Robert Monsó

Robert Monsó

Robert Monsó, metge odontòleg de 58 anys, col·labora a la Clínica Solidària SOPS Badalona, que atén pacients amb VIH. Hi treballa quinzenalment com a voluntari. Les seves motivacions solidàries tenen un doble vector, espiritual i social, del qual ens parla en aquesta conversa.

— La teva vinculació amb Odontologia Solidària ve de lluny…

— Sí. Vaig arribar a través d’una odontòloga coneguda meva que col·laborava a la Fundació i em va comentar com funcionava. Vaig començar com a voluntari a SPOTT Barcelona, on vaig estar un parell d’anys col·laborant. Després ho vaig deixar, i uns quatre anys després vaig tornar a contactar amb Odontologia Solidària per reprendre la col·laboració. Des de fa quatre anys, sóc voluntari a SOPS Badalona.

— Per què vas reprendre la col·laboració?

— Volia fer un voluntariat en el meu àmbit laboral. Com que ja tenia l’experiència de la meva primera etapa amb Odontologia Solidària, vaig decidir tornar. Jo sóc cristià evangèlic, i segueixo l’ensenyament de Jesús pel que fa a acostar-se als altres, ajudar-los i entendre les seves necessitats. En aquest sentit, col·laboro en diferents entitats. Sóc voluntari d’Amics de la Gent Gran, on faig acompanyament a una àvia de 103 anys, que és la veterana de l’ONG. A la comunitat de la meva església fem donació d’aliments, i també col·laboro amb l’ONG Nova Vida del barri del Raval a Barcelona, on fem sopars per a persones sense sostre.

— Deixant de banda la motivació que deriva de l’aspecte religiós, ¿en aquesta activitat hi ha també un component social?

— És clar que sí. La meva motivació de fons és espiritual, però el que buscava Jesús, com busco jo, era la justícia social, cosa que no existeix al món. Es tracta de donar una mica del que reps a la gent que ho necessita.

— A Badalona es tracten pacients amb VIH. Quines característiques especials té treballar amb aquestes persones?

— Bàsicament, són persones que estan malament de salut. Cal estar atent als tractaments que es fan, especialment les extraccions, pel tema de la coagulació. Però pels altres aspectes no hi ha cap diferència.

— ¿La teva experiència arran del tracte amb aquests usuaris?

— Molt bona, hi ha una relació molt bona. Ells saben que nosaltres som voluntaris, i sempre hi ha una disposició especial, i molt bona entesa en general, tot i que sempre pot haver-hi alguna excepció. Les persones que vénen agraeixen molt la feina que fem i queden contentes. A part de fer un servei, també reps molt per part de la gent que ve, bàsicament el seu agraïment, o el fet de veure que estan contents quan surten de la clínica amb la boca arreglada, que és una cosa molt important per a ells per temes de treball. És la satisfacció de fer feliç a la gent,

— Aquesta és la teva recompensa, oi?

— Sí, tot i que no faig això per buscar una recompensa. Però sí, t’alegra veure que realment estàs fent un treball necessari, perquè hi ha gent que no té possibilitats de ser tractada en altres llocs.

— Creus que en general aquesta professió és solidària?

— Crec que últimament la cosa ha anat a més, potser perquè en l’àmbit professional en aquest moment hi ha més oferta que demanda. En aquests últims anys hi ha hagut un canvi bastant important en la professió. Hi ha diverses entitats que treballen en aquest tema, i altres que treballen fora del nostre territori. Jo he tingut la possibilitat de col·laborar a l’Àfrica. Això vol dir que, de mica en mica, aquesta està esdevenint una professió més solidària.

— Parla’ns de l’experiència a Àfrica que has esmentat fa un moment…

— Vaig anar a Guinea Equatorial. Vaig estar 15 dies en una clínica odontològica. Vaig fer aquest voluntariat amb una ONG que es diu Más que Salud, que és una entitat cristiana evangèlica. Vam anar allà professionals de diferents especialitats mèdiques: medicina general, pediatria, odontologia …

— Deies que la professió és més solidària ara que abans. Diries que la nostra societat també?

— Jo crec que sí. I que gràcies a això la nostra societat avançarà. Si ho esperéssim dels de dalt, malament anirien les coses. Jo crec que hi ha molta solidaritat, molta gent que es mou. Crec que en general tenim consciència que cal ser solidari amb el proïsme, perquè en un moment determinat pots ser tu qui necessiti ajuda. La vida dóna moltes voltes i mai saps on pots anar a parar. Avui en dia hi ha molta informació, es mouen moltes coses, hi ha moltes entitats, i crec que qui vol col·labora. En aquest moment no pots escudar-te en el desconeixement. No hi ha excusa per no col·laborar.

— ¿I què caldria fer perquè els de dalt també fessin el que correspon?

— Bona pregunta … Crec que haurien d’anar a peu i tocar una mica més de carrer, conèixer més la realitat. Em sembla que també en són conscients. Últimament hi ha partits polítics que emfatitzen més el problema social, ja sigui pel que fa a la pobresa energètica o el tema alimentari. Jo crec que els diners poden redistribuir-se d’una altra manera, i que en el nostre món no hi hauria d’haver les mancances i diferències que hi ha. Cal un canvi de mentalitat a nivell polític, que va arribant de mica en mica.

Pin It on Pinterest

X

Odontologia Solidaria utilitza cookies y altres tecnologies per millorar la vostra experiència al nostre web. Pel fet de continuar utilitzant la nostra web, s'accepta la instal·lació de cookies tal i com s'estableix a la Política de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar