Irene Iglesias Rubio
Conversem amb Irene Iglesias Rubio, odontòloga de 41 anys resident a Segòvia. Irene va conèixer Odontologia Solidària quan estava estudiant a la Universitat Complutense de Madrid, i ràpidament va començar a col·laborar a la Fundació, arribant a formar part del Patronat de la nostra entitat. També és una destacada blocaire en temes de salut bucodental.
— Parla’ns de la teva trajectòria a Odontologia Solidària. Com va començar tot?
— Va començar quan encara estudiava la carrera a la Complutense. Un amic havia de fer la tesina sobre un tema de prevenció que implicava veure nens, i va ser Odontologia Solidària qui li va proporcionar l’oportunitat de treballar amb ells. A partir d’aquí vaig començar a col·laborar. Primer anava a la Clínica Solidària de Madrid per ajudar a aquest company, i després ja em vaig quedar com a voluntària. Mentre estava estudiant, anava a ajudar els dentistes. Netejava: era molt feliç netejant les butaques. Des que estava a l’institut havia volgut ser dentista, i amb la simple proximitat a una butaca dental ja estava molt contenta. Era feliç netejant les butaques, netejant els armaris, ordenant el material… No era ni és política d’Odontologia Solidària que els estudiants treballin amb els pacients, i jo ho compartia. Un temps després, a partir de l’any 2001, vaig entrar a formar part del Patronat, en el qual vaig estar un parell de legislatures. Actualment no tinc tanta disponibilitat com en els primers anys, però segueixo vinculada d’una manera més puntual. Tinc el meu “microprojecte” solidari a la presó de Segòvia, tot i que potser només trobo cada dos anys amb un pacient que pugui ser atès amb els criteris que tenim nosaltres. Fa escasses setmanes he posat una pròtesi, però em sembla que no ho feia des de feia uns anys.
— Per què quan vas conèixer Odontologia Solidària et vas implicar tan ràpidament i amb tant d’entusiasme?
— Al principi, per ajudar i per conèixer de prop què era una clínica dental. Em va fer sentir útil des del primer moment, i hi havia molt bon ambient de treball. Però sobretot per ajudar, perquè quan tu ajudes, reps més del que dónes. Veus món a través dels ulls dels pacients, coses que no veuries si et quedessis tancada en el teu món de composites i implants “megaguais” … També per la prevenció. La prevenció l’he conegut només i exclusivament a través d’Odontologia Solidària: la no agressió, el tenir cura perquè el que facis no sigui pitjor que el que ja porta el pacient. Això ho aplico constantment en la meva clínica, i és el que em recorda la meva vocació. Però insisteixo que la motivació principal és ajudar. La solidaritat és important perquè demà pots ser tu qui estigui a l’altre costat. Quanta gent estava ben situada fa cinc o sis anys i ara són pacients d’Odontologia Solidària? Jo crec que som al món per fer-li la vida més fàcil als altres. En aquest aspecte, l’odontologia, jo puc ajudar a que la gent tingui la vida més fàcil, i un altre m’ajudarà a mi en una altra cosa. Cadascú sap el que sap, i jo crec que tenim l’obligació moral de compartir el coneixement amb la resta de les persones.
— ¿L’experiència del Patronat, va ser positiva?
— Totalment. Va ser una època d’aprenentatge molt intens. Jo no era res al costat de tot el que sabien els meus companys, de tot allò que eren capaços de donar. Eren gent que estava molt per sobre de mi, com a persones i com dentistes. També em vaig adonar que dur a terme tota aquesta tasca requereix un treball d’oficina terrible, que moltes vegades els voluntaris no poden valorar perquè no el coneixen directament. Les decisions que es prenen mai són les d’una sola persona, sempre són consensuades, i de vegades hi ha disparitats de criteri, per la qual cosa hem de posar-nos d’acord perquè les coses segueixin endavant. Aquest procés també és molt bonic.
— Veus a la Fundació en un bon moment?
— Hem crescut molt. Ja som grans, hem deixat enrere la fase adolescent en què ens trobàvem quan jo vaig entrar. Crec que estem caminant sobre segur i que som la referència en temes de salut oral i solidaritat a Espanya i a Europa.
— Fa un parell d’anys, vas començar amb el blog Evidientemente, dedicat a temes de salut oral. ¿Amb quin objectiu el vas llançar?
— Va sorgir perquè crec que l’odontologia és una professió que la gent no coneix, simplement li fa por. I crec que la gent tampoc sap com és de barat, de fàcil i d’eficaç tenir salut bucodental. Fer arribar aquest coneixement pacient a pacient és molt lent, no ets un agent multiplicador. A través de les xarxes, t’adones que arribes a molta més gent i ets capaç d’aconseguir millor els objectius de salut. La gent té dubtes que són molt fàcils de resoldre per part dels dentistes, però no pregunten. I de vegades els dentistes només estan centrats en arreglar les càries, o en decidir si et posen una restauració d’una porcellana o d’una altra. Però això no arregla la salut, això només són pegats. Els sanitaris hem de comunicar, saber-nos explicar, i això a través de les xarxes és molt fàcil, molt barat, i crec que no ho faig malament. L’objectiu és explicar-li a la població el que fem els dentistes i com prevenir les malalties.
— Al blog afirmes que al gremi hi ha prejudicis contra la lactància, un tema del qual t’has ocupat sovint…
— Hi ha un desconeixement atroç dels temes de lactància entre els dentistes. És el mateix que passa quan a un pediatre li preguntes sobre dents, que no en té ni idea. De vegades, dentistes i pediatres diuen coses que no tenen cap evidència científica. El primer que recomanen davant un nen que té càries i al que han vist mamant a la sala d’espera és deslletar… sense interessar-se per la dieta, pel consum de sucres, per les condicions del raspallat, o per l’entorn familiar en el qual viu el nen. Em fa molta pena que la lactància, que és un període tan bonic que passes amb el teu fill -i pot durar el que vulguis tu i el que vulgui el nen-, es deixi de banda sense investigar més enllà.
— De fet, el teu treball com blocaire se centra molt en la salut oral durant el període de zero a tres anys. Quines especificitats té l’odontologia en aquest cas concret?
— Té fets patològics molt freqüents com són les maloclusions i les càries, i els condicionants de relació que tenen els nens. Quan atens un nen, en realitat no atens un pacient, atens una família, com a mínim al binomi mare-nadó. No em val només explorar el nen, he de explorar la unitat familiar. He de conèixer com tenen la boca els pares, he de veure com és la relació entre mare i fill i entre els pares, ja que moltes vegades si hi ha mala relació entre els pares això pot repercutir directament en la salut bucodental dels nens. El nen pot tenir malalties, és clar que sí, però no oblidem que estem en dentició de llet, i això és un assaig per al que serà la dentició definitiva. Si els factors de risc que tenim de nadó segueixen més endavant, tindrem un adult malalt. Aquesta edat és molt bona per corregir.
