Ismael Tárraga
A Odontologia Solidària no caminem sols. El voluntariat la força motriu de la Fundació, però els nostres projectes són també possibles gràcies a la complicitat d’altres entitats i institucions. N’és un exemple el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Albacete, la col·laboració del qual va ser vital en el cas de la posada en marxa de la Clínica Solidària de la ciutat castellanomanxega. Ismael Tárraga, de 56 anys, presideix des del 2014 aquest Col·legi, que agrupa uns 230 professionals.
— El Col·legi d’Albacete va acompanyar a Odontologia Solidària en aquest projecte des de molt primere hora. Com es va produir el primer contacte?
— Va ser pocs dies després que jo hagués pres possessió com a president del Col·legi. Vaig coincidir amb Dolores Cuenca al carrer de forma casual, i em parlar de la seva intenció de muntar una clínica solidària a Albacete. Jo li vaig dir que comptés amb mi, perquè aquesta era també la meva idea. Ella va ser la que va proposar la vinculació amb Odontologia Solidària, perquè ja coneixia el funcionament de la clínica solidària de València. Vam tractar la qüestió a la Junta del Col·legi, i ens va semblar bé des del primer moment. La decisió va ser unànime. De fet, diverses persones de la Junta col·laboren actualment com a voluntaris a la clínica.
— Posteriorment, com es va anar concretant la col·laboració del Col·legi?
— Sobretot, en l’àmbit institucional. Vam fer gestions davant la Diputació per sol·licitar un ajut. En principi havien de donar-nos un local, però com que al final no va ser possible, vam sol·licitar una ajuda equivalent al global del lloguer de l’any. També vam parlar amb l’Ajuntament d’Albacete pel que fa a la col·laboració dels Serveis Socials. A la inauguració de la clínica van venir tant l’alcalde de la ciutat, com la vicepresidenta de la Diputació, a banda del bisbe d’Albacete. També vam posar el projecte en coneixement de tots els nostres col·legiats, que van estar majoritàriament a favor, i en molts casos col·laboren en la mesura que poden. Igualment, hem fet gestions davant d’altres entitats per intentar que ens concedissin ajuts… El Col·legi col·labora en tot el que pot i una mica més. La col·laboració roman perquè aquest és un projecte que també considerem nostre, i amb aquesta finalitat estem treballant per a la seva continuïtat i el seu èxit.
— Quin balanç fa dels primers mesos d’activitat de la clínica?
— Un balanç molt positiu. Els voluntaris (ja siguin higienistes, auxiliars o dentistes), estan contents amb la feina que s’està fent. Els pacients ja estan veient els resultats, i es nota que també estan contents. Han vingut molts usuaris, s’està fent un gran nombre de visites. Jo crec que estem en la bona línia. Cada dia es van incorporant nous voluntaris. La professió s’ha implicat amb el projecte, perquè ha vingut a cobrir un buit important. Anteriorment, tots, en les nostres clíniques, hem fet coses de manera altruista amb alguns pacients, i per sort ara tenim una clínica solidària a la ciutat que fa precisament això.
— Aquesta implicació de la professió que esmenta, denota que hi ha un esperit solidari entre els odontòlegs de la zona. En la seva opinió, per què cal ser solidari?
— Cal ser-ho simplement perquè els que estem en una millor situació hem d’estar agraïts a la vida. Cal ajudar les persones necessitades del nostre entorn, ja que formem part d’una societat de la qual no ens podem abstreure. Hem d’estar en la realitat social. El nostre treball és tenir cura dels somriures, i no se m’acut res millor que veure un somriure a la cara de les persones que, per les seves condicions econòmiques, no han pogut accedir a una sèrie de tractaments. Totes les actuacions que es fan en bé de l’entorn social, acaben per repercutir en una millor justícia social. Cal estar present per compensar una miqueta les desigualtats.
— Quina opinió té sobre la manera de treballar i els protocols d’Odontologia Solidària?
— Em semblen bé. Personalment, crec que hi ha alguna cosa que podria revisar-se. Actualment no es realitzen ortodòncies, i jo penso que es podrien intentar fer actuacions ortodòntiques. Ho dic pensant sobretot en els nens, que són els més perjudicats quan una família té una situació social desfavorable. Una correcció ortodóntica millorarà la seva salut i la seva autoestima. Crec que aquest és un aspecte a reconsiderar.
— Quin impacte té la clínica en la població més desfavorida de la zona?
— Positiu, sens dubte. Tothom haurà de reconèixer, i en realitat ja reconeix, que és una gran tasca la que estem fent. Cada vegada que comento amb algú coses del projecte, rebu opinions positives. Això passa diàriament. Crec que té un impacte important per a la professió, i per situar-nos socialment en el lloc que ens correspon. Hem de fer aquesta tasca.
— Parla de la necessitat de fer aquesta tasca com si fos una obligació moral …
— Exactament. Tothom té l’obligació moral d’intentar ajudar els altres. I quan dic tothom parlo dels odontòlegs, els metges, els conductors, els paletes, els fusters … Per exemple, quan estàvem condicionant la clínica d’Albacete van venir fusters a ajudar-nos, que van treballar gairebé de forma altruista. També cal destacar la col·laboració solidària de l’enginyer tècnic en el projecte. D’alguna manera, tots necessitem ser solidaris en algun moment.
