Rafa Montaña
Rafa Montaña forma part del primer grup de professionals del sector que, l’any 1994, van fundar Odontologia Solidària. Protèsic dental de 56 anys d’edat, té el seu propi laboratori a Granollers (Barcelona), ocupació que compagina amb les seves responsabilitats com a vicepresident de la Fundació, on s’encarrega de la coordinació de clíniques. Així veu el present i el futur de la nostra entitat.
— Primer de tot, explica’ns breument com va néixer Odontologia Solidària.
— Tot va començar quan un grup de gent, com la Mercè Morató i altres companys, vam coincidir fent acció solidària en els camps de refugiats del Sàhara. Després vam crear l’associació Odontologia Solidària a Granollers. Al cap de poc temps, vam descobrir que hi havia altres associacions similars a l’Estat espanyol, com Dentistes Sense Fronteres i Odontologia Sense Fronteres. Ens vam reunir amb elles a Menorca i els vam proposar unir-nos en una única entitat. Odontologia Sense Fronteres va estar d’acord i Dentistes Sense Fronteres, no.
— Què va suposar la unió amb Odontologia Sense Fronteres?
— Que vam passar a tenir una estructura a tot l’Estat. Ens motivaven les mateixes coses. Fixa’t que les dues entitats teníem la paraula “odontologia” al nom, cosa que indica la voluntat d’abastar tot el sector. Arran de la fusió, teníem presència a Madrid i Barcelona, i vam realitzar molts projectes en països en vies de desenvolupament. Fins que una de les sòcies fundadores d’Odontologia Sense Fronteres, Blanca Gómez de Balugera, ens va cedir una clínica a Madrid, la qual cosa ens va permetre començar a treballar aquí.
— Actualment hi ha vuit clíniques que treballen sota el paraigua d’Odontologia Solidària, i ets tu qui les coordina. Què implica aquesta responsabilitat?
— La meva feina és intentar que totes les clíniques funcionin igual i que funcionin bé, a banda d’animar als grups de voluntaris per aconseguir una millor atenció als nostres usuaris amb una unitat de criteri. Que les clíniques comparteixin protocols és molt important, però hi ha hagut èpoques en què no hi havia una persona que s’ocupés d’aquest aspecte, i això comportava algun problema. Ara s’han unificat els processos de treball i els preus.
— Què diferencia Odontologia Solidària de les altres ONG del sector?
— En primer lloc vull remarcar que totes les ONG del sector bucodental fan una gran feina. Són companys nostres i tenim bona relació amb ells. En el nostre cas, crec que el que ens diferencia és que treballem sobretot a l’Estat. Això es tradueix en un esforç continuat al llarg de tot l’any que implica a 400 voluntaris i als 15 treballadors de les nostres clíniques. És un gran esforç diari.
— Què és el millor de les clíniques d’OS, i quin aspecte del seu funcionament caldria millorar en primer lloc?
— El millor és la gent que tenim a les clíniques, i amb això em refereixo tant als voluntaris com als equips tècnics. És cert que tenim menys voluntariat que abans, però és un voluntariat més fidel, de manera que els equips funcionen molt millor. Això facilita que puguem atendre bé la gent, però també atenem a menys usuaris del que voldríem, perquè hi ha dies que ens falten voluntaris.
— Segons la seva experiència, per què fa voluntariat la gent?
— Crec que hi ha dos tipus de persones. Hi ha un voluntariat que ve a fer currículum. D’altra banda, tenim al voluntari fidel, la persona que fa això per sentir-se millor. Col·laborar a fer la vida més fàcil als altres et fa millor a tu mateix. És el meu cas. Jo treball uns dies al meu laboratori per guanyar diners, i altres dies sóc voluntari a Odontologia Solidària per sentir-me bé.
— També per denunciar una situació injusta?
— També. Jo crec que les coses es demostren fent-les. Si només anem repetint que les coses estan malament, no canviem res. Cal demostrar que els canvis són possibles a la pràctica.
— En quin moment està la Fundació al teu entendre?
— En un moment de renovació, iniciat l’últim any. Crec que és important destacar que al nou Patronat hi ha gent molt implicada des de fa temps en el treball diari de les clíniques, i això em fa ser optimista.
— Com veus Odontologia Solidària d’aquí a cinc anys?
– Més gran i més forta. En els últims anys hem professionalitzat els equips tècnics, i jo crec que això ja està donant els seus fruits, i en donarà encara més. Es podrà atendre més gent i amb tota seguretat tindrem més clíniques.
