Israel Carvajal té 28 anys i treballa com a director de clínica dental a un centre privat de la ciutat de Madrid. És voluntari a la Clínica Solidària de la capital espanyola, a la qual havia acudit anteriorment com a usuari. Recentment, ha format part de la tercera brigada de voluntaris de la Fundació a Tetuan, en el marc del projecte conjunt de la Fundació amb l’Associació Hanan de la ciutat marroquina.

– Des de quan ets voluntari a la Clínica Solidària de Madrid?

– Des de l’any 2012. És la meva primera experiència a una ONG. Jo abans era instrumentista de quiròfan, i em vaig quedar sense feina. No en tenia gairebé ni per menjar, i vaig conèixer Odontologia Solidària com a usuari. No podia arreglar-me la boca pels meus mitjans, i els serveis socials em van derivar a la Clínica de Madrid. Vaig veure l’ambient, i els vaig dir que si els podia donar un cop de mà, ja que per la meva professió coneixia els protocols d’infermeria i creia que la meva col·laboració podria ser útil. Vaig començar amb ells i de seguida em va agradar molt, i em vaig començar a formar i a treballar en el món odontològic.

– Per què vas donar aquest pas?

– Com et deia, vaig començar com a usuari el 2011, i penso que sempre és important recordar d’on venim. Em va agradar el tracte, la relació entre els professionals i els pacients, la manera de treballar. El que vaig veure allà em va agradar més que el treball al quiròfan que havia fet anteriorment en un servei cardiològic, on moltes vegades els pacients morien, i això em superava. Em motivava col·laborar en la mesura de les meves possibilitats a construir un món més just, però també la feibna en si. Sempre dic que jo no vaig buscar l’odontologia, que l’odontologia em va trobar a mi. Va ser una estupenda casualitat de la vida.

– Quin balanç fas d’aquests sis anys de voluntariat a la Fundació?

– Molt positiu. Tractar amb la gent que no pot pagar-se els tractaments realment et gratifica. Em sento bé quan veig que he pogut ajudar-los, potser perquè jo també he estat en aquesta mateixa situació i sé tot el que comporta. Em sento bé. La relació amb els pacients és molt bona en la immensa majoria dels casos. És veritat que de vegades et trobes amb persones que passen per unes situacions personals molt dures, i en aquests casos no pots canviar aquestes situacions, només pots ajudar-los amb la boca. Arribem a on podem.

– El mes de març vas viatjar al Marroc amb altres voluntaris. Què tal l’experiència en Hanan?

– Molt bona. Va ser molt gratificant, però també em va fer molta peneta veure tants nens amb tantes necessitats pel que fa a tractament dental. Vam treballar molt, però disposàvem d’un temps limitat, i va ser impossible fer més. Vam fer el que vam poder, però encara queda molta feina per fer, ja que la situació que hi ha al Marroc és complicada. M’agradaria poder-hi tornar aviat amb altres companys per continuar.

– Penses seguir molt de temps vinculat a Odontologia Solidària?

– Si les circumstàncies m’ho permeten, tota la vida. Estic molt satisfet, te’n vas content de la clínica quan veus que has pogut ajudar aquestes persones. Ser solidari és una cosa que surt del cor.

Pin It on Pinterest

X