Notícies
‘Toc toc’, teatre solidari a Albacete
La Fundació Odontologia Solidària organitza la representació teatral de la comèdia Toc toc, que tindrà lloc el proper dia 25 de febrer al Teatre Municipal d’Albacete (19 hores). El donatiu de l’entrada és de 6 euros.
Escrita per l’autor francès Laurent Baffie, i subtitulada La comèdia més obsessiva, Toc toc és una farsa còmica en dos actes que narra la trobada, a la sala d’espera d’una consulta de psiquiatria, de sis persones, cadascuna amb un toc ( trastorn obsessiu compulsiu) diferent. L’obra va ser estrenada en 2005 a París, i des de llavors ha estat vista per milers d’espectadors a França, Bèlgica, Canadà i l’Estat espanyol.
Tendència a dir obscenitats (coprolalia), repetició sistemàtica de paraules o frases (palilàlia), necessitat patològica de comptar objectes (aritmomania), por extrema a emmalaltir (nosofòbia), pertorbació del llenguatge que consisteix a repetir el malalt involuntàriament una paraula o frase que acaba de sentir o pronunciar ell mateix (ecolàlia)… Aquestes són alguns dels trastorns que pateixen els protagonistes de l’obra, el guariment de les quals han anat a buscar a la consulta. Les situacions que es generen en aquesta sala d’espera són font de comicitat per als espectadors de l’obra.
L’espectacle serà representat pel grup de teatre local Miel Sobre Hojuelas, sota la direcció de Juan Pedro Bermúdez Algaba. Les entrades es poden adquirir a la Clínica Solidària d’Albacete (C / Gerona, 21, local), la Clínica Dental Doctora Cuenca (C / Tesifonte Gallego, 27, 2n) i el Col·legi d’Odontòlegs d’Albacete (Plaça Altozano, 11, 1r esq.).
El Consell General de Dentistes rep el Premi OS 2016
Óscar Castro (dreta) rep el XI Premi OS
El Consell General de Dentistes d’Espanya va rebre el XI Premi Odontologia Solidària, atorgat pel Patronat de la Fundació amb l’objectiu de reconèixer la tasca dels que han efectuat accions sanitàries a benefici de les persones amb dificultats per accedir a la salut bucodental. El president del Consell, Dr. Óscar Castro, va recollir el guardó el passat dia 28 de gener a Madrid, en un acte celebrat després de l’Assemblea General d’Odontologia Solidària.
En el seu discurs d’acceptació, Castro va agrair la distinció, assenyalant que suposava “un honor que es valori el treball desinteressat que fan tants professionals per tal que una odontologia de qualitat i veritablement solidària estigui al servei de les persones que realment ho necessiten”. El president del Consell va elogiar també el treball d’Odontologia Solidària i els voluntaris que treballen en les seves vuit clíniques a diverses ciutats.
Óscar Castro va advocar en la seva intervenció per la necessitat de “garantir que les persones més necessitades rebin els tractaments odontològics que demanen”, emfatitzant a continuació la necessitat “d’evitar mitjançant les diferents accions d’índole política que estem efectuant que els empresaris sense escrúpols puguin jugar amb les il·lusions i amb la salut dels més desfavorits “. En aquest sentit, va afegir que el Consell treballa per una regulació de la publicitat sanitària que impedeixi que determinades firmes llancin missatges enganyosos, “per al que ja tenim el compromís del Ministeri de Sanitat i el suport d’una àmplia majoria de diputats i senadors”.
El president del Consell va indicar que aquest organisme, mitjançant la Fundació Dental Espanyola, “ha avalat i recolzat recentment les dotze clíniques solidàries que depenen de col·legis oficials de dentistes, i estem treballant perquè el nostre missatge arribi amb nitidesa a la societat. Perquè és en aquestes clíniques, i en altres similars com les de la vostra Fundació, gràcies a les quals heu pogut atendre més de 50.000 persones des de l’any 1994, en què es pot i s’ha de confiar “.
El lliurament del XI Premi Odontologia Solidària va tenir lloc a la seu de l’Associació Espanyola de Fundacions, el president de la qual, Javier Nadal, va assistir a l’acte en companyia d’altres convidats com el Dr. Antonio Montero, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la I Regió, el Dr. Agustín Moreda, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la VIII Regió, i el Dr. Ismael Tàrrega, president del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Albacete.
María Dolores Cuenca, nova presidenta d’Odontologia Solidària
María Dolores Cuenca
La Dra. Maria Dolores Cuenca és la nova presidenta d’Odontologia Solidària, encapçalant el nou Patronat de l’entitat que va ser aprovat pels socis durant l’Assemblea General celebrada a Madrid el passat dissabte dia 28 de gener.
La Dra. Cuenca, que pren el relleu d’Albert Cabestany en el càrrec, assumeix la presidència d’un Patronat molt renovat, que també està integrat pel Dr. Jesús Rueda (vicepresident), Rafa Montaña (vicepresident), Rosa Maria Tarragó (secretària), el Dr. José Manuel Díaz López-Dóriga (tresorer), Alba Murillo (vocal), Marisol Velarde (vocal), Lara Vivero (vocal), Silvia Yuste (vocal) i el Dr. Federico Gerona (vocal).
Metgessa estomatòlega de 59 anys, María Dolores Cuenca va promoure la posta en marxa de la clínica d’Odontologia Solidària a Albacete, inaugurada el 17 de febrer del passat any 2016. En aquesta entrevista publicada amb motiu de l’obertura de la clínica castellanomanxega, Cuenca detalla el llarg procés de treball previ que va comportar, així com les complicitats que es van generar perquè el projecte arribés a bon port. La seva alta implicació en la Fundació, va dur a María Dolores Cuenca, a formar part de la primera brigada d’Odontologia Solidària al Marroc el passat mes de desembre.
Més de 6.900 persones ateses el 2016
Les vuit clíniques d’Odontologia Solidària van atendre el 2016 un total de 6.968 persones en risc d’exclusió social, pacients que van arribar a la nostra entitat derivats pels serveis socials d’ajuntaments i comunitats autònomes, centres de salut i entitats del tercer sector. Les primeres dades provisionals corresponents a l’activitat de la Fundació l’any passat indiquen que entre aquests usuaris, 788 eren menors de fins a 14 anys d’edat. El nombre de pacients nous tractats per OS durant el mateix període puja fins a 4.702.
La tasca realitzada es deu essencialment als voluntaris de la Fundació, que van destinar a l’acció solidària un total de 13.860 hores de treball, el que en condicions de mercat arribés a un valor de 758.925 euros. Odontologia Solidària va comptar el 2016 amb 368 voluntaris. La majoria d’ells (un 48%) eren odontòlegs, seguits per higienistes (22%), estudiants (14%), auxiliars de clínica (8%), auxiliars administratius (4%), higienistes en pràctiques (3%) i persones corresponents a altres perfils (2%).
L’impacte social del treball realitzat és evident, malgrat la qual cosa molt és la feina que ens queda per fer encara, ja que segons les dades encara romanen en llista d’espera per començar tractament 5.299 persones.
“Sense ajudar els altres, la vida no té sentit”
Marisol Velarde
Marisol Velarde, de 38 anys, és odontòloga endodoncista. Va estudiar la carrera a la seva Bolívia natal, per traslladar-se després a Madrid, on va començar a col·laborar amb Odontologia Solidària. Actualment resideix a Andalusia, i és la delegada Social de la Clínica Solidària de Fuengriola (Màlaga).
— Com vas entrar en contacte amb la Fundació?
– Va ser fa quatre anys, quan estava fent l’homologació a la Universitat Complutense de Madrid, i uns companys de la facultat em van parlar d’Odontologia Solidària i de la possibilitat de fer voluntariat. Vaig mirar per internet de què es tractava, i després vaig entrar en contacte amb la Clínica Solidària de Madrid, que és a Vallecas.
— ¿Era la teva primera experiència en el món del voluntariat?
– No Ja a Bolívia, quan vaig acabar la carrera, vaig estar col·laborant en un centre de nens amb discapacitat mental, on hi havia una clínica dental. Vaig estar un parell d’anys en aquest centre com a voluntària, després em vaig passar a un psiquiàtric … Quan vaig venir a l’Estat espanyol i vaig tenir l’oportunitat de fer una altra vegada voluntariat, vaig trobar Odontologia Solidària, que realment és el millor, perquè és el que jo sé fer. La vida em porta per camins de voluntariat. Em fa sentir millor, és clar. Sóc completament feliç.
— Vas estar dos anys de voluntària a Madrid, i ara estàs a la clínica de Fuengirola.
– Sí, aviat farà també dos anys. Vaig canviar de ciutat per raons personals, i tot va ser per casualitat. Quan vaig venir de Madrid a Fuengirola, vaig anar a una entrevista de feina i vaig trobar Ana Campi, que em va explicar que feia pocs mesos s’havia obert la clínica de Fuengirola. Jo estava encantada, perquè al principi de viure aquí no tenia feina, i podia anar cada dia a Odontologia Solidària. Ara la meva situació laboral ha canviat, treballo com a autònoma en diferents clíniques, i no hi puc anar tant, em queda lliure un torn per setmana fent tot el possible.
— És bo el tracte amb els companys?
– És clar. Això és gairebé com una religió. Les persones que hi van són com tu, així que l’ambient és fantàstic. Tots són un amor, aporten el seu temps i el seu treball. Els companys de OS són diferents, tenen un altre punt de vista sobre l’odontologia, en el sentit que el teu treball no és una cosa que fas per diners, sinó per vocació.
— I com és la teva relació amb els usuaris, que moltes vegades passen per situacions personals bastant dures?
— Jo vinc d’una família humil, ha estat una mica complicat tirar endavant, i tinc molta empatia amb la gent. No sóc empàtica perquè la feina ho requereixi, per psicologia, sinó perquè em surt de l’ànima. Hi ha una connexió humana amb els pacients.
— Ets la delegada Social de la clínica de Fuengirola. Parla’ns una mica d’aquesta responsabilitat…
– Bé, això va sorgir perquè jo era de les que més anava a la clínica, i coneixia a gairebé tots els voluntaris. Em van plantejar que fos jo la delegada i ho vaig acceptar. Segueixo sent la mateixa, només intento que els voluntaris participin una miqueta més, i procuro estar pendent de la gent…
— Què li diries a un company de professió perquè vingués a Odontologia Solidària?
— Li diria que la vida sense ajudar els altres no té cap sentit. I més en l’àmbit de l’odontologia, que és una cosa molt cara i inaccessible per a moltes persones.
“La nostra societat avançarà gràcies a la solidaritat”
Robert Monsó
Robert Monsó, metge odontòleg de 58 anys, col·labora a la Clínica Solidària SOPS Badalona, que atén pacients amb VIH. Hi treballa quinzenalment com a voluntari. Les seves motivacions solidàries tenen un doble vector, espiritual i social, del qual ens parla en aquesta conversa.
— La teva vinculació amb Odontologia Solidària ve de lluny…
— Sí. Vaig arribar a través d’una odontòloga coneguda meva que col·laborava a la Fundació i em va comentar com funcionava. Vaig començar com a voluntari a SPOTT Barcelona, on vaig estar un parell d’anys col·laborant. Després ho vaig deixar, i uns quatre anys després vaig tornar a contactar amb Odontologia Solidària per reprendre la col·laboració. Des de fa quatre anys, sóc voluntari a SOPS Badalona.
— Per què vas reprendre la col·laboració?
— Volia fer un voluntariat en el meu àmbit laboral. Com que ja tenia l’experiència de la meva primera etapa amb Odontologia Solidària, vaig decidir tornar. Jo sóc cristià evangèlic, i segueixo l’ensenyament de Jesús pel que fa a acostar-se als altres, ajudar-los i entendre les seves necessitats. En aquest sentit, col·laboro en diferents entitats. Sóc voluntari d’Amics de la Gent Gran, on faig acompanyament a una àvia de 103 anys, que és la veterana de l’ONG. A la comunitat de la meva església fem donació d’aliments, i també col·laboro amb l’ONG Nova Vida del barri del Raval a Barcelona, on fem sopars per a persones sense sostre.
— Deixant de banda la motivació que deriva de l’aspecte religiós, ¿en aquesta activitat hi ha també un component social?
— És clar que sí. La meva motivació de fons és espiritual, però el que buscava Jesús, com busco jo, era la justícia social, cosa que no existeix al món. Es tracta de donar una mica del que reps a la gent que ho necessita.
— A Badalona es tracten pacients amb VIH. Quines característiques especials té treballar amb aquestes persones?
— Bàsicament, són persones que estan malament de salut. Cal estar atent als tractaments que es fan, especialment les extraccions, pel tema de la coagulació. Però pels altres aspectes no hi ha cap diferència.
— ¿La teva experiència arran del tracte amb aquests usuaris?
— Molt bona, hi ha una relació molt bona. Ells saben que nosaltres som voluntaris, i sempre hi ha una disposició especial, i molt bona entesa en general, tot i que sempre pot haver-hi alguna excepció. Les persones que vénen agraeixen molt la feina que fem i queden contentes. A part de fer un servei, també reps molt per part de la gent que ve, bàsicament el seu agraïment, o el fet de veure que estan contents quan surten de la clínica amb la boca arreglada, que és una cosa molt important per a ells per temes de treball. És la satisfacció de fer feliç a la gent,
— Aquesta és la teva recompensa, oi?
— Sí, tot i que no faig això per buscar una recompensa. Però sí, t’alegra veure que realment estàs fent un treball necessari, perquè hi ha gent que no té possibilitats de ser tractada en altres llocs.
— Creus que en general aquesta professió és solidària?
— Crec que últimament la cosa ha anat a més, potser perquè en l’àmbit professional en aquest moment hi ha més oferta que demanda. En aquests últims anys hi ha hagut un canvi bastant important en la professió. Hi ha diverses entitats que treballen en aquest tema, i altres que treballen fora del nostre territori. Jo he tingut la possibilitat de col·laborar a l’Àfrica. Això vol dir que, de mica en mica, aquesta està esdevenint una professió més solidària.
— Parla’ns de l’experiència a Àfrica que has esmentat fa un moment…
— Vaig anar a Guinea Equatorial. Vaig estar 15 dies en una clínica odontològica. Vaig fer aquest voluntariat amb una ONG que es diu Más que Salud, que és una entitat cristiana evangèlica. Vam anar allà professionals de diferents especialitats mèdiques: medicina general, pediatria, odontologia …
— Deies que la professió és més solidària ara que abans. Diries que la nostra societat també?
— Jo crec que sí. I que gràcies a això la nostra societat avançarà. Si ho esperéssim dels de dalt, malament anirien les coses. Jo crec que hi ha molta solidaritat, molta gent que es mou. Crec que en general tenim consciència que cal ser solidari amb el proïsme, perquè en un moment determinat pots ser tu qui necessiti ajuda. La vida dóna moltes voltes i mai saps on pots anar a parar. Avui en dia hi ha molta informació, es mouen moltes coses, hi ha moltes entitats, i crec que qui vol col·labora. En aquest moment no pots escudar-te en el desconeixement. No hi ha excusa per no col·laborar.
— ¿I què caldria fer perquè els de dalt també fessin el que correspon?
— Bona pregunta … Crec que haurien d’anar a peu i tocar una mica més de carrer, conèixer més la realitat. Em sembla que també en són conscients. Últimament hi ha partits polítics que emfatitzen més el problema social, ja sigui pel que fa a la pobresa energètica o el tema alimentari. Jo crec que els diners poden redistribuir-se d’una altra manera, i que en el nostre món no hi hauria d’haver les mancances i diferències que hi ha. Cal un canvi de mentalitat a nivell polític, que va arribant de mica en mica.
“Tots tenim capacitats per millorar aquest món”
Dimitrii Chursin
L’any 2014, Dimitrii Chursin va arribar procedent de Moscou al nostre país, on es va instal·lar amb la seva família. Odontòleg de 33 anys, és un dels voluntaris de la Clínica Solidària de València, experiència que valora molt positivament al llarg de la conversa que hem mantingut amb ell.
— Quant de temps fa que el vas integrar a Odontologia Solidària?
— Vaig començar la primavera passada. Em va convidar la meva dona, Mariia, que també és voluntària a la clínica de València. Jo mai havia treballat en una entitat solidària, i vaig decidir provar-ho. Ara puc dir que estic molt satisfet amb l’experiència, i li dono les gràcies a la meva dona per convidar-me a la Clínica Solidària. Fins aquell moment, en realitat jo no sabia que m’agradava ajudar a la gent. M’agrada quan veig que un pacient està content, que surt de la consulta amb un somriure, feliç. Quan això passa, tinc també una sensació d’alegria, em dóna moltes forces per a mi mateix. Em dóna forces per seguir endavant. De vegades la nostra feina és molt dura, però quan veus a un pacient content, i et comenta que la seva vida ha millorat molt, és una cosa que val molt la pena. És un gran estímul
— Per què dius que la vostra feina és molt dura?
— De vegades hi ha molt estrès. S’han de prendre decisions, tenim una responsabilitat. Els pacients que vénen a la clínica tenen molts problemes, i sovint un problema en comporta un altre. Normalment, el seu estat bucal és un reflex del seu estat general, de la vida que porten. Nosaltres entenem perfectament que els nostres pacients són persones que tenen moltes dificultats, i podem solucionar almenys una part d’aquestes dificultats. Per a un pacient és molt important tornar a somriure, no té preu.
— Comenta’ns una mica com és el tracte amb els usuaris de la clínica en el dia a dia …
— Depèn de les persones. Hi ha casos molt complicats, sobretot en els pacients que tenen algun tipus de discapacitat. Hem d’estar preparats per a aquests casos, donar-los la mateixa atenció, i de vegades és una mica difícil, perquè ens enfrontem a situacions força complicades. També hi ha ocasions en què hem d’explicar al pacient qüestions bàsiques d’higiene oral, explicar per què la seva salut bucal és important i la manera en què aquesta influeix en la seva vida. Qualsevol tractament, per més bo que sigui, no aguantarà gaire sense que el propi pacient s’esforci a mantenir-lo: la seva salut bucal també depèn d’ell. L’educació dels pacients és molt important.
— Diries que a Odontologia Solidària has après més a nivell professional o a nivell humà?
— A tos dos nivells. Com et deia, en la part odontològica ens enfrontem a casos clínics complicats que impliquen prendre decisions. Normalment, parlo amb els meus col·legues, amb protèsics dentals i amb altres odontòlegs, per poder triar una millor solució per al meu pacient. Però el factor humà influeix molt. Ara entenc perfectament com és treballar amb persones amb dificultats de diversos tipus, amb problemes greus. És molt important saber tractar a aquestes persones, i és la millor experiència possible. Per a mi tots els pacients són iguals; segons els casos, l’abordatge és diferent, però el resultat ha de ser sempre el mateix, un bon tractament.
— Com definiries l’ambient de treball?
— És un ambient de respecte mutu, que t’aporta la sensació d’equip. En qualsevol moment pots demanar ajuda als teus companys de treball, sempre funciona el suport entre nosaltres. Si un company no arriba a atendre al seu pacient a causa de la feina que té, jo m’encarrego d’atendre aquest pacient perquè no s’esperi. És com una família, el component d’amistat és present. I el respecte, insisteixo: sense respecte no pot existir un un equip, ni una família.
— Com explicaries el que fem a Odontologia Solidària a algú que no sabés res de nosaltres?
— Li diria que el que fem és molt més que només feina, és un altre nivell. Com a persones d’un món obert, de l’espai únic que és el nostre planeta, és millor que ens ajudem entre nosaltres compartint la nostra experiència independentment del país, de la religió o del que sigui. Cada un de nosaltres té capacitat per millorar aquest món. Jo no sé fer moltes coses, però sóc odontòleg, i si el meu treball fa una mica millor aquest món, no desitjo més. Cada dia veiem com canviem la vida dels nostres pacients, i això és el millor de tot.
“La gent que ho passa malament no és tan diferent de qualsevol de nosaltres”
Lara Vivero
Conversem amb Lara Vivero, que des de fa poc és delegada Social de la Clínica Solidària de Madrid. Odontòloga de 23 anys, a hores d’ara està cursant dos màsters, un en Ciències Odontològiques i un altre d’Especialista en atenció odontològica integrada en el nen amb necessitats especials, tots dos a la Universitat Complutense de Madrid.
— ¿Quan comença la teva vinculació amb Odontologia Solidària?
— Fa una mica més d’un any i mig. Vaig començar com a estudiant, i m’he quedat després com odontòloga. Vaig conèixer la Fundació per internet. Em vaig posar a buscar ONG que treballessin en odontologia, i vaig trobar OS. Vaig contactar per telèfon, vaig visitar la clínica de Madrid, i ja em vaig quedar com a voluntària. Es veia bastant bon ambient, companyerisme, i em vaig sentir a gust de seguida. Quan encara era estudiant feia d’auxiliar, ajudava els odontòlegs, recollia l’instrumental, feia que les coses fossin més ràpides. Per part dels odontòlegs, ells em van ensenyar molt, m’explicaven el que anaven fent, cosa que en part va ser un complement a la meva formació. Jo crec que a ells els agradava tenir a una estudiant ajudant, com a mi em passa ara com odontòloga: em fa il·lusió poder transmetre el meu coneixement i contribuir al fet que la persona que treballa amb mi sigui millor professional en un futur.
— Tenies alguna experiència prèvia en organitzacions solidàries?
— Cap. Hi havia pensat moltes vegades, però per falta de temps i d’informació mai havia fet el pas. Vaig entrar a Odontologia Solidària quan ja havia acabat quart de carrera, tenia tot l’estiu lliure, i vaig voler buscar-me alguna activitat relacionada amb aquest món i, sobretot, amb la qual pogués ajudar la gent que ho necessitava.
— Com es percep Odontologia Solidària en l’ambient estudiantil? Es coneix prou?
— No, jo crec que no es coneix prou. Els que eren els meus companys de classe van conèixer Odontologia Solidària perquè jo hi anava, i de fet tenia un parell de companys que venien també a la clínica amb mi. Però en general es coneix poc. Crec que aquesta és una àrea que podria potenciar-se.
— Quins ensenyaments has tret de la teva experiència amb OS a nivell humà?
— Bastants. Acabes aprenent que realment la gent que està passant necessitat o està en risc d’exclusió social no és tan diferent de cap de nosaltres. Hi ha molta gent que no coneix aquest sector de la població, que mai ha tractat amb ells, de manera que a nivell social s’aprèn molt. No es tracta només del que aportes, creixes molt en el terreny personal i en el professional. Jo comparteixo plenament la filosofia de Odontologia Solidària. Crec que els tractaments odontològics bàsics els hauria de cobrir la Seguretat Social, tot i que de moment ho veig lluny, perquè l’odontologia és costosa, i a Espanya no tenim aquesta cultura.
— Creus que els poders públics reconeixen prou la tasca que realitza Odontologia Solidària?
— Crec que en aquest moment estem començant a tenir una mica més de reconeixement, estem rebent més subvencions d’organismes que no ens havien donat subvencions abans … però també crec que encara ens queda camí per recórrer en aquesta direcció.
— Parla’ns del dia a dia a la Clínica de Madrid.
— Hi ha molt canvi de voluntaris en el sentit que alguna gent només pot venir un parell de mesos, o després ha de deixar de venir per motius de feina, i va entrant gent nova. També n’hi ha uns quants que ja portem més temps. Però com et deia abans l’ambient és molt bo, els treballadors ens ajuden molt sempre que tenim qualsevol problema, i intentem ajudar-nos entre tots.
— Ets Delegada Social des de fa poc. Com afrontes aquesta nova responsabilitat?
— Sí, des de fa poquet. Jo sóc una mena de pont entre els voluntaris i l’organització. Ho afronto amb il·lusió, perquè entre els voluntaris i l’entitat tampoc hi ha molts problemes. Ens entenem força bé.
“Encara podem fer coses entre tots per millorar la societat”
José Sanchis
Des de fa unes setmanes, José Sanchis és el nou delegat Social de la Clínica Solidària de València, que des de 1999 treballa per la salut oral de les persones que no poden accedir a la salut oral en condicions de mercat a causa de la seva situació socioeconòmica. José, protèsic dental de 52 anys, col·labora amb Odontologia Solidària des de 2008, i afronta amb il·lusió les seves nova responsabilitat.
— Ja fa bastants anys que t’has implicat en el treball solidari de la Fundació. Per què vas decidir fer el pas i formar part d’aquest projecte?
— Inicialment hi va haver una cosa que em va cridar l’atenció. Quan em movia en els ambients del sector, veia sovint l’adhesiu d’Odontologia Solidària. Era una cosa que em va cridar l’atenció, i sense conèixer encara els detalls, ja intuïa que m’agradaria. Fins que un dia que estava per la zona de la clínica, em vaig decidir a pujar i preguntar. Llavors vaig veure la dinàmica, em va agradar, i em vaig decidir a col·laborar en la mesura del possible. A partir d’aquest moment, de mica en mica, es va anar ampliant el focus: vaig començar a conèixer la gent, la manera de treballar … i fins al dia d’avui. Estic a gust amb la tasca que fem.
— Havies col·laborat amb alguna entitat d’acció social anteriorment?
— Sí, però ho vaig deixar per circumstàncies personals durant uns anys. Des de ben petit, 13 o 14 anys, vaig estar col·laborant amb Creu Roja. A Odontologia Solidària he reprès aquest camí. He vist que no és gens fàcil, perquè cal lluitar amb força coses, però al final les satisfaccions i les recompenses són moltes.
— Parla’ns una mica d’aquestes satisfaccions i recompenses de tipus personal…
— La situació social al carrer ara mateix tots sabem com està, especialment pel que fa al sector de població que tractem. Veure que les persones que surten de la clínica amb un somriure sincer, sense aquella por, sense posar-se la mà a la boca tapant “la cicatriu” d’anar desdentat … la veritat és que omple molt, et fa pensar que encara es poden fer coses entre tots per millorar la societat. Hi ha lloc i temps per a tot i per a tothom.
— Com has vist l’evolució de la Clínica Solidària de València des que vas començar fins ara?
— A poc a poc s’ha anat afermant, i un cop ha tingut una base ferma he vist que ha anat bastant lleugera, que està funcionant d’una manera bastant dinàmica. Veig que l’ambient de treball a la clínica és molt cordial. Els voluntaris vénen amb molta il·lusió, i tracten molt bé els pacients, la qual cosa m’encanta. En alguns casos, hi ha pacients que semblen témer que els renyin per la situació de la seva cavitat bucal, però quan veuen que els meus companys els tracten amb dolçor i empatia, canvien de seguida. Entre els companys l’ambient és molt bo. Si no hi ha bon ambient i cordialitat, el que allà es fa no es podria dur a terme.
— Què li diries a un company de professió per convidar-lo a formar part d’Odontologia Solidària?
— Depèn de qui sigui, sempre cal buscar el costat humà de cada persona. Tota les explicacions que li pogués donar serien positives, però el realment bo seria que ens conegués, que veiés els pacients… el que aquesta persona visqués veient com funcionem.
— Com afrontes la responsabilitat de ser el nou delegat Social de la clínica de València?
— La meva tasca consisteix en veure les possibles deficiències que pugui tenir la clínica i, sobretot, les possibles millores que es puguin aplicar. També veure de quina manera podem fer que la dinàmica de la clínica sigui més fluïda. Sempre hi ha petits detalls que es poden polir. Jo ho afronto amb il·lusió, és clar. Espero col·laborar perquè que la clínica sigui encara més funcional, i que sigui beneficiosa per a tots: per als pacients i per als voluntaris. Tothom pot i ha d’aprendre dels altres.
Odontologia Solidària a SESPO 2016
Rafa Montaña i Núria Camps, a SESPO 2016
La Fundació Odontologia Solidària va tenir una presència destacada al XII Congrés de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i Salut Pública Oral (SESPO), celebrat els passats dies 11 i 12 de novembre a l’Hospital Morales Meseguer de la ciutat de Múrcia.
El vicecepresidentede la Fundació, Rafa Montaña, la directora estratègica, Núria Camps, i el voluntari Andrés Aliaga, van presentar les característiques i mètodes de treball de la Fundació i les seves clíniques la tarda de dissabte, mitjançant la ponència Indicadors per a la inclusió social de la Fundació Odontologia Solidària.
Abordant diversos aspectes de la qüestió, els ponents van incidir de manera especial en que el treball de la Fundació és, sobretot, una resposta a una realitat social, ja que són nombrosos els sectors de població que, a causa de la seva situació socioeconòmica, no tenen possibilitats d’accedir a la salut oral. La intervenció dels nostres companys se situava en la línia d’altres ponències presentades al congrés, on es va evidenciar la necessitat d’una estratègia a nivell estatal.
