Abdeslam Bakouri
El Dr. Abdeslam Bakouri presideix des de fa prop de 25 anys l’Associació Hanan de Tetuan (Marroc), entitat amb la qual Odontologia Solidària comparteix un projecte centrat en l’atenció bucodental de nens i nenes amb discapacitat. Metge de 68 anys d’edat, compagina les responsabilitats a Hanan amb l’exercici professional en el seu laboratori d’anàlisis clíniques. Format al nostre país –va estudiar la carrera a València i l’especialitat a Madrid–, el Dr. Bakouri ens parla de la trajectòria i objectius de l’associació que presideix, així com de la col·laboració amb Odontologia Solidària.
— ¿Amb quins objectius es va fundar l’Associació Hanan?
– L’Associació Hanan es va fundar el 1969, i el seu objectiu és cuidar-se dels nens amb discapacitat i la seva educació, tant dins del centre com pel que fa a la integració a les escoles ordinàries. També tenim bastants tallers per a la formació professional. El nostre objectiu fonamental és la integració dels nens amb discapacitat. A nosaltres no ens agrada anomenar-los nens amb necessitats especials, preferim definir-los com nens amb poders especials, i pensem que tenint aquests poders especials poden estudiar, poden treballar i poden integrar-se.
— A quants nens i nenes atenen en l’actualitat?
– Són gairebé cinc-cents. Treballem en l’atenció primerenca, quan es detecta la discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir la seva integració com més aviat millor. Intentem preparar-los perquè als sis anys es puguin integrar en les escoles normals. D’aquesta manera, deixem el centre d’educació especial només per discapacitats greus, o per als nois que no troben centre, perquè en aquest àmbit no només cal matricular-los, també cal adaptar les escoles i formar els professors. Afortunadament, ara tenim uns dos-cents nens que estan integrats en escoles ordinàries i van molt bé. Quan surten de les escoles, tornen a l’associació per obtenir un títol de formació professional reconegut pel Ministeri d’Educació.
— Quines són les discapacitats més freqüents?
— Tenim discapacitats auditives i sensorials, que són una tercera part, i en la majoria dels casos problemàtiques intel·lectuals, tant síndrome de Down, com autisme i altres… Tractem amb tot tipus de discapacitat excepte en el cas de les persones invidents , que tenen una fundació especialment per a elles. Com que som els pioners, des del principi ens van venir tot tipus de persones. Fins a l’any 1990 teníem internat, i acudia gent de tot el Marroc. Actualment no tenim internat perquè afortunadament hi ha centres d’educació especial per tot el país.
— Com es finança l’associació?
— Mitjançant les quotes dels nostres socis, que són uns 1.800. La ciutat de Tetuan és molt solidària amb l’associació, i dóna suport qualsevol projecte. D’altra banda, hem tingut molts projectes amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament i amb llocs com Andalusia, València, Barcelona o Bilbao. El nostre major problema és el dia a dia, perquè a l’associació hi treballen 120 persones. A banda de la part educativa, hi ha menjador, transport … necessitem molts especialistes com ortofonistes, fisioterapeutes o psicòlegs.
— Quina impressió va tenir quan es van establir els primers contactes amb Odontologia Solidària?
— Vam tenir una gran sort quan ens va visitar Núria Camps per primera vegada. En poc temps vam fer un conveni i va venir un primer equip. Ara vindran de nou, el proper dia 26 de febrer. S’han encarregat de l’equipament que faltava per a la consulta d’odontologia. Som afortunats.
— De quina manera contribueix Odontologia Solidària als objectius de l’Associació Hanan?
— Per a nosaltres aquesta és una qüestió molt important, ja que els nens amb discapacitat solen tenir molts problemes d’higiene bucal. Ens faltava una col·laboració i un aliat en aquest aspecte, i l’hem trobat amb Odontologia Solidària. Ha estat importantíssim pel material que hem aconseguit a través del projecte, i també per les persones que han vingut. Són gent molt competent com el Dr. Jesús Rueda, que té molta experiència en atenció odontològica a nens amb discapacitat. Tots els que han vingut són gent amb molta dedicació. Estem molt contents d’haver aconseguit un conveni amb una Fundació tan important i tan seriosa.
— Per tant, és optimista respecte al futur de la col·laboració entre l’Associació Hanan i Odontologia Solidària…
— Sí. De vegades s’inicien projectes només per un any, i sempre hi ha la possibilitat que no hi hagi una continuïtat. Però el conveni que vam signar amb Odontologia Solidària és per a tres anys, amb equipament total. I, sobretot, amb la bona voluntat de la gent de la Fundació, que ha vist que Hanan necessita aquesta col·laboració, i està involucrada.
— Vostè per què va decidir implicar-se en l’Associació Hanan?
— Quan estudiava a Espanya vaig conèixer diverses ONG i em va semblar fenomenal el que estaven fent. En tornar al Marroc, vaig veure que al meu país hi havia molt poques entitats solidàries. Em vaig fer membre de l’Associació Hanan amb l’antic president, qui abans de morir el 1993 em va demanar que em fes càrrec de l’associació. Al principi no pensava que hi estaria tan involucrat, però amb el temps un està content del que està fent, perquè hi ha bons resultats. Hem crescut, hem tingut suports molt importants tant al Marroc com a Espanya, i això t’estimula.
— Té alguna persona amb discapacitat a la seva família?
— No, ni a la meva família ni en el meu cercle proper. És cert que molta gent s’implica amb l’Associació com a conseqüència de tenir persones amb discapacitat a la seva família, però no és el meu cas. Però també li dic que, per a mi, Hanan és la meva família…
— D’on sorgeix la seva motivació solidària?
— Si pensem que en el món hi ha dos tipus de gent, persones amb necessitat i persones sense necessitat, estem equivocats. Tots podem tenir una necessitat en qualsevol moment. Un no ha de ser egoista i pensar: aquest problema no és el meu. És problema de tots! Si jo tinc possibilitats, he de pensar en qui no té aquestes possibilitats. Hem d’ajudar, perquè com diu el refrany, és de ben nascut ser agraït. Els que ara no tenim problemes hem d’estar contents i ser solidaris, perquè algun dia necessitarem també que una altra gent sigui solidària amb nosaltres.
