Chelo Tutor

Chelo Tutor

Durant cinc anys, i en una exemplar mostra de constància, la nostra companya Chelo Tutor va batallar en diversos fronts per poder obrir una clínica solidària a Zaragoza, objectiu que s’assolí l’any 2013. Ella fou, també, la primera delegada del centre, al que actualment continua vinculada com a voluntària. Metgessa estomatòloga de 58 anys, la Chelo ens parla en aquesta entrevista del complicat procés que va acabar amb l’obertura de la clínica, de les seves motivacions, i de la realitat de la Fundació en aquest moment.

– Quan i perquè comença el teu vincle amb Odontologia Solidària?

– Jo formava part d’un grup de dentistes de Zaragoza que estava intentant muntar alguna cosa per atendre a la gent necessitada de la ciutat. Llavors vaig conèixer a José Manuel Díaz, que en aquell moment era president de Odontologia Solidària, i em va comentar que la entitat tenia un protocol per aquests casos. Això era justament el que necessitàvem, perquè fins a aquell moment només teníem una idea, però no teníem clar com dur-la a terme. L’any 2005 vaig anar a l’Assemblea que es va celebrar a Jerez, i allà va començar el meu vincle amb OS.

– No obstant, van passar uns quants anys abans que el servei a Zaragoza fos una realitat.

– Uns cinc anys, sí. Vàrem tenir tres possibles locals que al final no van resultar… Quan ja estava clar que podíem obrir, la gent s’havia dispersat, vàrem tornar a convocar a tothom per informar on era la clínica i el procediment que seguiríem. Recordo que vàrem obrir el mes d’abril, i fins al mes de juny no vàrem poder atendre als primers pacients. Calia resoldre qüestions burocràtiques, establir vincles amb les institucions, posar-ho tot al dia… Vàrem passar molt temps treballant en la posada en marxa però al final ho vàrem aconseguir.

– Tant de temps, mai et vas descoratjar?

– Bé, la veritat és que vaig tenir moments de descoratjament, però després em vaig recuperar. I vaig anar recuperant a la resta de la gent. De tant en tant teníem moments de descoratjament, però enseguida recuperàvem les forces. El més important és que al final el projecte es posà en marxa.

– Tanta constància vol molta motivació.

– Segur que sí. Amb d’altra gent vinculada al Colegio de Dentistas de Aragón, jo sempre havia procurat atendre a gent en situacions complicades a la meva clínica. Això és prestar ajuda a nivell personal, però arriba un moment en el que cal fer un pas més: implicar altre gent, treballar de manera organitzada, i donar a conèixer el servei a la població que ho necessita.

– Darrera d’aquesta motivació, hi ha un anhel de major justícia social?

– Bé, doncs sí, però sobretot és un afany d’ajuda. Sempre que ajudes, aquí o en qualsevol altre àmbit, aprens, et fa sentir millor i et relaciones amb tot tipus de persones, que és el que a mi m’agrada. És clar que tinc un anhel de més justícia social, però tal com veig el país i les coses que hi ha al meu voltant, penso que el que és important és centrar-se en allò més immediat per que les persones que ho passen malament puguin tenir un dia a dia més decent. I si a més es pot reivindicar, doncs es reivindica. Jo espero que les coses canviïn i que hi hagi més igualtat, però això no passarà en dos dies. Calen iniciatives i, sobretot, canvis personals que contribueixin a un canvi més general. Són les actituds de cadascú les que van fent els canvis.

– Com veus Odontologia Solidària actualment?

– Mira, jo veig que és un projecte molt bonic. S’està treballant molt per que es conegui a tots nivells, i penso que això és una cosa molt important. I sobretot penso que els nostres fins i la nostra manera de treballar són molt clars i ens diferencien. Penso que el treball que estem fent a l’Estat és fantàstic en aquest moment. Estem atraient al voluntariat a gent jove, que és essencial. Tot i que per raons personals no puc dedicar tant temps a Odontologia Solidària com en altres èpoques, estic contenta de formar part de l’organització.

Pin It on Pinterest

X