Josefina Guzmán
Josefina Guzmán de la Cruz, odontòloga de 58 anys, exerceix en l’àmbit privat, però treu hores per col·laborar com a voluntària a la Clínica Solidària de Granollers. Originària de la República Dominicana, actualment resideix a Barcelona. Hem parlat amb ella per tal de conèixer millor la seva experiència a la Fundació i les seves motivacions en l’àmbit solidari.
– Quan comences a col·laborar amb Odontologia Solidària?
– Fa un parell d’anys. Vaig conèixer la Fundació gràcies a l’Albert Cabestany: ell i jo treballem junts, em parlava molt d’Odontologia Solidària, i com jo feia molt temps que volia fer alguna activitat de tipus solidari em vaig decidir.
– D’on venia aquest desig de fer treball solidari?
– És que a mi aquest país m’ha donat molt, i vaig pensar que alguna cosa havia de donar-li jo també. Tenia el desig d’ajudar. Sabia que existien organitzacions solidàries, però no sabia com trobar-les i en realitat tampoc les havia buscat gaire. Era un desig latent que al final es va poder realitzar. A mi m’agrada donar una mica del que sé, de l’únic que sé. Et sents bé, donant.
– Per un desig de justícia, o per altres motivacions?
– No penso tant a un nivell global, sinó a un nivell personal. Saps que hi ha molta gent que ho passa malament i pots ajudar una miqueta.
– Què tal l’experiència fins al moment a la Fundació?
– A mi m’agrada molt fer aquest voluntariat. El dia que véns a la Clínica Solidària és com una sortida, com un aireig: fas exactament el mateix de cada dia, atendre pacients, però a mi m’aclareix. Em fa estar bé. Aquí faig pròtesi. El tracte amb els pacients en bo en general. Normalment són molt agraïts.
– En alguns casos, vénen a la Fundació persones amb històries personals molt complicades…
– Sí, és veritat. Normalment no hi ha gaire temps per parlar amb els pacients, perquè es treballa molt, però alguns t’expliquen aquestes situacions. I et fa pensar, és clar. Fa que et sentis privilegiada, i que pensis: “Déu meu, i tu que pensaves que els teus problemes eren greus”. T’ajuda a relativitzar.
– Què li diries a un odontòleg jove per convidar-lo a que ens conegui?
– Que aquí s’aprèn molt. S’aprèn a tractar amb la gent i amb les situacions que després et trobaràs a la consulta, i sobretot aprens sobre la professió. La gent pregunta al company, hi ha una sinèrgia molt positiva, i el tracte amb els companys és francament agradable.
