Jordi Galera, a la clínica de Granollers
Dos dimecres cada mes, l’odontòleg Jordi Galera Vila es lleva al matí, esmorza i en moto fa el recorregut de trenta kilòmetres que separa Barcelona de Granollers, la ciutat on hi ha la clínica Dr. Oriol Montaña d’Odontologia Solidària, que durant l’any 2013 va atendre a un total de 1.099 beneficiaris. A la clínica també hi presten servei 45 dentistes voluntaris d’un total de 73 persones (higienistes titulats i en pràctiques, auxiliars de clínica, estudiants, auxiliars administratius…), però el cas d’en Jordi és molt especial, donat que el passat mes d’abril va fer nou anys de voluntariat a la clínica.
“Sí, nou anys és molt de temps”, admet Jordi Galera després de concloure la jornada solidària a Granollers. “Alguns dies —bromeja— quan em preparo per venir em pregunto perquè ho faig… però la veritat és que sempre torno a casa content. Primer perquè el treball que faig en aquesta clínica m’omple i rebo l’agraïment de la immensa majoria dels pacients. Però també per l’ambient que s’hi respira. Aquí m’han tractat molt bé des del primer dia, i després de tants anys, ja no és que em tractin bé; ara ja tinc una relació d’amistat amb la gent”. Vida social no incompatible amb un ritme de treball que, segons la seva experiència, ha anat creixent, donat que “a diferència del que passava fa alguns anys, actualment gairebé no falla cap pacient”.
L’odontòleg barceloní, de 49 anys, es va implicar a Odontologia Solidària gràcies a una companya de la facultat. “Jo sempre havia pensat que m’agradaria fer feina solidària, tot i que inicialment pensava anar a l’estranger. Aquesta és la imatge més freqüent de les ONG als mitjans de comunicació, i és el que havien fet alguns companys que, durant els últims cursos de la carrera, havien col·laborat en projectes a Sud-Amèrica. Una amiga odontòloga que coneixia les meves inquietuds em va explicar que ella era voluntària aquí, i em va suggerir que m’hi apuntés”, recorda.
Un cop a Odontologia Solidària, Jordi Galera va adquirir consciència que la solidaritat també pot practicar-se a casa. “Amb el temps te n’adones que el Quart Món és com a mínim tant important com el Tercer Món. Crec que arreglar els problemes de fora està bé, però també és necessari treballar amb les persones sense recursos que viuen aquí”, afirma en Jordi, que també és donant de sang.
Home de tracte amable i somriure constant, Jordi Galera destaca l’increment de clíniques vinculades a Odontologia Solidària, tot i que sap que no n’hi ha prou. “Teòricament, hem d’atendre a gent de tot l’Estat, i tot i que hagi augmentat el nombre de clíniques, i se n’obrin d’altres properament, no n’hi ha prou per arribar a tot arreu”. Davant d’aquest situació llença una idea: “Potser es podrien muntar dentibus per arribar a més llocs”, apunta.
