Dimitrii Chursin
L’any 2014, Dimitrii Chursin va arribar procedent de Moscou al nostre país, on es va instal·lar amb la seva família. Odontòleg de 33 anys, és un dels voluntaris de la Clínica Solidària de València, experiència que valora molt positivament al llarg de la conversa que hem mantingut amb ell.
— Quant de temps fa que el vas integrar a Odontologia Solidària?
— Vaig començar la primavera passada. Em va convidar la meva dona, Mariia, que també és voluntària a la clínica de València. Jo mai havia treballat en una entitat solidària, i vaig decidir provar-ho. Ara puc dir que estic molt satisfet amb l’experiència, i li dono les gràcies a la meva dona per convidar-me a la Clínica Solidària. Fins aquell moment, en realitat jo no sabia que m’agradava ajudar a la gent. M’agrada quan veig que un pacient està content, que surt de la consulta amb un somriure, feliç. Quan això passa, tinc també una sensació d’alegria, em dóna moltes forces per a mi mateix. Em dóna forces per seguir endavant. De vegades la nostra feina és molt dura, però quan veus a un pacient content, i et comenta que la seva vida ha millorat molt, és una cosa que val molt la pena. És un gran estímul
— Per què dius que la vostra feina és molt dura?
— De vegades hi ha molt estrès. S’han de prendre decisions, tenim una responsabilitat. Els pacients que vénen a la clínica tenen molts problemes, i sovint un problema en comporta un altre. Normalment, el seu estat bucal és un reflex del seu estat general, de la vida que porten. Nosaltres entenem perfectament que els nostres pacients són persones que tenen moltes dificultats, i podem solucionar almenys una part d’aquestes dificultats. Per a un pacient és molt important tornar a somriure, no té preu.
— Comenta’ns una mica com és el tracte amb els usuaris de la clínica en el dia a dia …
— Depèn de les persones. Hi ha casos molt complicats, sobretot en els pacients que tenen algun tipus de discapacitat. Hem d’estar preparats per a aquests casos, donar-los la mateixa atenció, i de vegades és una mica difícil, perquè ens enfrontem a situacions força complicades. També hi ha ocasions en què hem d’explicar al pacient qüestions bàsiques d’higiene oral, explicar per què la seva salut bucal és important i la manera en què aquesta influeix en la seva vida. Qualsevol tractament, per més bo que sigui, no aguantarà gaire sense que el propi pacient s’esforci a mantenir-lo: la seva salut bucal també depèn d’ell. L’educació dels pacients és molt important.
— Diries que a Odontologia Solidària has après més a nivell professional o a nivell humà?
— A tos dos nivells. Com et deia, en la part odontològica ens enfrontem a casos clínics complicats que impliquen prendre decisions. Normalment, parlo amb els meus col·legues, amb protèsics dentals i amb altres odontòlegs, per poder triar una millor solució per al meu pacient. Però el factor humà influeix molt. Ara entenc perfectament com és treballar amb persones amb dificultats de diversos tipus, amb problemes greus. És molt important saber tractar a aquestes persones, i és la millor experiència possible. Per a mi tots els pacients són iguals; segons els casos, l’abordatge és diferent, però el resultat ha de ser sempre el mateix, un bon tractament.
— Com definiries l’ambient de treball?
— És un ambient de respecte mutu, que t’aporta la sensació d’equip. En qualsevol moment pots demanar ajuda als teus companys de treball, sempre funciona el suport entre nosaltres. Si un company no arriba a atendre al seu pacient a causa de la feina que té, jo m’encarrego d’atendre aquest pacient perquè no s’esperi. És com una família, el component d’amistat és present. I el respecte, insisteixo: sense respecte no pot existir un un equip, ni una família.
— Com explicaries el que fem a Odontologia Solidària a algú que no sabés res de nosaltres?
— Li diria que el que fem és molt més que només feina, és un altre nivell. Com a persones d’un món obert, de l’espai únic que és el nostre planeta, és millor que ens ajudem entre nosaltres compartint la nostra experiència independentment del país, de la religió o del que sigui. Cada un de nosaltres té capacitat per millorar aquest món. Jo no sé fer moltes coses, però sóc odontòleg, i si el meu treball fa una mica millor aquest món, no desitjo més. Cada dia veiem com canviem la vida dels nostres pacients, i això és el millor de tot.
