Héctor Dejean
Un total de 71 voluntaris varen treballar a la clínica d’Odontologia Solidària a València l’any 2013, això suposa més de 6.000 hores d’acció solidària.
Gairebé el seixanta por cent d’aquests voluntaris són odontòlegs com l’Héctor Dejean, de 24 anys, que va a la clínica un cop a la setmana. “Vinc tots els divendres al matí. Per a mi el divendres és un bon dia, sí. Un dia que començo amb il·lusió”, ens explica durant el breu descans.
L’Héctor és odontòleg des de juliol de l’any 2013, i va saber d’Odontologia Solidària per primera vegada fa tres anys, quan era estudiant, a través d’una companya de promoció que col·laborava amb l’entitat. “Em va cridar l’atenció, i un cop acabats els estudis em vaig decidir a donar el pas i implicar-me”.
Parlant de la seva experiència a la clínica solidària de València, apunta “el bon ambient que hi ha amb tothom: els voluntaris som més menys de la mateixa edat, gent oberta i que treballem molt a gust. Tots estem aprenent”.
L’Héctor destaca entre els fets més positius del seu treball el tracte amb els usuaris que van a la clínica solidària situada al barri del Carme. “Mai he tingut cap problema amb cap pacient. Són persones agradables i de tracte amable. Passen per situacions personals complicades o a vegades molt dures, i amb qualsevol millora es veu l’alegria a les seves cares”.
L’Héctor considera que “no és raonable que el sistema públic no atengui als pacients que tractem aquí. Entenc que econòmicament no és rentable —admet—, però a nivell humà, i pel que fa a salut pública, haurien d’atendre’s com a mínim els tractaments més amplis, amb això s’aconseguirien importants millores per a la població amb menys recursos econòmics”.
En el mateix sentit, el jove odontòleg diu que també haurien d’incrementar-se els esforços de les administracions pel que fa “a la instrucció en matèria d’higiene oral, especialment a les escoles, donat que quan som adults sempre resulta més difícil”.
Com tants joves que acaben de completar la seva llicenciatura, L’Héctor Dejean té dificultats per dur una vida laboral satisfactòria, a causa de la severa crisi econòmica actual. De moment, només ha aconseguit treballar algunes hores a la setmana en dues clíniques privades, i ara conciliar la vida laboral i la solidària no li suposa un gran esforç pràctic. Tot i així, ha decidit que “quan millori la meva situació professional continuaré buscant un forat per dedicar temps al voluntariat, ja sigui aquí o a l’estranger”. Col·laborar amb Odontologia Solidària em serveix per a créixer professionalment. Cada dia aprenc coses pel que fa al tracte amb el pacient, com cal explicar-los-hi les coses i on cal tocar la fibra per a que augmenti la consciència de la importància de la salut oral. Però aquí també creixo des del punt de vista humà. Saber que ajudem a persones que ho necessiten em fa sentir bé”, resumeix.
