Jesús López Espinosa
Jesús López Espinosa, odontòleg de 34 anys, va començar com a voluntari a la Clínica Solidària de Madrid fa dos anys i mig. Va estudiar la carrera a la Universitat Europea de Madrid. En l’actualitat té la seva pròpia clínica a la ciutat, i també col·labora com a especialista en altres centres. Aquesta és la seva experiència i opinió sobre el treball que desenvolupa Odontologia Solidària.
— Per què et vas apuntar com a voluntari a la clínica d’Odontologia Solidària a Madrid?
— En un moment donat vaig començar a buscar llocs on fer voluntariat. La meva primera idea era viatjar, però vaig trobar el projecte d’Odontologia Solidària a Madrid. Vaig decidir provar, i fins avui. L’experiència està sent molt positiva. Jo només faig endodòncia, i com que hi ha molts pacients que ho necessiten, procuro aprofitar al màxim tot el temps que passo a la clínica, per fer com més endodòncies millor. Vaig lleuger, i encara que no xerro molt amb la gent, el tracte amb els pacients és bo. Entenc que si puc fer una endodòncia més és millor per a ells que si estic preguntant per la família i tal. A la meva clínica parlo més amb la gent, però aquí procuro treure tota la feina possible, perquè és el que cal. La primera idea era anar a la clínica un dia cada dues setmanes, però no és estrany que em demanin que hi vagi algun dia més, cosa que faig encantat.
— Què et motiva per ser voluntari?
— La necessitat de la gent. Entenc que cal, i que no és precís anar gaire lluny per col·laborar, ja que al mateix Madrid hi ha gent que ho passa malament i a la qual podem atendre. Em sembla que una miqueta de cadascú és molt per a tots. Si aportes un granet de sorra, contribueixes a que hi hagi una mica més de justícia social. Hi ha gent a la qual la vida no li ha anat bé, que no ha tingut tanta sort com nosaltres, i no és just que aquesta gent o els seus fills no tinguin accés als tractaments odontològics. Jo vull dedicar una part del meu temps a intentar pal·liar això, perquè em sembla que és el més just. Imagina’t que tots els dentistes de l’Estat espanyol ho fessin, que anéssin mitja hora cada quinze dies a veure un o dos pacients: tothom, inclosa la gent que no té recursos, estaria cobert.
— Fa unes setmanes, vas participar en la formació que es va donar a Badajoz centrada en el tracte als pacients amb discapacitat. Com va anar l’experiència?
— Va ser interessant. Vam anar a veure el protocol del Servei Extremeny de Salut per als nens amb discapacitat, perquè treballarem amb l’Associació Hanan de Tetuan en un projecte d’aquestes característiques. Em va agradar molt l’experiència de Badajoz, veure com tenen els protocols i com funciona el tractament de pacients especials a l’hospital amb anestèsia. Va ser molt interessant tractar amb el Dr. Rueda. Jo el vaig conèixer al novembre a Barcelona quan va rebre el Premi OS. Al final de la seva xerrada vaig anar a saludar-lo, però no vàrem parlar gaire. Quan vaig ser a Extremadura, vam establir una bona relació molt bona.
— Creus que Odontologia Solidària passa per un bon moment?
— La part organitzativa no la conec gaire. Però en el dia a dia veig que va funcionant bé. Crec que donem un bon servei als pacients, i que és una cosa molt bonica. També et dic que sempre es poden millorar les coses.
