Marisol Velarde
Marisol Velarde, de 38 anys, és odontòloga endodoncista. Va estudiar la carrera a la seva Bolívia natal, per traslladar-se després a Madrid, on va començar a col·laborar amb Odontologia Solidària. Actualment resideix a Andalusia, i és la delegada Social de la Clínica Solidària de Fuengriola (Màlaga).
— Com vas entrar en contacte amb la Fundació?
– Va ser fa quatre anys, quan estava fent l’homologació a la Universitat Complutense de Madrid, i uns companys de la facultat em van parlar d’Odontologia Solidària i de la possibilitat de fer voluntariat. Vaig mirar per internet de què es tractava, i després vaig entrar en contacte amb la Clínica Solidària de Madrid, que és a Vallecas.
— ¿Era la teva primera experiència en el món del voluntariat?
– No Ja a Bolívia, quan vaig acabar la carrera, vaig estar col·laborant en un centre de nens amb discapacitat mental, on hi havia una clínica dental. Vaig estar un parell d’anys en aquest centre com a voluntària, després em vaig passar a un psiquiàtric … Quan vaig venir a l’Estat espanyol i vaig tenir l’oportunitat de fer una altra vegada voluntariat, vaig trobar Odontologia Solidària, que realment és el millor, perquè és el que jo sé fer. La vida em porta per camins de voluntariat. Em fa sentir millor, és clar. Sóc completament feliç.
— Vas estar dos anys de voluntària a Madrid, i ara estàs a la clínica de Fuengirola.
– Sí, aviat farà també dos anys. Vaig canviar de ciutat per raons personals, i tot va ser per casualitat. Quan vaig venir de Madrid a Fuengirola, vaig anar a una entrevista de feina i vaig trobar Ana Campi, que em va explicar que feia pocs mesos s’havia obert la clínica de Fuengirola. Jo estava encantada, perquè al principi de viure aquí no tenia feina, i podia anar cada dia a Odontologia Solidària. Ara la meva situació laboral ha canviat, treballo com a autònoma en diferents clíniques, i no hi puc anar tant, em queda lliure un torn per setmana fent tot el possible.
— És bo el tracte amb els companys?
– És clar. Això és gairebé com una religió. Les persones que hi van són com tu, així que l’ambient és fantàstic. Tots són un amor, aporten el seu temps i el seu treball. Els companys de OS són diferents, tenen un altre punt de vista sobre l’odontologia, en el sentit que el teu treball no és una cosa que fas per diners, sinó per vocació.
— I com és la teva relació amb els usuaris, que moltes vegades passen per situacions personals bastant dures?
— Jo vinc d’una família humil, ha estat una mica complicat tirar endavant, i tinc molta empatia amb la gent. No sóc empàtica perquè la feina ho requereixi, per psicologia, sinó perquè em surt de l’ànima. Hi ha una connexió humana amb els pacients.
— Ets la delegada Social de la clínica de Fuengirola. Parla’ns una mica d’aquesta responsabilitat…
– Bé, això va sorgir perquè jo era de les que més anava a la clínica, i coneixia a gairebé tots els voluntaris. Em van plantejar que fos jo la delegada i ho vaig acceptar. Segueixo sent la mateixa, només intento que els voluntaris participin una miqueta més, i procuro estar pendent de la gent…
— Què li diries a un company de professió perquè vingués a Odontologia Solidària?
— Li diria que la vida sense ajudar els altres no té cap sentit. I més en l’àmbit de l’odontologia, que és una cosa molt cara i inaccessible per a moltes persones.
