Entrevistes

José María Renilla

L’any 1994, José María Renilla formava part d’Odontologia Sense Fronteres, organització que en aquell mateix anys es va integrar a Odontologia Solidària, que va consolidar l’impuls de la nostra entitat. Metge estomatòleg de 56 anys a Talavera de la Reina (Toledo), Renilla ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a Odontologia Solidària, essent president de la Fundació des de mitjans dels anys noranta fins el 2001. Implicat en iniciatives com el “Dentobus” (servei que durant diversos anys va atendre a escolars de Castilla-La Mancha), i compositor del Rap del raspall, Chema ens parla del passat i del present d’Odontologia Solidària en aquesta conversa:

– Vas ser un dels fundadors d’Odontologia Sense Fronteres, entitat que ràpidament es va integrar a Odontologia Solidària. Què va motivar aquesta fusió?

– Les idees i objectius comuns. Ambdues entitats ens vàrem reunir diverses vegades, i contrastant la coincidència de plantejament, decidírem treballar junts, això també ens donava més força per a optar a les subvencions oficials. Com la primera entitat que s’havia creat era Odontologia Solidària (dos mesos abans que Odontologia Sense Fronteres), vàrem decidir que era més adequat continuar junts amb el primer nom. També els hi vàrem proposar a Dentistes Sense Fronteres, però en aquest cas la integració no va ser possible.

– Quina experiència tens de la teva etapa com a president?

— Jo a Odontologia Solidària vaig aprendre moltes coses. La Fundació m’ha donat i em continua donant molt, tot i que la part pública del càrrec reconec que no m’agradava gaire. Si cal anar a un acte púbic, s’hi va, és clar, però no m’agrada gaire. Jo soc una persona d’acció, i per això he participat a molts projectes. He estat treballant a l’Amazonia, a Cuba, al Andes, als camps de refugiats de la RASD al Sàhara… a mi m’omplen aquestes experiències i, per descomptat, el treball que es fa aquí. Però és veritat que a vegades toca liderar. La feina de lideratge i organització m’agrada, però como et deia, la part pública no tant.

– Dius que has après molt. En quins aspectes?

— Primer pel que fa a la formació, donat que vaig fer uns màsters en gestió d’ONG i vaig aprendre tota la part teòrica de direcció i gestió d’aquest tipus d’organitzacions. Però el dia a dia també t’ensenya moltíssim. A gestionar un projecte. A integrar-te en el projecte. Aprens com en arribar a una comunitat, has de conèixer les seves necessitats, com és la seva gent, quina és la seva idiosincràsia, i la manera d’adaptar-se a allò que són i com viuen. Tot això és un aprenentatge de vida enorme. Ens acostem al món de la solidaritat per l’impuls de voler ajudar als altres, i la meva experiència és que, al final, he rebut molt més del que he estat capaç d’aportar. Recordo cares i situacions. Recordo somriures de nens al mig d’uns campaments de refugiats on no hi ha res; al mig de la selva, on viuen en comunió total amb la natura; a Chiapas, a on malgrat estar vivint en una guerra de baixa intensitat, la vida era una plaer, i vaig participar en un ball a mitjanit…

– El guany, per dir-ho d’alguna manera, és humà….

– Home, per descomptat monetari no ho és, ja, ja, ja! Penso que totes aquestes experiències han fet que, com a ésser humà, hagi crescut una barbaritat. M’han fet més tolerant, mes obert, m’han permès adonar-me que hi ha moltes realitats al món. M’han canviat el punt de vista. Tant es així, que el dia que em jubili part de la meva activitat estarà dedicada a la solidaritat. I m’agradaria transmetre aquesta experiència als meus fills. Si algun dels mesos fills em volgués acompanyar a algun dels projectes en els que participi en el futur, estaré feliç i content, perquè sé que els enriquirà..

– Falta molt perquè el Dret Universal a la Salut Oral sigui una realitat? Què hauria de passar perquè fos realitat?

– Allò fonamental és que existeixen més recursos, i això implica que es reflecteixi a la llei. Es va començar a treballar amb la salut bucodental infantil al sistema públic quan algunes comunitats varen creure que era un objectiu important, però sobretot quan alguns líders sanitaris, entre ells els del País Basc, varen aconseguir que els polítics ho fessin llei. Al final, a qui cal pressionar és a qui legisla. Potser cada any hauríem de parlar com a mínim amb dos o tres responsables de sanitat de partits polítics perquè, mica a mica, la idea que és necessari vagi calant. Si no, difícilment canviaran les coses, donat que els recursos només venen si hi ha una llei que els garanteix.

Federico Gerona

Federico Gerona, odontòleg de 58 anys, és una de les persones amb més recorregut a la nostra Fundació. Odontòleg amb clínica pròpia a Badajoz, ha treballat com a voluntari a diversos països de l’Àfrica, continent que ocupa un lloc molt especial a la seva vida. En aquesta entrevista, ens parla de la seva acció solidària i dels valors que la motiven.

– Entres a Odontologia Solidària poc després de la fundació de l’entitat.

– Parlem de l’any 1996, sí. Jo sempre he tingut bastanta inquietud social, i creia que des de la meva posició com a odontòleg havia de fer alguna cosa. Al principi em vaig implicar només com a soci. Dos anys i mig després, Fernando de La Puente, un company odontòleg de la zona de Cáceres, em va proposar anar a Guinea Equatorial amb un projecte d’atenció odontològica. Va ser la meva primera feina a l’Àfrica. Quan vaig tornar, i durant dos anys més, amb un altre odontòleg de Badajoz vinculat a OS vàrem treballar aquí a Extremadura amb un servei de disminuïts psíquics, que en aquell moment no tenien cap tipus d’atenció odontològica. Al final vàrem aconseguir que es creés una unitat per aquestes persones a un hospital de referència a Badajoz, on hi ha una unitat que els hi fa els tractaments odontològics que necessiten.

– A partir d’aquell moment, i en no existir una clínica d’Odontologia Solidària a Extremadura, treballes especialment a l’Àfrica.

– Sí. A més dels dos anys durant els quals vaig viatjar a Guinea Equatorial, he treballat en projectes a Angola durant tres anys. L’any 2005 vaig començar a anar a Sierra Leone, a on des d’aquell moment he viatjat com a mínim un cop l’any. També he estat a la República Centreafricana, on volíem iniciar un projecte que, desafortunadament, no es va poder posar en marxa per la problemàtica que s’ha creat entorn de Boko Haram. Ara mateix no és viable, però el tinc al cap, i penso que el reprendrem quan sigui possible.

– A Sierra Leone vas establir una gran relació amb en Manuel García Viejo, el missioner que va morir el mes de setembre quan es va contagiar amb l’Ebola.

– Moltíssima relació, no només jo, també els altres companys d’Odontologia Solidària que vàrem treballar allà. Ateníem els pacients al matí, i a la tarda fèiem llargues caminades amb ell. Teníem converses molt profundes amb en Manuel García Viejo: és una persona que t’omple, et marca, t’ensenya moltes coses no només de medicina, sinó de la vida. Et parlo de valors, de saber distingir les coses de la vida que són importants de debò. En Manuel ha estat per a mi una guia, des que el vaig conèixer i fins ara.

– Parles d’ell en present, com si no s’hagués mort…

– Sí, perquè el tinc molt en compte. El meu plantejament de vida des que ell va morir és diferent. He decidit pre jubilar-me el més aviat possible per poder anar més allà i aportar allò que pugui, que serà molt poc comparat amb el que feia ell. D’aquí un temps, penso passar molts mesos l’any a Sierra Leone. Els meus fills grans ja treballen, i des de fa sis anys en Momo està amb mi, un nen de Sierra Leone, en règim d’acollida. Cada any –menys aquest a causa de l’Ebola– he viatjat a Sierra Leone amb ell, perquè no perdi les seves arrels.

– Com es porta Occident amb l’Àfrica?

– Es porta en funció dels interessos d’Occident. La única cosa que a Occident li interessa de l’Àfrica són els recursos naturals. No li importen en absolut les persones, com s’ha vist i es continua veient amb l’Ebola. Es continuen extraient minerals a dojo, i no obstant s’inverteix poquíssim en ajuda a les persones que pateixen la malaltia. A Sierra Leone, la gent es mor al costa de la via de tren que porta el mineral de l’interior al port.

– Fa gairebé dues dècades que estàs vinculat a Odontologia Solidària. Com has vist l’evolució de la nostra entitat en tot aquest temps?

— Crec que durant els primers temps érem pocs, gent amb moltes ganes de treballar, per descomptat, però gairebé sempre els mateixos. Això va durar bastant temps, però ha anat canviant. A la última Assemblea d’Odontologia Solidària a Barcelona, vaig veure moltes ganes, molta força, molta gent nova, altruista, que pensa en els altres. Estic molt content. Després de l’Assemblea, vaig tornar a casa molt animat, perquè vaig veure que hi ha molta saba nova.

– Per tant, augures que tenim un bon futur?

– Sí, jo crec que pinta bé. Pinta bé, sempre i quan no oblidem que això és un voluntariat. Cal treballar amb els voluntaris, són ells els que s’han d’implicar. No podem anar a cop de subvenció, el “material humà” és el més important. No es pot pensar en una altra cosa. Fem això perquè realment ho sentim. I ens aporta coses, és clar. Jo tinc amics que sovint em diuen que el que faig té molt de mèrit, i la veritat és que no és cap mèrit. Per a mi, ajudar a “los nadies”, com deia Eduardo Galeano, és un plaer. És el que em dóna la vida.

Fernando Aguiló i la Dra. Vicky Fumadó, amb el IX Premi Odontologia Solidària

Fernando Aguiló, Germà Superior de l’ Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a Barcelona, va rebre el IX Premi Odontologia Solidària el 28 de novembre a Barcelona. El lliurament del premi es va dur a terme al final del primer dia de l’Assemblea General de la nostra entitat, a la seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el germà Aguiló hi anà acompanyat de la Dra. Vicky Fumadó, investigadora del CRESIB i consultora en matèria de salut internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu de la capital catalana.

La Fundació Odontologia Solidària ha concedit el premi anual a l’Orde de Sant Joan de Déu per la seva tasca en pro de l’odontologia a Sierra Leone, país on només hi ha dos dentistes. La relació de treball i amistat entre l’Orde de Sant Joan de Déu i Odontologia Solidària és molt estreta, gràcies al treball conjunt realitzat per ambdues entitats a l’hospital de Mabessenneh (Sierra Leone) entre 2011 i 2013. Fernando Aguiló va emfatitzar la tasca de la Fundació al país africà, destinada “a estimular i reconèixer la tasca del personal local, per a que ells siguin capaços de treballar en aquesta matèria”. Aquesta és, va dir, la línia de treball correcta, donat que “el futur d’Àfrica és dels africans”.

En la seva intervenció després de rebre el Premi OS, Fernando Aguiló va tenir també un record molt especial per al germà Manuel García Viejo, que morí el proppassat mes de setembre a Madrid, a causa de l’Ebola que va contraure a Sierra Leone. “La nostra més sincera gratitud por tot el que esteu fent, no només a l’Àfrica, sinó també al quart món, amb els exclosos, amb la gent del carrer que ateneu. Crec que és una missió admirable, i por això us dono les gràcies per la vostra tasca”, assenyalà el germà Aguiló al final de la seva al·locució davant d’un centenar d’assistents.

Per altra banda, Vicky Fumadó va posar en valor la coincidència de valors entre el treball de l’Orde de Sant Joan i el d’Odontologia Solidària a l’Àfrica, reiterant que ”la formació del personal local n’és la clau. Como ha dit Fernando, Àfrica és per als africans. Són ells els qui han de treballar per Àfrica, però necessiten eines que per desgràcia no tenen. Hem de formar-los, induir la recerca, induir l’interès i que es qüestionin coses”. “La nostra societat” continuà, “ha d’adonar-se’n que aquest és un món global i les malalties també ho són: les malalties viatgen”.

José Manuel Díaz López-Dóriga

Entre els molts amics que ens acompanyaren el proppassat mes de setembre a la inauguració de la nova clínica solidària de Fuengirola, vàrem tenir la sort de comptar amb la presència de l’odontòleg de Burgos José Manuel Díaz López-Dóriga. La vinculació de José Manuel amb la nostra Fundació ve de lluny: va començar a implicar-se en les activitats d’Odontologia Solidària fa prop de dues dècades, i va presidir l’entitat durant vuit anys. En aquesta entrevista, ens parla de la seva etapa dirigint la Fundació, i dels viatges solidaris a Guatemala que realitza des de 1997.

– Quan contactes per primer cop amb Odontologia Solidària?

– L’any 1995, quan vaig conèixer als companys de la clínica solidària de Madrid. Des d’aquell primer contacte, l’any 1996 vaig viatjar al Sàhara amb d’altres odontòlegs amb Odontologia Solidària, i el mateix any vaig fer el meu primer viatge a Guatemala amb l’ONG Arenys Solidari. Des d’aquell moment no he deixat de viatjar a Guatemala: entre 1997 i 2002 amb projectes de salut oral finançats per Odontologia Solidaria. A partir d’aquesta data he buscat recursos privats destinats a finançar els projectes odontològics que s’hi desenvolupen.

– Vas ser president d’Odontologia Solidària bastants anys…

– Sí, dues legislatures. Vaig entrar al Patronat de la Fundació l’any 1999, i l’any 2002 em varen elegir president, càrrec que vaig exercir fins al 2010.

– Què va ser el millor d’aquesta etapa?

– El millor… tantes coses! Odontologia Solidària et dóna l’oportunitat de conèixer a molta gent, de viatjar i treballar en projectes tant a l’Estat com a l’exterior, en els que reps moltes satisfaccions. I també és cert que, al món de l’odontologia, obtens certa consideració com una persona que es preocupa pels altres, una persona d’alguna manera diferent…

– I el pitjor?

– Bé, sempre hi ha problemes, naturalment. A l’època que jo vaig ser president, la Fundació tenia uns quinze treballadors. En el dia a dia, això creava preocupacions que, per altra banda, són normals a qualsevol entitat o empresa. Va ser potser la part més difícil de portar.

– Actualment continues vinculat a la Fundació com a soci…

– Si. Visc i treballo a Burgos, on actualment Odontologia Solidària no desenvolupa cap projecte. El més proper és a Madrid. Però continuo sent soci, i Odontologia Solidària continua essent una part molt important de la meva vida. D’alguna manera, soc aquí pel que calgui.

– Parla’ns una mica més dels teus viatges solidaris a Guatemala. Ja fa molts anys que vas a treballar voluntàriament a aquest país. Què t’aporta?

– Hi torno cada any perquè no ho puc evitar. És una manera de carregar les piles i tornar-me a posicionar. D’esbrinar qui soc, què tinc, què faig, com visc… És una experiència enriquidora al cent per cent. Potser sembli un tòpic, però en aquests viatges t’acabes enduent més del que aportes, perquè et donen una perspectiva vital: fan que et sentis al teu lloc, que valoris el que tens i, d’alguna manera, et sents més humil. He vist moltes coses que fan que em senti molt afortunat a la vida. En aquest món de la solidaritat, cadascú troba la seva espiritualitat. És una cosa que em realitza, que em fa sentir actiu dedicant bona part de les meves vacances a aquests projectes.

– Què li diries a un jove amb inquietuds socials que estigues acabant la carrera d’odontologia? Li aconsellaries que s’impliqués a les activitats de la Fundació?

– Afortunadament, a la nostra societat hi ha moltes persones bones que tenen consciencia social. Més que recomanar, li diria a aquest hipotètic jove que existeixen organitzacions com la nostra que, d’alguna manera, poden projectar les seves inquietuds. És cert que estem en moments molt dolents per a la professió, perquè l’accés al món laboral en odontologia és molt difícil. Pot passar que aquest jove tingui el desig d’incorporar-se a Odontologia Solidària immediatament un cop acabada la carrera, o que no cregui que sigui el moment. En l’últim cas, li diria que som aquí. Que la vida és molt llarga, i que potser arribarà el moment en què si que pugui treballar amb nosaltres.

El burgalès José Manuel Díaz López Dóriga es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Valladolid l’any 1981 i en Odontologia a Santo Domingo (República Dominicana) l’any 1987. La seva trajectòria professional passa bàsicament per l’Odontologia General de forma privada. Durant 11 anys (de 1999 a 2010) fou membre del patronat de la Fundació Odontologia Solidària, els vuit últims com a president.

– La seva trajectòria professional està íntimament relacionada amb objectius solidaris, cóm s’inicia aquesta unió?

– La professió d’Odontologia, entre les especialitats sanitàries, gairebé no està coberta per la Sanitat Pública. Això dóna peu a l’actuació en ajuda a persones amb escassos recursos, que desgraciadament augmenten en el nostre entorn. Les meves primeres inquietuds solidàries es forjaren durant els estudis de Medicina a Valladolid, col·laborant amb l’ONG Medicus Mundi. Posteriorment durant la meva estada a la República Dominicana durant dos anys vaig ser conscient de la tremenda desigualtat entre el món occidental desenvolupat i els països subdesenvolupats. A la República Dominicana vaig poder contactar amb diferents comunitats de religiosos espanyols que s’esforçaven per ajudar als dominicans més pobres.

– Ha participat en projectes de voluntariat dins i fora de l’Estat, concretament a Guatemala. Què el va moure a anar tant lluny per desenvolupar la seva feina? Cóm fou l’experiència? Quina realitat ha trobat en els seus viatges?

– Des de 1995 he col·laborat en projectes tant a nivell local a Burgos: atenció als nens sahrauís que venien de vacances, assessorament a entitats locals que treballen amb persones amb discapacitat com Autismo Burgos o el CAMP Nuestra Señora de las Mercedes, i entitats que treballen amb immigrants com Burgos Acoge i Cruz Roja. En l’àmbit nacional com a membre del patronat i president de la Fundació Odontologia Solidària en tasques de representació i gestió dels projectes que es desenvolupen a les nostres comunitats. Des de 1996 i durant tots els estius col·laboro i dono suport a diversos projectes a  Guatemala, essent el més important el Centro de Capacitación San Antonio de Padua (Cecypsa) a la ciutat de Retalhuleu. És un projecte de desenvolupament iniciat pel missioner burgalès P. Javier Martínez Moradillo. Entre els diferents aspectes del projecte hem impulsat una Clínica Dental en un entorn deprimit econòmicament i col·laborat amb odontòlegs locals en la millora de la salut bucodental de la població infantil. Personalment el treball aportat s’ha recompensat llargament amb l’afecte, agraïment, amistat… de moltes persones tant a l’Estat com a d’altres països. Moltes vegades, i tot i que sembli un tòpic, només veure el somriure d’un nen compensa haver fet un esforç important. També m’ha donat l’oportunitat de viatjar per l’Estat i a d’altres països, conèixer i col·laborar amb moltes i meravelloses persones que treballen unes professionalment i d’altres voluntàriament a la nostra Fundació i que fan que Odontologia Solidària creixi i es consolidi per intentar fer un món una mica més just.

En definitiva, al final reps molt més del que dones.

– Ha estat durant molts anys president de l’Associació Odontologia Solidària, en què consisteix aquest projecte?, cóm es gesta?, què s’ha assolit durant aquests anys?

– Odontologia Solidària és una ONG que sorgeix l’any 1992, sorgint des de la inquietud d’un grup d’odontòlegs i estomatòlegs que, individualment i per separat, havien estat treballant amb diferents organitzacions solidàries en projectes de desenvolupament de països de l’anomenat tercer món, i també del quart món: situacions de pobresa, exclusió i marginació en el si de la nostra societat. A partir dels coneixements adquirits, va sorgir el desig de crear una organització específica que permetés col·laborar, des de la parcel·la del coneixement en salut bucodental, en la labor de reduir distàncies i desfer diferències entre el món desenvolupat i el que somnia en ser-ho. Actualment Odontologia Solidària ha evolucionat fonamentalment en el desenvolupament de projectes al nostre entorn o quart món on, desgraciadament, les necessitats són cada cop més grans. Els projectes més importants consisteixen en diferents Clíniques Dentals on la majoria de vegades odontòlegs voluntaris atenen a persones d’escassos recursos. Hi ha Clíniques a Madrid, València, Granollers, A Coruña, Donostia i Zaragoza. Finalment agrair a totes les persones, institucions, empreses…. que aporten la seva ajuda a la nostra Fundació i des d’aquí vull fer menció del Colegio de Dentistas de la VIII Región que sempre ha estat molt sensible i disposat a col·laborar en temes socials.

Font: Gaceta Dental