Carlos Bello
Carlos Bello, odontòleg de 24 anys, és un dels voluntaris que formen part de l’equip de la Clínica Solidària de Saragossa. Llicenciat el 2016, treballa a la clínica odontològica de la seva família a la capital aragonesa. Va conèixer la Fundació mitjançant un company de Facultat, i segons diu en aquesta entrevista el treball solidari li ha permès descobrir una altra cara de l’odontologia.
— ¿Quan vas començar a col·laborar a la Clínica Solidària de Saragossa?
— El setembre de l’any passat, acabat de llicenciar. Vaig conèixer Odontologia Solidària per un amic de la Facultat, en Raúl, que va començar el voluntariat amb mi, però va haver de deixar-ho perquè se’n va anar a França. Quan em va comentar que existia la Fundació, de seguida em va semblar que era una bona manera d’emprar el temps que tenia lliure per ajudar altres persones. Actualment, vaig a la clínica un cop per setmana, tots els dilluns. L’ambient és fantàstic, hi ha molt bona gent, i he fet uns quants amics.
— ¿Odontologia Solidària és la teva primera experiència amb una ONG?
— No, a la Facultat ja vaig col·laborar amb Creu Roja. Amb un altre amic col·laborem en sessions informatives sobre la salut oral adreçades a la gent d’Osca. M’agrada ajudar a la gent, d’alguna manera em fa sentir realitzat. Quan vaig començar a col·laborar amb Odontologia Solidària em vaig adonar que les persones que vénen a la clínica de Saragossa són molt agraïdes. Saben que el que estàs fent suposa un esforç afegit, que ho fas sense guanyar res, i crec que ho valoren molt.
— Entre els nostres pacients, de vegades hi ha gent amb situacions personals molt problemàtiques…
— Sí, és veritat. Gent amb problemes molt seriosos. Tractar amb aquestes persones et dóna un xoc de realitat. De vegades vivim en el nostre petit món, cadascú el seu, però quan comences a conèixer el món dels altres t’adones que hi ha molta gent que passa per situacions difícils. Els pacients comparteixen els seus problemes amb tu, te’ls expliquen, i et vas adonant de coses…
— Aquest “xoc de realitat” del qual parles, ¿ha anat modificant el teu punt de vista?
— En part sí. El contacte amb els pacients d’Odontologia Solidària m’omple molt a nivell personal. Potser al principi pensés que aquesta era una manera de practicar, de “fer mà” aprofitant el temps lliure. Però això només va ser el primer mes. Quan vaig començar a veure la gent que hi va, i com està, vaig començar a mirar-me les coses d’una altra manera. Aquí descobreixes altra cara de l’odontologia.
