Fernando Aguiló i la Dra. Vicky Fumadó, amb el IX Premi Odontologia Solidària
Fernando Aguiló, Germà Superior de l’ Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a Barcelona, va rebre el IX Premi Odontologia Solidària el 28 de novembre a Barcelona. El lliurament del premi es va dur a terme al final del primer dia de l’Assemblea General de la nostra entitat, a la seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el germà Aguiló hi anà acompanyat de la Dra. Vicky Fumadó, investigadora del CRESIB i consultora en matèria de salut internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu de la capital catalana.
La Fundació Odontologia Solidària ha concedit el premi anual a l’Orde de Sant Joan de Déu per la seva tasca en pro de l’odontologia a Sierra Leone, país on només hi ha dos dentistes. La relació de treball i amistat entre l’Orde de Sant Joan de Déu i Odontologia Solidària és molt estreta, gràcies al treball conjunt realitzat per ambdues entitats a l’hospital de Mabessenneh (Sierra Leone) entre 2011 i 2013. Fernando Aguiló va emfatitzar la tasca de la Fundació al país africà, destinada “a estimular i reconèixer la tasca del personal local, per a que ells siguin capaços de treballar en aquesta matèria”. Aquesta és, va dir, la línia de treball correcta, donat que “el futur d’Àfrica és dels africans”.
En la seva intervenció després de rebre el Premi OS, Fernando Aguiló va tenir també un record molt especial per al germà Manuel García Viejo, que morí el proppassat mes de setembre a Madrid, a causa de l’Ebola que va contraure a Sierra Leone. “La nostra més sincera gratitud por tot el que esteu fent, no només a l’Àfrica, sinó també al quart món, amb els exclosos, amb la gent del carrer que ateneu. Crec que és una missió admirable, i por això us dono les gràcies per la vostra tasca”, assenyalà el germà Aguiló al final de la seva al·locució davant d’un centenar d’assistents.
Per altra banda, Vicky Fumadó va posar en valor la coincidència de valors entre el treball de l’Orde de Sant Joan i el d’Odontologia Solidària a l’Àfrica, reiterant que ”la formació del personal local n’és la clau. Como ha dit Fernando, Àfrica és per als africans. Són ells els qui han de treballar per Àfrica, però necessiten eines que per desgràcia no tenen. Hem de formar-los, induir la recerca, induir l’interès i que es qüestionin coses”. “La nostra societat” continuà, “ha d’adonar-se’n que aquest és un món global i les malalties també ho són: les malalties viatgen”.
