Lara Vivero
Conversem amb Lara Vivero, que des de fa poc és delegada Social de la Clínica Solidària de Madrid. Odontòloga de 23 anys, a hores d’ara està cursant dos màsters, un en Ciències Odontològiques i un altre d’Especialista en atenció odontològica integrada en el nen amb necessitats especials, tots dos a la Universitat Complutense de Madrid.
— ¿Quan comença la teva vinculació amb Odontologia Solidària?
— Fa una mica més d’un any i mig. Vaig començar com a estudiant, i m’he quedat després com odontòloga. Vaig conèixer la Fundació per internet. Em vaig posar a buscar ONG que treballessin en odontologia, i vaig trobar OS. Vaig contactar per telèfon, vaig visitar la clínica de Madrid, i ja em vaig quedar com a voluntària. Es veia bastant bon ambient, companyerisme, i em vaig sentir a gust de seguida. Quan encara era estudiant feia d’auxiliar, ajudava els odontòlegs, recollia l’instrumental, feia que les coses fossin més ràpides. Per part dels odontòlegs, ells em van ensenyar molt, m’explicaven el que anaven fent, cosa que en part va ser un complement a la meva formació. Jo crec que a ells els agradava tenir a una estudiant ajudant, com a mi em passa ara com odontòloga: em fa il·lusió poder transmetre el meu coneixement i contribuir al fet que la persona que treballa amb mi sigui millor professional en un futur.
— Tenies alguna experiència prèvia en organitzacions solidàries?
— Cap. Hi havia pensat moltes vegades, però per falta de temps i d’informació mai havia fet el pas. Vaig entrar a Odontologia Solidària quan ja havia acabat quart de carrera, tenia tot l’estiu lliure, i vaig voler buscar-me alguna activitat relacionada amb aquest món i, sobretot, amb la qual pogués ajudar la gent que ho necessitava.
— Com es percep Odontologia Solidària en l’ambient estudiantil? Es coneix prou?
— No, jo crec que no es coneix prou. Els que eren els meus companys de classe van conèixer Odontologia Solidària perquè jo hi anava, i de fet tenia un parell de companys que venien també a la clínica amb mi. Però en general es coneix poc. Crec que aquesta és una àrea que podria potenciar-se.
— Quins ensenyaments has tret de la teva experiència amb OS a nivell humà?
— Bastants. Acabes aprenent que realment la gent que està passant necessitat o està en risc d’exclusió social no és tan diferent de cap de nosaltres. Hi ha molta gent que no coneix aquest sector de la població, que mai ha tractat amb ells, de manera que a nivell social s’aprèn molt. No es tracta només del que aportes, creixes molt en el terreny personal i en el professional. Jo comparteixo plenament la filosofia de Odontologia Solidària. Crec que els tractaments odontològics bàsics els hauria de cobrir la Seguretat Social, tot i que de moment ho veig lluny, perquè l’odontologia és costosa, i a Espanya no tenim aquesta cultura.
— Creus que els poders públics reconeixen prou la tasca que realitza Odontologia Solidària?
— Crec que en aquest moment estem començant a tenir una mica més de reconeixement, estem rebent més subvencions d’organismes que no ens havien donat subvencions abans … però també crec que encara ens queda camí per recórrer en aquesta direcció.
— Parla’ns del dia a dia a la Clínica de Madrid.
— Hi ha molt canvi de voluntaris en el sentit que alguna gent només pot venir un parell de mesos, o després ha de deixar de venir per motius de feina, i va entrant gent nova. També n’hi ha uns quants que ja portem més temps. Però com et deia abans l’ambient és molt bo, els treballadors ens ajuden molt sempre que tenim qualsevol problema, i intentem ajudar-nos entre tots.
— Ets Delegada Social des de fa poc. Com afrontes aquesta nova responsabilitat?
— Sí, des de fa poquet. Jo sóc una mena de pont entre els voluntaris i l’organització. Ho afronto amb il·lusió, perquè entre els voluntaris i l’entitat tampoc hi ha molts problemes. Ens entenem força bé.
