Brais Andújar
Abans de finalitzar l’any, hem volgut parlar amb el nostre company Brais Andújar, impulsor de la Clínica Solidària de La Corunya, que va començar a atendre els primers usuaris el mes d’abril passat. Brais, odontòleg de 35 anys, treballa en la seva pròpia clínica privada a la ciutat gallega, i destina el seu temps lliure al voluntariat. Forma part del Patronat d’Odontología Solidària com a tresorer. En aquesta conversa, ens revela els valors que sustenten el seu treball solidari.
— Com vas descobrir Odontologia Solidària?
— El 2009, la meva dona Ana i jo, vam decidir muntar una clínica dental solidària, però no sabíem que existia d’Odontologia Solidària. Buscant per internet clíniques semblants a la que volíem obrir, vam topar amb la Fundació. Hi vam trucar, ens van convidar a conèixer la clínica d’OS a Madrid, i vam començar a establir llaços.
— Per què havies decidit muntar una clínica dental solidària? Què et va impulsar?
— En acabar la carrera, jo havia treballat un parell d’anys a Guatemala en una clínica dental solidària d’una fundació nord-americana. En tornar, volia continuar amb aquest treball, volia fer alguna cosa semblant aquí.
— Què et va aportar aquesta experiència prèvia a Guatemala que després vas voler repetir aquí??
— Quan treballes com a professional de la salut sense que el pacient t’hagi de remunerar, sents el que és veritablement l’odontologia, quin és veritablement el teu valor com a professional. Quan hi ha un intercanvi econòmic, es desvirtua una mica aquesta relació amb els pacients. Treballant desinteressadament, sento el que és ser un odontòleg; trobo, per dir-ho així, la part més pura de la meva professió.
— Tornem al teu primer contacte amb Odontologia Solidària. Com va anar?
— Ens van rebre genial, ens van comentar una mica de què anava, i un temps després vam conèixer Rafa Muntanya, que havia vingut a Galícia a fer unes xerrades al Col·legi d’Higienistes. I a poc a poc em vaig anar implicant. Em va semblar que Odontologia Solidària era una Fundació senzilla, abastable i transparent, de la qual immediatament vaig voler formar part. No és com aquestes ONGs de mida enorme, que de vegades no saps molt bé de què van ni per on entrar-hi. Odontologia Solidària té una funció molt clara, està tot molt estructurat.
— En quin moment entres a formar part del Patronat??
— El 2010, justament quan la Diputació de La Corunya ens va cedir el local. En aquell moment es va considerar que havíem de tenir representació al Patronat.
— Des de les primeres gestions fins que la Clínica Solidària de La Corunya es va posar en marxa, va passar força temps. Com va ser el procés? Va resultar angoixant en algun moment?
— Van passar gairebé sis anys, si. Hi va haver moments una mica angoixants, en efecte, perquè van passar lapses de temps d’inactivitat absoluta i de falta de notícies, episodis de bloqueig institucional i burocràtic. Però és cert que també vam comptar amb complicitats. La Diputació té uns treballadors socials magnífics, que sempre van ser al nostre costat, i es van encarregar de transmetre el nostre projecte al polític de torn. Gràcies a aquests treballadors socials i al Cap de Patrimoni, vam aconseguir que tot i els tres canvis de govern que hi va haver durant tot aquest temps, el projecte seguís viu i s’aconseguís tirar-lo endavant. El paper d’aquestes persones va ser fonamental.
— Com estan les coses a la Clínica Solidària de La Corunya en aquest moment? Es respira bon ambient de treball?
— Actualment la clínica obre quatre matins a la setmana, i té un equip de 35 voluntaris entre higienistes, auxiliars i odontòlegs. Fa uns dies hem vist al pacient número 100. Quant a l’ambient, és molt positiu. De tots els voluntaris que han vingut, n’han marxat un parell, perquè han canviat de ciutat. La sensació que dóna el projecte és d’estabilitat, de creixement estable. Cada vegada hi ha més voluntaris, la gent que ve demana treballar més dies, i cada vegada ens vénen més pacients. La gent està compromesa amb el projecte.
— Per acabar, i després de la recent experiència de l’Assemblea Anual celebrada al novembre, digues-nos com veus el present de la Fundació.
— Crec que aquesta és una Fundació que dóna un servei molt necessari. I que mai farem prou. Per això crec que ens hem d’esforçar a fer veure al Govern la necessitat que hi ha d’incorporar al sistema públic de sanitat dels tractaments que fem. Crec que a través de la nostra Fundació hem de treballar per convèncer les administracions que és possible que la sanitat pública assumeixi aquests tractaments. Estem creixent i som un exemple de com es pot gestionar l’atenció dental a tota la població d’una manera viable econòmicament.
