Entrevistes

“Odontologia Solidària viu un moment de renovació”

Rafa Montaña

Rafa Montaña forma part del primer grup de professionals del sector que, l’any 1994, van fundar Odontologia Solidària. Protèsic dental de 56 anys d’edat, té el seu propi laboratori a Granollers (Barcelona), ocupació que compagina amb les seves responsabilitats com a vicepresident de la Fundació, on s’encarrega de la coordinació de clíniques. Així veu el present i el futur de la nostra entitat.

— Primer de tot, explica’ns breument com va néixer Odontologia Solidària.

— Tot va començar quan un grup de gent, com la Mercè Morató i altres companys, vam coincidir fent acció solidària en els camps de refugiats del Sàhara. Després vam crear l’associació Odontologia Solidària a Granollers. Al cap de poc temps, vam descobrir que hi havia altres associacions similars a l’Estat espanyol, com Dentistes Sense Fronteres i Odontologia Sense Fronteres. Ens vam reunir amb elles a Menorca i els vam proposar unir-nos en una única entitat. Odontologia Sense Fronteres va estar d’acord i Dentistes Sense Fronteres, no.

— Què va suposar la unió amb Odontologia Sense Fronteres?

— Que vam passar a tenir una estructura a tot l’Estat. Ens motivaven les mateixes coses. Fixa’t que les dues entitats teníem la paraula “odontologia” al nom, cosa que indica la voluntat d’abastar tot el sector. Arran de la fusió, teníem presència a Madrid i Barcelona, ​​i vam realitzar molts projectes en països en vies de desenvolupament. Fins que una de les sòcies fundadores d’Odontologia Sense Fronteres, Blanca Gómez de Balugera, ens va cedir una clínica a Madrid, la qual cosa ens va permetre començar a treballar aquí.

— Actualment hi ha vuit clíniques que treballen sota el paraigua d’Odontologia Solidària, i ets tu qui les coordina. Què implica aquesta responsabilitat?

— La meva feina és intentar que totes les clíniques funcionin igual i que funcionin bé, a banda d’animar als grups de voluntaris per aconseguir una millor atenció als nostres usuaris amb una unitat de criteri. Que les clíniques comparteixin protocols és molt important, però hi ha hagut èpoques en què no hi havia una persona que s’ocupés d’aquest aspecte, i això comportava algun problema. Ara s’han unificat els processos de treball i els preus.

— Què diferencia Odontologia Solidària de les altres ONG del sector?

— En primer lloc vull remarcar que totes les ONG del sector bucodental fan una gran feina. Són companys nostres i tenim bona relació amb ells. En el nostre cas, crec que el que ens diferencia és que treballem sobretot a l’Estat. Això es tradueix en un esforç continuat al llarg de tot l’any que implica a 400 voluntaris i als 15 treballadors de les nostres clíniques. És un gran esforç diari.

— Què és el millor de les clíniques d’OS, i quin aspecte del seu funcionament caldria millorar en primer lloc?

— El millor és la gent que tenim a les clíniques, i amb això em refereixo tant als voluntaris com als equips tècnics. És cert que tenim menys voluntariat que abans, però és un voluntariat més fidel, de manera que els equips funcionen molt millor. Això facilita que puguem atendre bé la gent, però també atenem a menys usuaris del que voldríem, perquè hi ha dies que ens falten voluntaris.

— Segons la seva experiència, per què fa voluntariat la gent?

— Crec que hi ha dos tipus de persones. Hi ha un voluntariat que ve a fer currículum. D’altra banda, tenim al voluntari fidel, la persona que fa això per sentir-se millor. Col·laborar a fer la vida més fàcil als altres et fa millor a tu mateix. És el meu cas. Jo treball uns dies al meu laboratori per guanyar diners, i altres dies sóc voluntari a Odontologia Solidària per sentir-me bé.

— També per denunciar una situació injusta?

— També. Jo crec que les coses es demostren fent-les. Si només anem repetint que les coses estan malament, no canviem res. Cal demostrar que els canvis són possibles a la pràctica.

— En quin moment està la Fundació al teu entendre?

— En un moment de renovació, iniciat l’últim any. Crec que és important destacar que al nou Patronat hi ha gent molt implicada des de fa temps en el treball diari de les clíniques, i això em fa ser optimista.

— Com veus Odontologia Solidària d’aquí a cinc anys?

– Més gran i més forta. En els últims anys hem professionalitzat els equips tècnics, i jo crec que això ja està donant els seus fruits, i en donarà encara més. Es podrà atendre més gent i amb tota seguretat tindrem més clíniques.

“Ens sentim afortunats col·laborant amb Odontologia Solidària”

Abdeslam Bakouri

Abdeslam Bakouri

El Dr. Abdeslam Bakouri presideix des de fa prop de 25 anys l’Associació Hanan de Tetuan (Marroc), entitat amb la qual Odontologia Solidària comparteix un projecte centrat en l’atenció bucodental de nens i nenes amb discapacitat. Metge de 68 anys d’edat, compagina les responsabilitats a Hanan amb l’exercici professional en el seu laboratori d’anàlisis clíniques. Format al nostre país –va estudiar la carrera a València i l’especialitat a Madrid–, el Dr. Bakouri ens parla de la trajectòria i objectius de l’associació que presideix, així com de la col·laboració amb Odontologia Solidària.

— ¿Amb quins objectius es va fundar l’Associació Hanan?

– L’Associació Hanan es va fundar el 1969, i el seu objectiu és cuidar-se dels nens amb discapacitat i la seva educació, tant dins del centre com pel que fa a la integració a les escoles ordinàries. També tenim bastants tallers per a la formació professional. El nostre objectiu fonamental és la integració dels nens amb discapacitat. A nosaltres no ens agrada anomenar-los nens amb necessitats especials, preferim definir-los com nens amb poders especials, i pensem que tenint aquests poders especials poden estudiar, poden treballar i poden integrar-se.

— A quants nens i nenes atenen en l’actualitat?

– Són gairebé cinc-cents. Treballem en l’atenció primerenca, quan es detecta la discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir la seva integració com més aviat millor. Intentem preparar-los perquè als sis anys es puguin integrar en les escoles normals. D’aquesta manera, deixem el centre d’educació especial només per discapacitats greus, o per als nois que no troben centre, perquè en aquest àmbit no només cal matricular-los, també cal adaptar les escoles i formar els professors. Afortunadament, ara tenim uns dos-cents nens que estan integrats en escoles ordinàries i van molt bé. Quan surten de les escoles, tornen a l’associació per obtenir un títol de formació professional reconegut pel Ministeri d’Educació.

— Quines són les discapacitats més freqüents?

— Tenim discapacitats auditives i sensorials, que són una tercera part, i en la majoria dels casos problemàtiques intel·lectuals, tant síndrome de Down, com autisme i altres… Tractem amb tot tipus de discapacitat excepte en el cas de les persones invidents , que tenen una fundació especialment per a elles. Com que som els pioners, des del principi ens van venir tot tipus de persones. Fins a l’any 1990 teníem internat, i acudia gent de tot el Marroc. Actualment no tenim internat perquè afortunadament hi ha centres d’educació especial per tot el país.

— Com es finança l’associació?

— Mitjançant les quotes dels nostres socis, que són uns 1.800. La ciutat de Tetuan és molt solidària amb l’associació, i dóna suport qualsevol projecte. D’altra banda, hem tingut molts projectes amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament i amb llocs com Andalusia, València, Barcelona o Bilbao. El nostre major problema és el dia a dia, perquè a l’associació hi treballen 120 persones. A banda de la part educativa, hi ha menjador, transport … necessitem molts especialistes com ortofonistes, fisioterapeutes o psicòlegs.

— Quina impressió va tenir quan es van establir els primers contactes amb Odontologia Solidària?

— Vam tenir una gran sort quan ens va visitar Núria Camps per primera vegada. En poc temps vam fer un conveni i va venir un primer equip. Ara vindran de nou, el proper dia 26 de febrer. S’han encarregat de l’equipament que faltava per a la consulta d’odontologia. Som afortunats.

— De quina manera contribueix Odontologia Solidària als objectius de l’Associació Hanan?

— Per a nosaltres aquesta és una qüestió molt important, ja que els nens amb discapacitat solen tenir molts problemes d’higiene bucal. Ens faltava una col·laboració i un aliat en aquest aspecte, i l’hem trobat amb Odontologia Solidària. Ha estat importantíssim pel material que hem aconseguit a través del projecte, i també per les persones que han vingut. Són gent molt competent com el Dr. Jesús Rueda, que té molta experiència en atenció odontològica a nens amb discapacitat. Tots els que han vingut són gent amb molta dedicació. Estem molt contents d’haver aconseguit un conveni amb una Fundació tan important i tan seriosa.

— Per tant, és optimista respecte al futur de la col·laboració entre l’Associació Hanan i Odontologia Solidària…

— Sí. De vegades s’inicien projectes només per un any, i sempre hi ha la possibilitat que no hi hagi una continuïtat. Però el conveni que vam signar amb Odontologia Solidària és per a tres anys, amb equipament total. I, sobretot, amb la bona voluntat de la gent de la Fundació, que ha vist que Hanan necessita aquesta col·laboració, i està involucrada.

— Vostè per què va decidir implicar-se en l’Associació Hanan?

— Quan estudiava a Espanya vaig conèixer diverses ONG i em va semblar fenomenal el que estaven fent. En tornar al Marroc, vaig veure que al meu país hi havia molt poques entitats solidàries. Em vaig fer membre de l’Associació Hanan amb l’antic president, qui abans de morir el 1993 em va demanar que em fes càrrec de l’associació. Al principi no pensava que hi estaria tan involucrat, però amb el temps un està content del que està fent, perquè hi ha bons resultats. Hem crescut, hem tingut suports molt importants tant al Marroc com a Espanya, i això t’estimula.

— Té alguna persona amb discapacitat a la seva família?

— No, ni a la meva família ni en el meu cercle proper. És cert que molta gent s’implica amb l’Associació com a conseqüència de tenir persones amb discapacitat a la seva família, però no és el meu cas. Però també li dic que, per a mi, Hanan és la meva família…

— D’on sorgeix la seva motivació solidària?

— Si pensem que en el món hi ha dos tipus de gent, persones amb necessitat i persones sense necessitat, estem equivocats. Tots podem tenir una necessitat en qualsevol moment. Un no ha de ser egoista i pensar: aquest problema no és el meu. És problema de tots! Si jo tinc possibilitats, he de pensar en qui no té aquestes possibilitats. Hem d’ajudar, perquè com diu el refrany, és de ben nascut ser agraït. Els que ara no tenim problemes hem d’estar contents i ser solidaris, perquè algun dia necessitarem també que una altra gent sigui solidària amb nosaltres.

“Sense ajudar els altres, la vida no té sentit”

Marisol Velarde

Marisol Velarde

Marisol Velarde, de 38 anys, és odontòloga endodoncista. Va estudiar la carrera a la seva Bolívia natal, per traslladar-se després a Madrid, on va començar a col·laborar amb Odontologia Solidària. Actualment resideix a Andalusia, i és la delegada Social de la Clínica Solidària de Fuengriola (Màlaga).

— Com vas entrar en contacte amb la Fundació?

– Va ser fa quatre anys, quan estava fent l’homologació a la Universitat Complutense de Madrid, i uns companys de la facultat em van parlar d’Odontologia Solidària i de la possibilitat de fer voluntariat. Vaig mirar per internet de què es tractava, i després vaig entrar en contacte amb la Clínica Solidària de Madrid, que és a Vallecas.

— ¿Era la teva primera experiència en el món del voluntariat?

– No Ja a Bolívia, quan vaig acabar la carrera, vaig estar col·laborant en un centre de nens amb discapacitat mental, on hi havia una clínica dental. Vaig estar un parell d’anys en aquest centre com a voluntària, després em vaig passar a un psiquiàtric … Quan vaig venir a l’Estat espanyol i vaig tenir l’oportunitat de fer una altra vegada voluntariat, vaig trobar Odontologia Solidària, que realment és el millor, perquè és el que jo sé fer. La vida em porta per camins de voluntariat. Em fa sentir millor, és clar. Sóc completament feliç.

— Vas estar dos anys de voluntària a Madrid, i ara estàs a la clínica de Fuengirola.

– Sí, aviat farà també dos anys. Vaig canviar de ciutat per raons personals, i tot va ser per casualitat. Quan vaig venir de Madrid a Fuengirola, vaig anar a una entrevista de feina i vaig trobar Ana Campi, que em va explicar que feia pocs mesos s’havia obert la clínica de Fuengirola. Jo estava encantada, perquè al principi de viure aquí no tenia feina, i podia anar cada dia a Odontologia Solidària. Ara la meva situació laboral ha canviat, treballo com a autònoma en diferents clíniques, i no hi puc anar tant, em queda lliure un torn per setmana fent tot el possible.

— És bo el tracte amb els companys?

– És clar. Això és gairebé com una religió. Les persones que hi van són com tu, així que l’ambient és fantàstic. Tots són un amor, aporten el seu temps i el seu treball. Els companys de OS són diferents, tenen un altre punt de vista sobre l’odontologia, en el sentit que el teu treball no és una cosa que fas per diners, sinó per vocació.

— I com és la teva relació amb els usuaris, que moltes vegades passen per situacions personals bastant dures?

— Jo vinc d’una família humil, ha estat una mica complicat tirar endavant, i tinc molta empatia amb la gent. No sóc empàtica perquè la feina ho requereixi, per psicologia, sinó perquè em surt de l’ànima. Hi ha una connexió humana amb els pacients.

— Ets la delegada Social de la clínica de Fuengirola. Parla’ns una mica d’aquesta responsabilitat…

– Bé, això va sorgir perquè jo era de les que més anava a la clínica, i coneixia a gairebé tots els voluntaris. Em van plantejar que fos jo la delegada i ho vaig acceptar. Segueixo sent la mateixa, només intento que els voluntaris participin una miqueta més, i procuro estar pendent de la gent…

— Què li diries a un company de professió perquè vingués a Odontologia Solidària?

— Li diria que la vida sense ajudar els altres no té cap sentit. I més en l’àmbit de l’odontologia, que és una cosa molt cara i inaccessible per a moltes persones.

 

“La nostra societat avançarà gràcies a la solidaritat”

Robert Monsó

Robert Monsó

Robert Monsó, metge odontòleg de 58 anys, col·labora a la Clínica Solidària SOPS Badalona, que atén pacients amb VIH. Hi treballa quinzenalment com a voluntari. Les seves motivacions solidàries tenen un doble vector, espiritual i social, del qual ens parla en aquesta conversa.

— La teva vinculació amb Odontologia Solidària ve de lluny…

— Sí. Vaig arribar a través d’una odontòloga coneguda meva que col·laborava a la Fundació i em va comentar com funcionava. Vaig començar com a voluntari a SPOTT Barcelona, on vaig estar un parell d’anys col·laborant. Després ho vaig deixar, i uns quatre anys després vaig tornar a contactar amb Odontologia Solidària per reprendre la col·laboració. Des de fa quatre anys, sóc voluntari a SOPS Badalona.

— Per què vas reprendre la col·laboració?

— Volia fer un voluntariat en el meu àmbit laboral. Com que ja tenia l’experiència de la meva primera etapa amb Odontologia Solidària, vaig decidir tornar. Jo sóc cristià evangèlic, i segueixo l’ensenyament de Jesús pel que fa a acostar-se als altres, ajudar-los i entendre les seves necessitats. En aquest sentit, col·laboro en diferents entitats. Sóc voluntari d’Amics de la Gent Gran, on faig acompanyament a una àvia de 103 anys, que és la veterana de l’ONG. A la comunitat de la meva església fem donació d’aliments, i també col·laboro amb l’ONG Nova Vida del barri del Raval a Barcelona, on fem sopars per a persones sense sostre.

— Deixant de banda la motivació que deriva de l’aspecte religiós, ¿en aquesta activitat hi ha també un component social?

— És clar que sí. La meva motivació de fons és espiritual, però el que buscava Jesús, com busco jo, era la justícia social, cosa que no existeix al món. Es tracta de donar una mica del que reps a la gent que ho necessita.

— A Badalona es tracten pacients amb VIH. Quines característiques especials té treballar amb aquestes persones?

— Bàsicament, són persones que estan malament de salut. Cal estar atent als tractaments que es fan, especialment les extraccions, pel tema de la coagulació. Però pels altres aspectes no hi ha cap diferència.

— ¿La teva experiència arran del tracte amb aquests usuaris?

— Molt bona, hi ha una relació molt bona. Ells saben que nosaltres som voluntaris, i sempre hi ha una disposició especial, i molt bona entesa en general, tot i que sempre pot haver-hi alguna excepció. Les persones que vénen agraeixen molt la feina que fem i queden contentes. A part de fer un servei, també reps molt per part de la gent que ve, bàsicament el seu agraïment, o el fet de veure que estan contents quan surten de la clínica amb la boca arreglada, que és una cosa molt important per a ells per temes de treball. És la satisfacció de fer feliç a la gent,

— Aquesta és la teva recompensa, oi?

— Sí, tot i que no faig això per buscar una recompensa. Però sí, t’alegra veure que realment estàs fent un treball necessari, perquè hi ha gent que no té possibilitats de ser tractada en altres llocs.

— Creus que en general aquesta professió és solidària?

— Crec que últimament la cosa ha anat a més, potser perquè en l’àmbit professional en aquest moment hi ha més oferta que demanda. En aquests últims anys hi ha hagut un canvi bastant important en la professió. Hi ha diverses entitats que treballen en aquest tema, i altres que treballen fora del nostre territori. Jo he tingut la possibilitat de col·laborar a l’Àfrica. Això vol dir que, de mica en mica, aquesta està esdevenint una professió més solidària.

— Parla’ns de l’experiència a Àfrica que has esmentat fa un moment…

— Vaig anar a Guinea Equatorial. Vaig estar 15 dies en una clínica odontològica. Vaig fer aquest voluntariat amb una ONG que es diu Más que Salud, que és una entitat cristiana evangèlica. Vam anar allà professionals de diferents especialitats mèdiques: medicina general, pediatria, odontologia …

— Deies que la professió és més solidària ara que abans. Diries que la nostra societat també?

— Jo crec que sí. I que gràcies a això la nostra societat avançarà. Si ho esperéssim dels de dalt, malament anirien les coses. Jo crec que hi ha molta solidaritat, molta gent que es mou. Crec que en general tenim consciència que cal ser solidari amb el proïsme, perquè en un moment determinat pots ser tu qui necessiti ajuda. La vida dóna moltes voltes i mai saps on pots anar a parar. Avui en dia hi ha molta informació, es mouen moltes coses, hi ha moltes entitats, i crec que qui vol col·labora. En aquest moment no pots escudar-te en el desconeixement. No hi ha excusa per no col·laborar.

— ¿I què caldria fer perquè els de dalt també fessin el que correspon?

— Bona pregunta … Crec que haurien d’anar a peu i tocar una mica més de carrer, conèixer més la realitat. Em sembla que també en són conscients. Últimament hi ha partits polítics que emfatitzen més el problema social, ja sigui pel que fa a la pobresa energètica o el tema alimentari. Jo crec que els diners poden redistribuir-se d’una altra manera, i que en el nostre món no hi hauria d’haver les mancances i diferències que hi ha. Cal un canvi de mentalitat a nivell polític, que va arribant de mica en mica.

“Tots tenim capacitats per millorar aquest món”

Dimitrii Chursin

Dimitrii Chursin

L’any 2014, Dimitrii Chursin va arribar procedent de Moscou al nostre país, on es va instal·lar amb la seva família. Odontòleg de 33 anys, és un dels voluntaris de la Clínica Solidària de València, experiència que valora molt positivament al llarg de la conversa que hem mantingut amb ell.

— Quant de temps fa que el vas integrar a Odontologia Solidària?

— Vaig començar la primavera passada. Em va convidar la meva dona, Mariia, que també és voluntària a la clínica de València. Jo mai havia treballat en una entitat solidària, i vaig decidir provar-ho. Ara puc dir que estic molt satisfet amb l’experiència, i li dono les gràcies a la meva dona per convidar-me a la Clínica Solidària. Fins aquell moment, en realitat jo no sabia que m’agradava ajudar a la gent. M’agrada quan veig que un pacient està content, que surt de la consulta amb un somriure, feliç. Quan això passa, tinc també una sensació d’alegria, em dóna moltes forces per a mi mateix. Em dóna forces per seguir endavant. De vegades la nostra feina és molt dura, però quan veus a un pacient content, i et comenta que la seva vida ha millorat molt, és una cosa que val molt la pena. És un gran estímul

— Per què dius que la vostra feina és molt dura?

— De vegades hi ha molt estrès. S’han de prendre decisions, tenim una responsabilitat. Els pacients que vénen a la clínica tenen molts problemes, i sovint un problema en comporta un altre. Normalment, el seu estat bucal és un reflex del seu estat general, de la vida que porten. Nosaltres entenem perfectament que els nostres pacients són persones que tenen moltes dificultats, i podem solucionar almenys una part d’aquestes dificultats. Per a un pacient és molt important tornar a somriure, no té preu.

— Comenta’ns una mica com és el tracte amb els usuaris de la clínica en el dia a dia …

— Depèn de les persones. Hi ha casos molt complicats, sobretot en els pacients que tenen algun tipus de discapacitat. Hem d’estar preparats per a aquests casos, donar-los la mateixa atenció, i de vegades és una mica difícil, perquè ens enfrontem a situacions força complicades. També hi ha ocasions en què hem d’explicar al pacient qüestions bàsiques d’higiene oral, explicar per què la seva salut bucal és important i la manera en què aquesta influeix en la seva vida. Qualsevol tractament, per més bo que sigui, no aguantarà gaire sense que el propi pacient s’esforci a mantenir-lo: la seva salut bucal també depèn d’ell. L’educació dels pacients és molt important.

— Diries que a Odontologia Solidària has après més a nivell professional o a nivell humà?

— A tos dos nivells. Com et deia, en la part odontològica ens enfrontem a casos clínics complicats que impliquen prendre decisions. Normalment, parlo amb els meus col·legues, amb protèsics dentals i amb altres odontòlegs, per poder triar una millor solució per al meu pacient. Però el factor humà influeix molt. Ara entenc perfectament com és treballar amb persones amb dificultats de diversos tipus, amb problemes greus. És molt important saber tractar a aquestes persones, i és la millor experiència possible. Per a mi tots els pacients són iguals; segons els casos, l’abordatge és diferent, però el resultat ha de ser sempre el mateix, un bon tractament.

— Com definiries l’ambient de treball?

— És un ambient de respecte mutu, que t’aporta la sensació d’equip. En qualsevol moment pots demanar ajuda als teus companys de treball, sempre funciona el suport entre nosaltres. Si un company no arriba a atendre al seu pacient a causa de la feina que té, jo m’encarrego d’atendre aquest pacient perquè no s’esperi. És com una família, el component d’amistat és present. I el respecte, insisteixo: sense respecte no pot existir un un equip, ni una família.

— Com explicaries el que fem a Odontologia Solidària a algú que no sabés res de nosaltres?

— Li diria que el que fem és molt més que només feina, és un altre nivell. Com a persones d’un món obert, de l’espai únic que és el nostre planeta, és millor que ens ajudem entre nosaltres compartint la nostra experiència independentment del país, de la religió o del que sigui. Cada un de nosaltres té capacitat per millorar aquest món. Jo no sé fer moltes coses, però sóc odontòleg, i si el meu treball fa una mica millor aquest món, no desitjo més. Cada dia veiem com canviem la vida dels nostres pacients, i això és el millor de tot.

“La gent que ho passa malament no és tan diferent de qualsevol de nosaltres”

Lara Vivero

Lara Vivero

Conversem amb Lara Vivero, que des de fa poc és delegada Social de la Clínica Solidària de Madrid. Odontòloga de 23 anys, a hores d’ara està cursant dos màsters, un en Ciències Odontològiques i un altre d’Especialista en atenció odontològica integrada en el nen amb necessitats especials, tots dos a la Universitat Complutense de Madrid.

— ¿Quan comença la teva vinculació amb Odontologia Solidària?

— Fa una mica més d’un any i mig. Vaig començar com a estudiant, i m’he quedat després com odontòloga. Vaig conèixer la Fundació per internet. Em vaig posar a buscar ONG que treballessin en odontologia, i vaig trobar OS. Vaig contactar per telèfon, vaig visitar la clínica de Madrid, i ja em vaig quedar com a voluntària. Es veia bastant bon ambient, companyerisme, i em vaig sentir a gust de seguida. Quan encara era estudiant feia d’auxiliar, ajudava els odontòlegs, recollia l’instrumental, feia que les coses fossin més ràpides. Per part dels odontòlegs, ells em van ensenyar molt, m’explicaven el que anaven fent, cosa que en part va ser un complement a la meva formació. Jo crec que a ells els agradava tenir a una estudiant ajudant, com a mi em passa ara com odontòloga: em fa il·lusió poder transmetre el meu coneixement i contribuir al fet que la persona que treballa amb mi sigui millor professional en un futur.

— Tenies alguna experiència prèvia en organitzacions solidàries?

— Cap. Hi havia pensat moltes vegades, però per falta de temps i d’informació mai havia fet el pas. Vaig entrar a Odontologia Solidària quan ja havia acabat quart de carrera, tenia tot l’estiu lliure, i vaig voler buscar-me alguna activitat relacionada amb aquest món i, sobretot, amb la qual pogués ajudar la gent que ho necessitava.

— Com es percep Odontologia Solidària en l’ambient estudiantil? Es coneix prou?

— No, jo crec que no es coneix prou. Els que eren els meus companys de classe van conèixer Odontologia Solidària perquè jo hi anava, i de fet tenia un parell de companys que venien també a la clínica amb mi. Però en general es coneix poc. Crec que aquesta és una àrea que podria potenciar-se.

— Quins ensenyaments has tret de la teva experiència amb OS a nivell humà?

— Bastants. Acabes aprenent que realment la gent que està passant necessitat o està en risc d’exclusió social no és tan diferent de cap de nosaltres. Hi ha molta gent que no coneix aquest sector de la població, que mai ha tractat amb ells, de manera que a nivell social s’aprèn molt. No es tracta només del que aportes, creixes molt en el terreny personal i en el professional. Jo comparteixo plenament la filosofia de Odontologia Solidària. Crec que els tractaments odontològics bàsics els hauria de cobrir la Seguretat Social, tot i que de moment ho veig lluny, perquè l’odontologia és costosa, i a Espanya no tenim aquesta cultura.

— Creus que els poders públics reconeixen prou la tasca que realitza Odontologia Solidària?

— Crec que en aquest moment estem començant a tenir una mica més de reconeixement, estem rebent més subvencions d’organismes que no ens havien donat subvencions abans … però també crec que encara ens queda camí per recórrer en aquesta direcció.

— Parla’ns del dia a dia a la Clínica de Madrid.

— Hi ha molt canvi de voluntaris en el sentit que alguna gent només pot venir un parell de mesos, o després ha de deixar de venir per motius de feina, i va entrant gent nova. També n’hi ha uns quants que ja portem més temps. Però com et deia abans l’ambient és molt bo, els treballadors ens ajuden molt sempre que tenim qualsevol problema, i intentem ajudar-nos entre tots.

— Ets Delegada Social des de fa poc. Com afrontes aquesta nova responsabilitat?

— Sí, des de fa poquet. Jo sóc una mena de pont entre els voluntaris i l’organització. Ho afronto amb il·lusió, perquè entre els voluntaris i l’entitat tampoc hi ha molts problemes. Ens entenem força bé.

“Encara podem fer coses entre tots per millorar la societat”

José Sanchis

José Sanchis

Des de fa unes setmanes, José Sanchis és el nou delegat Social de la Clínica Solidària de València, que des de 1999 treballa per la salut oral de les persones que no poden accedir a la salut oral en condicions de mercat a causa de la seva situació socioeconòmica. José, protèsic dental de 52 anys, col·labora amb Odontologia Solidària des de 2008, i afronta amb il·lusió les seves nova responsabilitat.

— Ja fa bastants anys que t’has implicat en el treball solidari de la Fundació. Per què vas decidir fer el pas i formar part d’aquest projecte?

— Inicialment hi va haver una cosa que em va cridar l’atenció. Quan em movia en els ambients del sector, veia sovint l’adhesiu d’Odontologia Solidària. Era una cosa que em va cridar l’atenció, i sense conèixer encara els detalls, ja intuïa que m’agradaria. Fins que un dia que estava per la zona de la clínica, em vaig decidir a pujar i preguntar. Llavors vaig veure la dinàmica, em va agradar, i em vaig decidir a col·laborar en la mesura del possible. A partir d’aquest moment, de mica en mica, es va anar ampliant el focus: vaig començar a conèixer la gent, la manera de treballar … i fins al dia d’avui. Estic a gust amb la tasca que fem.

— Havies col·laborat amb alguna entitat d’acció social anteriorment?

— Sí, però ho vaig deixar per circumstàncies personals durant uns anys. Des de ben petit, 13 o 14 anys, vaig estar col·laborant amb Creu Roja. A Odontologia Solidària he reprès aquest camí. He vist que no és gens fàcil, perquè cal lluitar amb força coses, però al final les satisfaccions i les recompenses són moltes.

— Parla’ns una mica d’aquestes satisfaccions i recompenses de tipus personal…

— La situació social al carrer ara mateix tots sabem com està, especialment pel que fa al sector de població que tractem. Veure que les persones que surten de la clínica amb un somriure sincer, sense aquella por, sense posar-se la mà a la boca tapant “la cicatriu” d’anar desdentat … la veritat és que omple molt, et fa pensar que encara es poden fer coses entre tots per millorar la societat. Hi ha lloc i temps per a tot i per a tothom.

— Com has vist l’evolució de la Clínica Solidària de València des que vas començar fins ara?

— A poc a poc s’ha anat afermant, i un cop ha tingut una base ferma he vist que ha anat bastant lleugera, que està funcionant d’una manera bastant dinàmica. Veig que l’ambient de treball a la clínica és molt cordial. Els voluntaris vénen amb molta il·lusió, i tracten molt bé els pacients, la qual cosa m’encanta. En alguns casos, hi ha pacients que semblen témer que els renyin per la situació de la seva cavitat bucal, però quan veuen que els meus companys els tracten amb dolçor i empatia, canvien de seguida. Entre els companys l’ambient és molt bo. Si no hi ha bon ambient i cordialitat, el que allà es fa no es podria dur a terme.

— Què li diries a un company de professió per convidar-lo a formar part d’Odontologia Solidària?

— Depèn de qui sigui, sempre cal buscar el costat humà de cada persona. Tota les explicacions que li pogués donar serien positives, però el realment bo seria que ens conegués, que veiés els pacients… el que aquesta persona visqués veient com funcionem.

— Com afrontes la responsabilitat de ser el nou delegat Social de la clínica de València?

— La meva tasca consisteix en veure les possibles deficiències que pugui tenir la clínica i, sobretot, les possibles millores que es puguin aplicar. També veure de quina manera podem fer que la dinàmica de la clínica sigui més fluïda. Sempre hi ha petits detalls que es poden polir. Jo ho afronto amb il·lusió, és clar. Espero col·laborar perquè que la clínica sigui encara més funcional, i que sigui beneficiosa per a tots: per als pacients i per als voluntaris. Tothom pot i ha d’aprendre dels altres.

“Facilitar als dentistes que puguin fer tasques solidàries és un dels objectius del nostre Col·legi”

José Luis Rocamora

José Luis Rocamora

El doctor José Luis Rocamora Valero es va llicenciar primer en Medicina i Cirurgia General (1983), per després fer-ho en Odontologia el 1986, any en què comença l’exercici de la professió de dentista a Alacant. El 1995 va entrar a la Junta del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Alacant (COEA) com a secretari i el 2003 en va assumir la presidència, càrrec que actualment ocupa. El COEA compta en l’actualitat amb més de 1.000 col·legiats.

— ¿Quines són les principals dificultats a les quals s’enfronten els professionals enquadrats al Col·legi d’Alacant?

— La situació és similar a la de la resta de professionals d’Espanya. La crisi ha afectat tots els sectors. També al nostre. Malauradament, avui, un recent llicenciat té moltes possibilitats d’engrossir les llistes de l’atur, de treballar per contractes precaris o d’haver de marxar a l’estranger per poder treballar dignament. Però això també passa en moltes altres professions. No és la meva intenció semblar corporativista, però sí que he de dir alt que és perillós per a la salut que els professionals que ens n’encarreguem estiguem vivint aquesta situació de plètora professional. Som massa dentistes. Alacant ha superat per primera vegada en la seva història la xifra dels 1.000 dentistes col·legiats. Tenim gairebé un 40% més dels dentistes del que aconsella l’Organització Mundial de la Salut.

— El COEA és un col·legi obert als ciutadans?

— Entre les funcions del Col·legi hi ha la defensa de l’odontologia i la defensa dels pacients. Per això, el nostre Col·legi és també el col·legi de tots els pacients alacantins i entre les nostres tasques hi ha la d’informar els pacients dels drets que tenen. També és la nostra funció intervenir entre el pacient i el dentista per intentar solucionar els problemes que puguin sorgir de la millor manera possible. Qualsevol persona que tingui una queixa amb el seu dentista pot posar-se en contacte amb nosaltres.

— Vostè s’ha mostrat diverses vegades en contra de l’anomenat “mercantilisme dental”. Pot definir aquest concepte? Quina solució o solucions creu que té?

— A Espanya, qualsevol empresari pot obrir una clínica odontològica. Així, quan una persona arriba a la consulta amb un problema de salut bucodental, el primer que podria passar és que l’empresari només veiés el client que té davant. No al pacient. Podria només veure números i aplicar el “tot val” en els negocis, utilitzant sense consideració tots els recursos al seu abast, des publicitat enganyosa a contractes en precari a odontòlegs acabats de llicenciar. Aquest mercantilisme, que no es pot atribuir a tots els empresaris però que sí que està passant al nostre país, està fent un mal, moltes vegades irreparable, en la salut bucodental dels ciutadans, i està provocant un evident perjudici als professionals de l’odontologia , amb un creixent desprestigi dels dentistes davant de la societat. Des del Col·legi de Dentistes d’Alacant apostem per una odontologia sense asteriscs, sense lletra petita en el contracte, sense trampa ni cartró.

— Vostè coneix la Fundació Odontologia Solidària. Què li semblen les nostres finalitats i mètodes de treball?

— Efectivament, la conec, sobretot a través de la nostra vocal responsable en l’COEA de l’àrea solidària. He de destacar el seu caràcter solidari i les seves finalitats, basades en millorar la salut bucodental dels més desfavorits a través de diverses actuacions. Facilitar als dentistes alacantins que puguin destinar part del seu temps a aquesta activitat solidària és un dels objectius del Col·legi. I és molt necessari el seu treball, el d’entitats, fundacions i ONG que ens facin possible als professionals col·laborar.

— Desitjaria i creu possible que algun dia es posés en marxa una Clínica Solidària a Alacant? En aquest cas, quin seria el grau d’implicació del Col·legi?

— Com deia abans, és un objectiu d’aquesta Junta Directiva del COEA facilitar als dentistes alacantins que puguin destinar part del seu temps a la solidaritat. De fet, per exemple col·laborem amb algunes ONG perquè els nostres col·legiats puguin participar en accions solidàries en països en desenvolupament o en campaments de refugiats. També vam participar en la recollida de material necessari per a aquestes actuacions solidàries. I des de fa un temps estem posant tot el nostre esforç en la creació d’una Clínica Solidària a Alacant, però encara estan per concretar alguns aspectes i m’agradaria donar la notícia a la nostra col·legiació quan realment sigui efectiva. El que sí que li puc avançar és que ja tenim un ampli llistat de dentistes disposats a aportar el seu temps en aquesta futura Clínica Solidària.

— La sanitat pública no contempla els tractaments odontològics que serien desitjables. Creu que a mig termini aquestes prestacions formaran part del sistema públic de salut? Quina és l’actitud de les administracions públiques davant d’aquesta qüestió? I la dels professionals de l’odontologia?

— Sincerament no tinc gaire clar que la sanitat pública incrementi les seves prestacions en matèria de salut bucodental, ja que té altres prioritats cap al ciutadà. No crec que a mitjà termini canviï molt la situació, almenys l’Administració no ha mostrat interès en això en els últims anys. Ara bé, els professionals de l’odontologia pensem diferent. Tot dentista a qui li agradi la seva professió té com a primer objectiu aconseguir una millor salut per al seu pacient. És igual si ho fa a la seva clínica privada o atenent a nivell públic. La salut és la nostra finalitat. Tant de bo la Seguretat Social cobreixi, amb el millor sistema possible, les necessitats de la població en matèria de salut bucodental.

— Una última pregunta de caràcter més filosòfic o ideològic: Per què cal ser solidari?

— Solidaritat. Del llatí, solicitas, que fa referència a una realitat homogènia, sencera, unida, on els elements que formaven aquest tot tenien la mateixa naturalesa. L’ésser humà és un i té en la seva naturalesa ser solidari. Avui per tu, demà per mi. A la propera puc ser jo o els meus fills els que necessiten ajuda. És una obligació de tots. Sense excepció. Ser solidari és estar compromès amb la vida. Això és justícia. Ser solidari és ser just.

“Demà podem ser nosaltres els que necessitem ajuda”

Íñigo San Luis

Íñigo San Luis

Íñigo San Luis Bugallo és un dels voluntaris que dediquen temps i coneixements pels més desfavorits en una de les nostres clíniques. Té el seu propi centre dental a Bergondo, però cada quinze dies, aquest odontòleg de 50 anys acudeix a la Clínica Solidària d’A Coruña, on atén persones que, a causa de la seva situació, no poden accedir a tractaments de salut bucodental en condicions de mercat. Hem parlat amb ell sobre les motivacions i experiències d’aquest voluntariat.

— Vas començar a la Clínica Solidària de La Corunya la primavera passada. Anteriorment, ¿havies col·laborat amb alguna ONG?

— No, cap. Era una cosa que sempre tenia en ment. Fa anys havia pensat que estaria bé implicar-me en temes de cooperació internacional, a Sud-amèrica o a l’Àfrica, però va ser una cosa que mai vaig concretar. Era una cosa que sempre tenia en ment, però que no vaig fer fins que vaig conèixer aquest projecte d’Odontologia Solidària, que em va semblar fenomenal.

— ¿I per què aquesta vegada vas decidir fer el pas?

— A la meva consulta privada sentia drames familiars contínuament, situacions sobre com de malament ho està passant la gent per la crisi. De mica en mica vaig anar veient que la gent no pot més. A partir d’aquestes constatacions vaig anar prenent més consciència del tema, i això va ser el que em va portar a treure una mica del meu temps. Actualment col·laboro amb Odontologia Solidària anant a la clínica una tarda cada quinze dies. Amb Odontologia Solidària tinc l’oportunitat d’ajudar aquí, on realment es necessita molt.

— Què tal l’experiència fins al moment?

— Molt bé, molt bona. Molt bons companys. I pel que fa als pacients, veus que són gent que valoren la teva feina, valoren que estiguis traient el teu temps per això.

— A vegades, et trobaràs amb pacients amb situacions personals especialment dures …

— Si, és clar. I això ho veig també a la privada, com et deia abans. La situació és molt dura.

— En el terreny personal, què t’aporta el treball solidari?

— És molt gratificant poder ajudar a les persones en un àmbit en el que tens coneixements. Però a més a més, hem de pensar que el futur de l’odontologia és incert, i el de les nostres pensions també. El dia de demà potser siguem nosaltres els que necessitem ajuda. Avui ets a dalt i demà no. És una forma de solidaritzar-te amb tota la gent que té problemes, perquè jo també en puc ser un més endavant. Això també m’ha portat a col·laborar, però per descomptat que és molt gratificant i és molt agraït poder actuar en un camp en el qual sé que puc ajudar.

— Què et semblen els protocols, el mètode de treball de les clíniques?

— Crec que està molt bé. Lògicament, sobre la marxa anem trobant coses que es poden millorar. Quan això passa, es planteja i poc a poc es van solucionant totes les qüestions. Les coses s’ajusten sense gran problema.

— Què li diries a un company odontòleg perquè s’impliqués en la nostra organització?

— Que és un camp que coneixem, i què millor que ajudar en això. Aquest company, a la seva consulta, estarà donant-se compte de la trista realitat social igual que jo. L’animaria dient-li que se sentirà molt millor si pot ajudar.

 

“Ser solidari comporta felicitat”

Javier García Asensio

Javier García Asensio

Acomiadem el mes de setembre entrevistant el nostre company Javier García Asensio, odontòleg de 38 anys d’edat que forma part de l’equip de voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Javier, que té la seva pròpia clínica dental a la població malaguenya de Ronda, ens parla en aquesta conversa de les motivacions i valors implícits en la seva acció solidària.

— Vas ser dels primers voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Com has vist l’evolució de la clínica des que va començar a atendre pacients fins ara?

— Al principi hi havia moltes reticències per part de la gent. Com que hi ha hagut tants estafes, tants enganys, a molta gent no li quedava clar si això era una forma de captar pacients o realment era una cosa amb una finalitat social. Però a mesura que han anat veient el que estem fent, la situació ha canviat. Cada vegada hi ha més gent, i cada vegada la gent surt més contenta. A nivell de clínica estem molt bé. Però jo veig que li falta una mica que hi hagi més voluntaris que s’impliquin. La clínica té un potencial fantàstic, té bons equips, està en un lloc ideal, i crec que encara no s’aprofita aquest potencial tot el que es podria. L’important és que durant aquest temps la clínica s’ha anat guanyant la confiança de la gent. Tenim fins i tot pacients que vénen de Jaén, que està a hora i mitja de Fuengirola.

— Dius que hauria d’haver més voluntaris. Com convenceries a un col·lega odontòleg perquè s’impliqués en el projecte?

— Jo crec que el sentit final de la nostra professió és molt bo, ja que consisteix en ajudar la gent. Implicar-se amb Odontologia Solidària és una forma de poder complir amb la vocació de la nostra professió, afegint-li el fet de no fer-ho per diners.

– I què et va motivar a tu per entrar com a voluntari a la clínica? Coneixies ja l’existència d’Odontologia Solidària?

— Sí, sabia que existia Odontologia Solidària des de feia anys, però la situava sobretot a Madrid i Barcelona, no sabia que s’estaven obrint clíniques en altres llocs. Vaig rebre una carta del Col·legi d’Odontòlegs informant del projecte de Fuengirola, i la veritat és que al principi no li vaig donar més importància … va ser la meva dona la que em va animar perquè m’informés més i m’impliqués. Nosaltres som cristians, i pensem que per sobre de tot cal ajudar els altres. I si hi ha l’oportunitat d’ajudar a la gent, i damunt en l’àmbit de la nostra professió, és ideal. La quadratura del cercle, vaja…

— Així doncs, en el teu cas ser solidari és un deure…

— Sí. Crec que tothom té el deure d’ajudar els altres en el que sàpiga fer o en el que estigui preparat per a fer. A més a més, jo penso que ser solidari comporta felicitat. Quan tu ets capaç d’ajudar els altres, a part que els altres es beneficien, tu mateix et beneficies perquè et sents millor, perquè ets més feliç. Però també hi ha una qüestió de justícia social. Com no ens anem a ajudar entre nosaltres? Si al costat tinc una persona amb una necessitat i la puc resoldre i tinc els mitjans per fer-ho gràcies a una ONG com Odontologia Solidària, per què no fer-ho?

— A les nostres clíniques solidàries hi van pacients que, de vegades, tenen una biografia personal molt dura. Què t’aporta el tracte amb els pacients?

— Sobretot perspectiva. Quan comences a parlar amb ells i t’expliquen la situació que vien, t’adones que ets un privilegiat. Penses que tu segueixes tenint problemes, perquè tots en tenim, però en comparació amb els d’aquestes persones són molt lleus. Això et porta a pensar que has d’estar agraït i has d’estar content.

— Com reflectíem en el nostre últim butlletí, aquest estiu has col·laborat amb l’ONG Escola de Solidaritat de Granada. Has fet més col·laboracions amb altres entitats a nivell odontològic?

– Fa uns anys vaig anar al Perú, a la part amazònica del país. Mitjançant un missioner que coneixia, vaig estar-hi un mes. Hi havia muntat un equip dental en el consultori mèdic. Ens movíem per poblacions que en uns casos només tenien electricitat unes quantes hores, i en altres simplement no tenien. Així que durant el dia fèiem extraccions, i quan donaven la llum aprofitàvem per fer empastaments. Calia aprofitar cada minut. Va ser una experiència molt interessant, i m’han quedat ganes de repetir en algun altre projecte internacional.

Pin It on Pinterest

Share This
X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar