Fernando de La Puente
Fernando de La Puente, metge estomatòleg de 59 anys, exerceix a la seva clínica de Jarandilla de la Vera, municipi de la província de Cáceres que té prop de 3000 habitants i un important patrimoni històric. En aquesta entrevista, parlem amb en Fernando dels primers temps d’Odontologia Solidària, el moment actual de la Fundació, i el sentit que té per a ell l’acció solidària.
– La teva relació amb Odontologia Solidària comença poc temps després de fundar-se l’entitat.
– Sí. Vaig saber que existia i em va interessar enseguida. Al principi hi vaig contribuir econòmicament, però poc temps després la primera presidenta, Mercè Morató, em va proposar treballar en un projecte als campaments sahrauís, hi vaig anar un parell de vegades, també a Guinea Equatorial i a Cuba.
– Viatges apart, et vas implicar en l’àmbit de la teva comunitat, Extremadura…
– També va ser a mitjans dels anys 90, sí. Vaig posar en marxa un programa destinat a prestar assistència bucodental a discapacitats psíquics i físics. Durant cinc anys, anava al CAMP de Plascencia, que és a uns 50 kilòmetres d’on visc jo, on ensenyava a les cuidadores a tractar amb els pacients, feia extraccions… vaja, tot el que podia. Els índexs CAO varen baixar significativament. Poc temps després vaig contactar amb en Federico Gerona, també company a Odontologia Solidària, que va començar a fer el mateix a Don Benito (Badajoz). Amb aquest projecte, a més d’atendre a persones, es denunciava allò que no es fa per part de l’administració. Finalment, i després des constatar els bons resultats de l’experiència, la Junta de Extremadura va posar en funcionament un projecte per discapacitats pioner a l’Estat.
– Denunciar i pressionar mitjançant l’acció és, segons tu, una cosa que cal que facin les organitzacions com la nostra?
– Em sembla que sí, que és una obligació per a les ONG. En la mesura de les possibilitats de cadascú, cal treballar perquè disminueixin les desigualtats entre la gent que no té res i la que té més. Cada dia veig que hi ha molta gent que ho passa malament. La solidaritat és una manera de fer alguna cosa per ells, de contribuir a que hi hagi una mica més de justícia social. Aconseguir una igualtat plena és molt difícil en aquest moment, però com a mínim hem d’atendre a la població més desfavorida. Cal fer acció solidària, però no per posar-se una medalla sinó per evitar que les enormes desigualtats persisteixin.
– Com veus el moment actual d’Odontologia Solidària? Què els diries als joves del món odontològic per a que s’impliquessin?
— El moment el veig bé, donat que s’estan obrint noves clíniques, i les que ja estaven obertes van funcionant. Em sembla que és el camí. Cal donar continuïtat als projectes, i no deixar de banda a la població més propera a nosaltres, sempre en contacte amb els serveis socials. Això és el que sempre hem propugnat a Odontologia Solidària. A la gent jove, la convidaria a fer alguna cosa pels altres sense rebre res a canvi, però obtenint la satisfacció de contribuir des del seu camp professional a un món amb més equitat.
