Zulma Rodríguez

Zulma Rodríguez

Zulma Beatriz Rodríguez Predrouzo és voluntària de la Clínica Solidària de Madrid des de l’any 2011. Nascuda a Buenos Aires, va començar a exercir l’odontologia a la capital argentina, fins que com tants dels seus compatriotes va haver d’emigrar a causa del tristament cèlebre corralito. Establerta a l’Estat espanyol des de 2002, Zulma treballa en una clínica privada de Madrid, activitat que compagina amb el voluntariat a la Fundació.

— Per què et vas unir a Odontologia Solidària?

— Per diverses raons. Jo sempre he fet molta activitat en la professió a part d’atendre a la consulta. He fet docència, i sempre he treballat a favor de la salut dels altres, sense importar-me si era gratis o no. A l’Argentina, he treballat en hospitals sense que em paguessin mai res, i a la Facultat també tractàvem persones que no podien pagar privadament els tractaments. Em vaig trobar amb gent molt humil que venien molt acomplexats, i jo els explicava que havien d’exigir i dir el que els passava. Quan vaig arribar aquí i em vaig posar a treballar, jo buscava fer activitats d’aquest tipus, i llegint una revista professional vaig veure que a Madrid hi havia Odontologia Solidària.

— Ja fa molts anys que col·labores a la clínica Madrilenya. Què tal l’experiència?

— Molt bona. Hi ha una cosa que jo no havia experimentat amb anterioritat: el fet d’estar atenent simultàniament persones de molt diferents ètnies, cultures i estil de vida. Hi ha gent de tot arreu. Això m’ha sorprès. Treballar a la clínica de Madrid em dóna la possibilitat de conversar amb aquests pacients, explicar-los el per què de les malalties que tenen, parlar-los de la importància d’un correcte raspallat … O sigui, que també faig prevenció, una prevenció adaptada a la persona que tinc al davant. Tinc la possibilitat de donar a conèixer a la gent que és important incorporar la salut als seus hàbits vitals. Tinc la filosofia que el que s’aprèn això es converteix en un agent de salut, perquè transmet aquests hàbits al seu entorn.

— Què ens expliques de l’ambient de treball a la clínica?

— Tenim tots els recursos materials i, per descomptat, humans. Estic encantadíssima amb les companyes de l’equip tècnic. A mi em resulta un ambient maquíssim, perquè OS comparteix la filosofia que t’he exposat abans. També hi ha molta gent acabada de llicenciar, amb diferents nivells de coneixements però sempre amb bona actitud, el que d’alguna manera és com estar vivint en una mena de càtedra. És una molt bona experiència a nivell odontològic però també a nivell humà. Una altra cosa que vull destacar és que se segueixen les normes de bioseguretat al peu de la lletra: estic molt contenta amb aquest aspecte.

— Com has dit anteriorment, la teva acció solidària en el món de l’odontologia ve de lluny. D’on sorgeix aquesta motivació?

— Jo sempre he estat així, Quan era molt nena em preguntaven què volia fer de més gran, i jo deia que volia ser mestra per tractar bé els nens … volia fer alguna cosa útil per als altres. No tinc cap idea política ni res, és un sentiment, o un estil de vida. És una empatia profunda, estimar el proïsme.

— Ajudar el proïsme és reconfortant?
— Jo penso que sí. No tothom té l’oportunitat de tenir una carrera que està dedicada a l’altre. Nosaltres, si no tenim pacients, no som dentistes ni metges. Si un pacient em necessita i jo puc ajudar-lo, s’estableix una comunicació. I aquesta és la satisfacció, la recompensa de tot l’esforç econòmic i intel·lectual que comporta fer la carrera i mantenir-te actualitzat. Jo veig que la majoria de la gent està contenta: conversa, torna somrient, perd les pors…

— Tens la sensació que, més enllà de solucionar un problema concret, contribueixes a la felicitat dels pacients?

— Possiblement sí, perquè ells també ens fan feliços. De vegades veig noies jovenetes que no poden ni somriure de la quantitat de càries que tenen, i quan després veus que recuperen el somriure, i t’expliquen que estan buscant feina, la veritat és que sents una alegria molt gran.

Pin It on Pinterest

X