Javier García Asensio

Javier García Asensio

Acomiadem el mes de setembre entrevistant el nostre company Javier García Asensio, odontòleg de 38 anys d’edat que forma part de l’equip de voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Javier, que té la seva pròpia clínica dental a la població malaguenya de Ronda, ens parla en aquesta conversa de les motivacions i valors implícits en la seva acció solidària.

— Vas ser dels primers voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Com has vist l’evolució de la clínica des que va començar a atendre pacients fins ara?

— Al principi hi havia moltes reticències per part de la gent. Com que hi ha hagut tants estafes, tants enganys, a molta gent no li quedava clar si això era una forma de captar pacients o realment era una cosa amb una finalitat social. Però a mesura que han anat veient el que estem fent, la situació ha canviat. Cada vegada hi ha més gent, i cada vegada la gent surt més contenta. A nivell de clínica estem molt bé. Però jo veig que li falta una mica que hi hagi més voluntaris que s’impliquin. La clínica té un potencial fantàstic, té bons equips, està en un lloc ideal, i crec que encara no s’aprofita aquest potencial tot el que es podria. L’important és que durant aquest temps la clínica s’ha anat guanyant la confiança de la gent. Tenim fins i tot pacients que vénen de Jaén, que està a hora i mitja de Fuengirola.

— Dius que hauria d’haver més voluntaris. Com convenceries a un col·lega odontòleg perquè s’impliqués en el projecte?

— Jo crec que el sentit final de la nostra professió és molt bo, ja que consisteix en ajudar la gent. Implicar-se amb Odontologia Solidària és una forma de poder complir amb la vocació de la nostra professió, afegint-li el fet de no fer-ho per diners.

– I què et va motivar a tu per entrar com a voluntari a la clínica? Coneixies ja l’existència d’Odontologia Solidària?

— Sí, sabia que existia Odontologia Solidària des de feia anys, però la situava sobretot a Madrid i Barcelona, no sabia que s’estaven obrint clíniques en altres llocs. Vaig rebre una carta del Col·legi d’Odontòlegs informant del projecte de Fuengirola, i la veritat és que al principi no li vaig donar més importància … va ser la meva dona la que em va animar perquè m’informés més i m’impliqués. Nosaltres som cristians, i pensem que per sobre de tot cal ajudar els altres. I si hi ha l’oportunitat d’ajudar a la gent, i damunt en l’àmbit de la nostra professió, és ideal. La quadratura del cercle, vaja…

— Així doncs, en el teu cas ser solidari és un deure…

— Sí. Crec que tothom té el deure d’ajudar els altres en el que sàpiga fer o en el que estigui preparat per a fer. A més a més, jo penso que ser solidari comporta felicitat. Quan tu ets capaç d’ajudar els altres, a part que els altres es beneficien, tu mateix et beneficies perquè et sents millor, perquè ets més feliç. Però també hi ha una qüestió de justícia social. Com no ens anem a ajudar entre nosaltres? Si al costat tinc una persona amb una necessitat i la puc resoldre i tinc els mitjans per fer-ho gràcies a una ONG com Odontologia Solidària, per què no fer-ho?

— A les nostres clíniques solidàries hi van pacients que, de vegades, tenen una biografia personal molt dura. Què t’aporta el tracte amb els pacients?

— Sobretot perspectiva. Quan comences a parlar amb ells i t’expliquen la situació que vien, t’adones que ets un privilegiat. Penses que tu segueixes tenint problemes, perquè tots en tenim, però en comparació amb els d’aquestes persones són molt lleus. Això et porta a pensar que has d’estar agraït i has d’estar content.

— Com reflectíem en el nostre últim butlletí, aquest estiu has col·laborat amb l’ONG Escola de Solidaritat de Granada. Has fet més col·laboracions amb altres entitats a nivell odontològic?

– Fa uns anys vaig anar al Perú, a la part amazònica del país. Mitjançant un missioner que coneixia, vaig estar-hi un mes. Hi havia muntat un equip dental en el consultori mèdic. Ens movíem per poblacions que en uns casos només tenien electricitat unes quantes hores, i en altres simplement no tenien. Així que durant el dia fèiem extraccions, i quan donaven la llum aprofitàvem per fer empastaments. Calia aprofitar cada minut. Va ser una experiència molt interessant, i m’han quedat ganes de repetir en algun altre projecte internacional.

Pin It on Pinterest

X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar