Carlos Lucas
Carlos Lucas, metge estomatòleg de 67 anys d’edat, va mantenir operativa la seva pròpia clínica dental a Albacete durant 35 anys. Es va jubilar el febrer de 2015. Tot i que ja no exerceix com a dentista ja que està donat de baixa en el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, segueix vinculat al món odontològic col·laborant a la Clínica Solidària de la ciutat castellanomanxega, on presta ajuda tècnica. Aquesta és la seva història.
— Col·labores a la Clínica Solidària d’Albacete des de molt al principi. Com va començar tot?
— Jo era a Anglaterra per celebrar l’aniversari de la meva única néta, i vaig llegir a l’edició digital de La Tribuna de Albacete que al cap d’uns mesos obriria la Clínica Solidària. Quant vaig arribar a Albacete vaig establir contacte amb María Dolores Cuenca per oferir-me com a col·laborador en l’aspecte pràctic: reparar avaries tècniques de poca importància, col·locar el rètol d’Odontologia Solidària … coses així. Com que no puc exercir com a odontòleg, vaig pensar que era una altra manera de cooperar amb el projecte. I així seguim. De tant en tant m’avisen, o jo passo per allà, i faig el que convé. És un paper poc visible, però necessari.
— Entre d’altres coses, estàs pendent d’ajustar els equips…
— Bé, si una turbina no acaba d’anar bé la greixo, i coses així. Tingues en compte que quan jo vaig establir la meva pròpia consulta a Albacete no hi havia cap servei tècnic d’equips dentals a la ciutat. Llavors, per evitar els costos que suposava el trasllat d’un tècnic de Madrid a Albacete, vaig haver d’aprendre a reparar les avaries dels meus equips. Aquests petits coneixements alguna vegada ens han permès no deixar d’usar un equip a la Clínica Solidària d’Albacete.
— Per què, en conèixer que s’obria la Clínica Solidària d’Albacete, vas decidir implicar-te?
— Perquè ajudar les persones en risc d’exclusió social, i donar-los com a mínim un tractament dental bàsic, em sembla una causa noble. Cal fer-los un forat i treballar per a ells.
— És una manera de fer una mica més just el nostre món?
— Per descomptat. Avui dia hi ha moltes organitzacions no governamentals que ajuden als necessitats. És una nota de qualitat i d’acostament a aquestes persones, i per descomptat la Clínica Solidària d’Albacete ha marcat una fita a la ciutat. Cap altra especialitat té una clínica d’aquestes característiques, potser perquè la malaltia dental ataca amb molta més freqüència les persones que estan en una situació econòmica complicada.
— En la teva opinió, per què és interessant ser solidari?
— És una manera d’omplir un buit que tots tenim al cor. Hi ha molta gent necessitada i hem de col·laborar, donar a aquestes persones tractament bàsic i que puguin mastegar i gaudir una mica menjant. Això suposa una satisfacció per qui ho fa.
