Josep Oliva és el Delegat Social de la clínica solidària de Granollers. Metge estomatòleg de 67 anys, En Josep va tenir una clínica privada durant més de tres dècades. Actualment, col·labora en gabinets d’altres odontòlegs, a més de desenvolupar una important tasca com a voluntari a la Fundació.
– Quan vas conèixer l’existència d’Odontologia Solidària?
– Quan l’entitat es va establir a Granollers, pel meu entorn professional. Però no em vaig acostar a la Fundació fins fa poc més d’un any, quan em vaig oferir per treballar com a voluntari.
– Per quin motiu?
– Durant el transcurs de la vida canviem d’actituds. Vaig arribar a un moment de la meva vida en el que vaig pensar que això era el que volia i necessitava fer per omplir alguns buits vitals que abans no havia sentit. Vaig notar que em faltava alguna cosa, i vaig resoldre implicar-me en el món de la solidaritat. Al principi vaig pensar en fer acció solidària en general, però després vaig pensar que, en ser dentista, lo més convenient era treballar en l’àmbit de l’odontologia. És el que sé fer, i el que m’agrada fer.
– Havies col·laborat abans amb alguna ONG?
– No, en una organització, no. Només havia fet acció solidària a nivell particular. Quan a la meva vida professional em trobava amb gent que no podia pagar el tractament, els hi pagava jo. Ho he fet tota la vida. Però entenc que per fer les coses ben fetes, cal treballar en l’àmbit d’una organització ben estructurada. Actuant d’una altra manera, podem pensar que fem el correcte, però finalment no és tant efectiu a nivell social.
– I que tal l’experiència fins ara?
– Molt bé, perfecta. Si tractant als clients en una clínica convencional ja en notes l’agraïment, en el cas de les persones que venen a Odontologia Solidària l’agraïment té una intensitat major. I a mi això m’omple, em fa sentir molt bé. No té res a veure amb una clínica convencional. Jo vinc a Odontologia Solidària a tractar a amics, no a clientes. El punt de vista és totalment diferent, i tot i que lògicament actuem amb agilitat per atendre al màxim nombre de persones possibles, el mètode de treball és totalment diferent, no té un caire “industrial”.
– Dius que el treball a Odontologia Solidària “t’omple”…
– Sí, sí, i molt. És una aspiració que jo tenia i que no he pogut omplir fins ara, o que omplia de manera esporàdica. Si et limites a donar diners a una organització, fas una cosa que és sens dubte positiva, però no notes directament el profit que la gent amb necessitats en treu. En canvi, aquí ho veus directament. Això és el que m’omple, i més en un moment com l’actual, amb tanta gent que ho està passant malament, com notem al dia a dia. Em sembla que anem en la bona direcció. Ara acaba d’obrir una clínica a A Coruña, i això és motiu d’alegria per a tots, donat que d’aquesta manera hi ha encara més gent que pot optar a tenir tractament dental.