Carmen Durán
Avui parlem amb na Carmen Durán, metgessa odontòloga de 59 anys de Málaga. Na Carmen va començar a treballar amb Odontologia Solidària a mitjans dels anys noranta, i durant les últimes dues dècades ha realitzat una intensa tasca a diversos països. També va impulsar el projecte per establir una clínica solidària a la seva ciutat, iniciativa que desafortunadament no va prosperar. Actualment, col·labora amb la clínica d’Odontologia Solidària a Fuengirola.
– Quan comença la teva relació amb Odontologia Solidària?
– A mitjans dels noranta, quan vaig participar a un projecte de l’entitat a Guinea Equatorial. Posteriorment, he treballat en projectes a Sierra Leone, diverses vegades a l’Índia, Perú i Mèxic, sempre com a membre d’Odontologia Solidària. Després de la primera experiència a Guinea, vàrem muntar un grup amb odontòlegs, infermeres, educadors, vàrem obtenir el finançament i el material, i comptàrem amb el suport d’entitats com el Colegio de Odontólogos de Málaga. Vàrem estar gairebé 20 anys amb aquests projectes.
– Què et motiva per implicar-te en una causa solidària com la nostra?
– Mira, jo faig això perquè m’agrada, lògicament, però fonamentalment perquè entenc que ser solidària és una obligació. En aquest món hi ha poca gent que té més sort, com nosaltres els occidentals, i d’altres que en tenen menys. Jo em sento una persona privilegiada. He tingut molta sort, perquè ho tinc tot: tinc una bona família, tinc feina, tinc diners… i penso que la meva obligació és cedir part d’aquesta sort a las persones que no n’han tingut tanta com jo. Penso que en aquest món cal compartir. Per això et dic que si això que estic fent no fos gratificant, crec que també ho faria. Penso que entre tots hem de col·laborar per construir un món millor, sense tantes diferències socials.
– Fa uns anys, es va intentar obrir una clínica solidària a Málaga però no es va aconseguir. Perquè?
– Ja teníem, fins i tot, el local cedit, però com que no vàrem trobar el finançament necessari per condicionar-lo, el vàrem perdre. Em sembla que necessitàvem cinc milions de les antigues pessetes, però no les vàrem aconseguir. Vàrem trucar a moltes portes, però només el Colegio de Odontólogos va respondre. Ni els bancs, ni les caixes d’estalvis, o la Mútua de Andalucía. L’Ajuntament de Málaga tampoc ens va voler subvencionar, potser perquè en aquella època qui tenia el poder donava la prioritat a les subvencions per a organitzacions religioses, o com a mínim és la predisposició que vaig notar…
– Anys més tard, acompanyaries el procés que recentment ha desembocat en l’obertura de la Clínica Solidària de Fuengirola
– No tant. Quan m’han necessitat han comptat amb mi, però jo només vaig fer algunes gestions al Col·legi, perquè hi tinc bons amics. Dir que vaig fer més seria injust. Es varen desbloquejar algunes coses, però no té gaire mèrit comparat amb el que han fet l’Ana Campi i d’altres persones.
– En tot cas, com veus a la gent jove que tenim ara a la Fundació?
– M’encanta! Veig gent compromesa, que es preocupa pels altres. És cert que a la nostra societat hi ha molts joves que ‘passen’, però també és cert que comptem amb una joventut activa que és solidària, treballadora, lleial. Això em fa ser optimista, que ara mateix fa molta falta a l’Estat, amb tanta gent que no té feina o casa. És molt necessari que ens impliquem, que la gent estigui al carrer, ajudant com a veí i com a amic a les persones que ho passen malament. Jo sempre he inculcat aquests valors als meus fills, i ara la meva filla és voluntària a la clínica de Fuengirola, i n’estic molt orgullosa.
