Ana Chaparro
Darrera cada voluntari hi ha una història vital. Avui us volem presentar a l’Ana Chaparro, auxiliar d’infermeria de 35 anys. L’Ana és la delegada social de la clínica solidària de Fuengirola(Málaga), i de la seva experiència a la consulta destaca la importància del tracte amb els usuaris, així com la bona sintonia entre companys.
– Et vas implicar a la clínica solidària de Fuengirola al febrer, quan va començar l’atenció als pacients. Com te’n vas assabentar del projecte?
– Doncs per un enllaç al Facebook que va penjar una amiga. Em vaig implicar des del primer moment. Necessitava trobar una activitat que em fes il·lusió, i en arribar aquí vaig pensar que això era justament el que necessitava..
– Què tal el tracte amb els companys?
– Aquí he trobat a gent fantàstica, persones amb molta qualitat humana, que saben tractar a les persones. Sovint veiem usuaris que venen a la clínica amb por o són reticents, però justament pel tracte que reben, sempre marxen contents i somrient. Aquesta manera de tractar a les persones no s’aprèn estudiant, sinó que surt de dins. Estic molt contenta. Hi ha un ambient de treball excel·lent perquè, en el fons, no és un ambient de treball. Ho dic en el sentit de que aquí s’hi ve voluntàriament, sense la sensació de “em llevo al matí per anar a treballar”. La gent ve perquè li agrada ser aquí, i som com una petita família.
– Com bé has dit, alguns usuaris són reticents. Com sol ser el primer contacte amb ells?
– Intentem explicar-los que això és un nou començament per a ells. Que els odontòlegs no són persones que els renyaran perquè tenen la boca en mal estat, sinó que entre tots ens posarem a treballar per que tinguin una boca sana. A mesura que vas tractant els usuaris, van canviant. Veus com dia a dia s’obren més quan venen a la consulta, i això és gràcies als voluntaris. M’encanta veure l’evolució de les persones que venen, com es van transformant. Quan les persones ens donem suport les unes a les altres i ens tractem bé, canviem el xip: veiem les coses d’una altra manera, i aquest nou punt de vista fa que avancem en més coses.
– Recordes algun cas concret?
– Mira, fa pocs dies va venir a visitar-nos un noi que vàrem començar a tractar el mes de febrer, i que tenia la boca bastant malament. Va venir a donar-nos les gràcies. Va completar el seu tractament, ha trobar feina, s’ha pogut independitzar… i va venir a explicar-nos-ho. Quan va venir el mes de febrer tenia vergonya, no volia obrir la boca. Ara somriu una altra vegada, i això és molt important. Quan no pots somriure, et vas tancant en tu mateix, t’aïlles de la resta del món. Per donar un pas i superar aquesta situació, és important tenir gent al voltant que et doni suport.
