixin protocols és molt important, però hi ha hagut èpoques en què no hi havia una persona que s’ocupés d’aquest aspecte, i això comportava algun problema. Ara s’han unificat els processos de treball i els preus.

— Què diferencia Odontologia Solidària de les altres ONG del sector?

— En primer lloc vull remarcar que totes les ONG del sector bucodental fan una gran feina. Són companys nostres i tenim bona relació amb ells. En el nostre cas, crec que el que ens diferencia és que treballem sobretot a l’Estat. Això es tradueix en un esforç continuat al llarg de tot l’any que implica a 400 voluntaris i als 15 treballadors de les nostres clíniques. És un gran esforç diari.

— Què és el millor de les clíniques d’OS, i quin aspecte del seu funcionament caldria millorar en primer lloc?

— El millor és la gent que tenim a les clíniques, i amb això em refereixo tant als voluntaris com als equips tècnics. És cert que tenim menys voluntariat que abans, però és un voluntariat més fidel, de manera que els equips funcionen molt millor. Això facilita que puguem atendre bé la gent, però també atenem a menys usuaris del que voldríem, perquè hi ha dies que ens falten voluntaris.

— Segons la seva experiència, per què fa voluntariat la gent?

— Crec que hi ha dos tipus de persones. Hi ha un voluntariat que ve a fer currículum. D’altra banda, tenim al voluntari fidel, la persona que fa això per sentir-se millor. Col·laborar a fer la vida més fàcil als altres et fa millor a tu mateix. És el meu cas. Jo treball uns dies al meu laboratori per guanyar diners, i altres dies sóc voluntari a Odontologia Solidària per sentir-me bé.

— També per denunciar una situació injusta?

— També. Jo crec que les coses es demostren fent-les. Si només anem repetint que les coses estan malament, no canviem res. Cal demostrar que els canvis són possibles a la pràctica.

— En quin moment està la Fundació al teu entendre?

— En un moment de renovació, iniciat l’últim any. Crec que és important destacar que al nou Patronat hi ha gent molt implicada des de fa temps en el treball diari de les clíniques, i això em fa ser optimista.

— Com veus Odontologia Solidària d’aquí a cinc anys?

– Més gran i més forta. En els últims anys hem professionalitzat els equips tècnics, i jo crec que això ja està donant els seus fruits, i en donarà encara més. Es podrà atendre més gent i amb tota seguretat tindrem més clíniques.

“Ens sentim afortunats col·laborant amb Odontologia Solidària”

Abdeslam Bakouri

Abdeslam Bakouri

El Dr. Abdeslam Bakouri presideix des de fa prop de 25 anys l’Associació Hanan de Tetuan (Marroc), entitat amb la qual Odontologia Solidària comparteix un projecte centrat en l’atenció bucodental de nens i nenes amb discapacitat. Metge de 68 anys d’edat, compagina les responsabilitats a Hanan amb l’exercici professional en el seu laboratori d’anàlisis clíniques. Format al nostre país –va estudiar la carrera a València i l’especialitat a Madrid–, el Dr. Bakouri ens parla de la trajectòria i objectius de l’associació que presideix, així com de la col·laboració amb Odontologia Solidària.

— ¿Amb quins objectius es va fundar l’Associació Hanan?

– L’Associació Hanan es va fundar el 1969, i el seu objectiu és cuidar-se dels nens amb discapacitat i la seva educació, tant dins del centre com pel que fa a la integració a les escoles ordinàries. També tenim bastants tallers per a la formació professional. El nostre objectiu fonamental és la integració dels nens amb discapacitat. A nosaltres no ens agrada anomenar-los nens amb necessitats especials, preferim definir-los com nens amb poders especials, i pensem que tenint aquests poders especials poden estudiar, poden treballar i poden integrar-se.

— A quants nens i nenes atenen en l’actualitat?

– Són gairebé cinc-cents. Treballem en l’atenció primerenca, quan es detecta la discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir la seva integració com més aviat millor. Intentem preparar-los perquè als sis anys es puguin integrar en les escoles normals. D’aquesta manera, deixem el centre d’educació especial només per discapacitats greus, o per als nois que no troben centre, perquè en aquest àmbit no només cal matricular-los, també cal adaptar les escoles i formar els professors. Afortunadament, ara tenim uns dos-cents nens que estan integrats en escoles ordinàries i van molt bé. Quan surten de les escoles, tornen a l’associació per obtenir un títol de formació professional reconegut pel Ministeri d’Educació.

— Quines són les discapacitats més freqüents?

— Tenim discapacitats auditives i sensorials, que són una tercera part, i en la majoria dels casos problemàtiques intel·lectuals, tant síndrome de Down, com autisme i altres… Tractem amb tot tipus de discapacitat excepte en el cas de les persones invidents , que tenen una fundació especialment per a elles. Com que som els pioners, des del principi ens van venir tot tipus de persones. Fins a l’any 1990 teníem internat, i acudia gent de tot el Marroc. Actualment no tenim internat perquè afortunadament hi ha centres d’educació especial per tot el país.

— Com es finança l’associació?

— Mitjançant les quotes dels nostres socis, que són uns 1.800. La ciutat de Tetuan és molt solidària amb l’associació, i dóna suport qualsevol projecte. D’altra banda, hem tingut molts projectes amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament i amb llocs com Andalusia, València, Barcelona o Bilbao. El nostre major problema és el dia a dia, perquè a l’associació hi treballen 120 persones. A banda de la part educativa, hi ha menjador, transport … necessitem molts especialistes com ortofonistes, fisioterapeutes o psicòlegs.

— Quina impressió va tenir quan es van establir els primers contactes amb Odontologia Solidària?

— Vam tenir una gran sort quan ens va visitar Núria Camps per primera vegada. En poc temps vam fer un conveni i va venir un primer equip. Ara vindran de nou, el proper dia 26 de febrer. S’han encarregat de l’equipament que faltava per a la consulta d’odontologia. Som afortunats.

— De quina manera contribueix Odontologia Solidària als objectius de l’Associació Hanan?

— Per a nosaltres aquesta és una qüestió molt important, ja que els nens amb discapacitat solen tenir molts problemes d’higiene bucal. Ens faltava una col·laboració i un aliat en aquest aspecte, i l’hem trobat amb Odontologia Solidària. Ha estat importantíssim pel material que hem aconseguit a través del projecte, i també per les persones que han vingut. Són gent molt competent com el Dr. Jesús Rueda, que té molta experiència en atenció odontològica a nens amb discapacitat. Tots els que han vingut són gent amb molta dedicació. Estem molt contents d’haver aconseguit un conveni amb una Fundació tan important i tan seriosa.

— Per tant, és optimista respecte al futur de la col·laboració entre l’Associació Hanan i Odontologia Solidària…

— Sí. De vegades s’inicien projectes només per un any, i sempre hi ha la possibilitat que no hi hagi una continuïtat. Però el conveni que vam signar amb Odontologia Solidària és per a tres anys, amb equipament total. I, sobretot, amb la bona voluntat de la gent de la Fundació, que ha vist que Hanan necessita aquesta col·laboració, i està involucrada.

— Vostè per què va decidir implicar-se en l’Associació Hanan?

— Quan estudiava a Espanya vaig conèixer diverses ONG i em va semblar fenomenal el que estaven fent. En tornar al Marroc, vaig veure que al meu país hi havia molt poques entitats solidàries. Em vaig fer membre de l’Associació Hanan amb l’antic president, qui abans de morir el 1993 em va demanar que em fes càrrec de l’associació. Al principi no pensava que hi estaria tan involucrat, però amb el temps un està content del que està fent, perquè hi ha bons resultats. Hem crescut, hem tingut suports molt importants tant al Marroc com a Espanya, i això t’estimula.

— Té alguna persona amb discapacitat a la seva família?

— No, ni a la meva família ni en el meu cercle proper. És cert que molta gent s’implica amb l’Associació com a conseqüència de tenir persones amb discapacitat a la seva família, però no és el meu cas. Però també li dic que, per a mi, Hanan és la meva família…

— D’on sorgeix la seva motivació solidària?

— Si pensem que en el món hi ha dos tipus de gent, persones amb necessitat i persones sense necessitat, estem equivocats. Tots podem tenir una necessitat en qualsevol moment. Un no ha de ser egoista i pensar: aquest problema no és el meu. És problema de tots! Si jo tinc possibilitats, he de pensar en qui no té aquestes possibilitats. Hem d’ajudar, perquè com diu el refrany, és de ben nascut ser agraït. Els que ara no tenim problemes hem d’estar contents i ser solidaris, perquè algun dia necessitarem també que una altra gent sigui solidària amb nosaltres.

Pin It on Pinterest

Share This
X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar