Notícies

El Col·legi de la VIII Regió dóna 15.000 euros per a les obres de la futura Clínica Solidària de Burgos

S_2_caEl Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la VIII Regió ha donat 15.000 euros a Odontologia Solidària, destinats a les obres de condicionament de la futura Clínica Solidària de la ciutat de Burgos. Aquesta aportació se suma a la beca recentment concedida per part de la Societat Espanyola de Pròtesis Estomatològica i Estètica (SEPES), per import de 6.000 euros, amb la finalitat de dotar la clínica burgalesa d’un Butaca SEPES Solidaria. El projecte compta també amb la implicació de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que ha cedit un local per ubicar aquesta clínica.

Són encara molts els passos que cal fer perquè la clínica de Burgos -promoguda pel nostre company José Manuel López-Dóriga, expresident d’Odontologia Solidària–  sigui una realitat, però les gestions realitzades durant els últims mesos apunten en la bona direcció. Quan el projecte sigui una realitat, incidirà molt positivament en la salut bucodental de les persones en risc d’exclusió social de la zona, com demostren dades recents. Segons un estudi realitzat per la consultora AIS Group l’any passat, la suma de la població en risc de pobresa de les tres ciutats més poblades de la província (Burgos, Miranda de Ebro i Aranda de Duero) ascendeix a 37.941 persones, xifra que justifica socialment aquesta iniciativa.

“Facilitar als dentistes que puguin fer tasques solidàries és un dels objectius del nostre Col·legi”

José Luis Rocamora

José Luis Rocamora

El doctor José Luis Rocamora Valero es va llicenciar primer en Medicina i Cirurgia General (1983), per després fer-ho en Odontologia el 1986, any en què comença l’exercici de la professió de dentista a Alacant. El 1995 va entrar a la Junta del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Alacant (COEA) com a secretari i el 2003 en va assumir la presidència, càrrec que actualment ocupa. El COEA compta en l’actualitat amb més de 1.000 col·legiats.

— ¿Quines són les principals dificultats a les quals s’enfronten els professionals enquadrats al Col·legi d’Alacant?

— La situació és similar a la de la resta de professionals d’Espanya. La crisi ha afectat tots els sectors. També al nostre. Malauradament, avui, un recent llicenciat té moltes possibilitats d’engrossir les llistes de l’atur, de treballar per contractes precaris o d’haver de marxar a l’estranger per poder treballar dignament. Però això també passa en moltes altres professions. No és la meva intenció semblar corporativista, però sí que he de dir alt que és perillós per a la salut que els professionals que ens n’encarreguem estiguem vivint aquesta situació de plètora professional. Som massa dentistes. Alacant ha superat per primera vegada en la seva història la xifra dels 1.000 dentistes col·legiats. Tenim gairebé un 40% més dels dentistes del que aconsella l’Organització Mundial de la Salut.

— El COEA és un col·legi obert als ciutadans?

— Entre les funcions del Col·legi hi ha la defensa de l’odontologia i la defensa dels pacients. Per això, el nostre Col·legi és també el col·legi de tots els pacients alacantins i entre les nostres tasques hi ha la d’informar els pacients dels drets que tenen. També és la nostra funció intervenir entre el pacient i el dentista per intentar solucionar els problemes que puguin sorgir de la millor manera possible. Qualsevol persona que tingui una queixa amb el seu dentista pot posar-se en contacte amb nosaltres.

— Vostè s’ha mostrat diverses vegades en contra de l’anomenat “mercantilisme dental”. Pot definir aquest concepte? Quina solució o solucions creu que té?

— A Espanya, qualsevol empresari pot obrir una clínica odontològica. Així, quan una persona arriba a la consulta amb un problema de salut bucodental, el primer que podria passar és que l’empresari només veiés el client que té davant. No al pacient. Podria només veure números i aplicar el “tot val” en els negocis, utilitzant sense consideració tots els recursos al seu abast, des publicitat enganyosa a contractes en precari a odontòlegs acabats de llicenciar. Aquest mercantilisme, que no es pot atribuir a tots els empresaris però que sí que està passant al nostre país, està fent un mal, moltes vegades irreparable, en la salut bucodental dels ciutadans, i està provocant un evident perjudici als professionals de l’odontologia , amb un creixent desprestigi dels dentistes davant de la societat. Des del Col·legi de Dentistes d’Alacant apostem per una odontologia sense asteriscs, sense lletra petita en el contracte, sense trampa ni cartró.

— Vostè coneix la Fundació Odontologia Solidària. Què li semblen les nostres finalitats i mètodes de treball?

— Efectivament, la conec, sobretot a través de la nostra vocal responsable en l’COEA de l’àrea solidària. He de destacar el seu caràcter solidari i les seves finalitats, basades en millorar la salut bucodental dels més desfavorits a través de diverses actuacions. Facilitar als dentistes alacantins que puguin destinar part del seu temps a aquesta activitat solidària és un dels objectius del Col·legi. I és molt necessari el seu treball, el d’entitats, fundacions i ONG que ens facin possible als professionals col·laborar.

— Desitjaria i creu possible que algun dia es posés en marxa una Clínica Solidària a Alacant? En aquest cas, quin seria el grau d’implicació del Col·legi?

— Com deia abans, és un objectiu d’aquesta Junta Directiva del COEA facilitar als dentistes alacantins que puguin destinar part del seu temps a la solidaritat. De fet, per exemple col·laborem amb algunes ONG perquè els nostres col·legiats puguin participar en accions solidàries en països en desenvolupament o en campaments de refugiats. També vam participar en la recollida de material necessari per a aquestes actuacions solidàries. I des de fa un temps estem posant tot el nostre esforç en la creació d’una Clínica Solidària a Alacant, però encara estan per concretar alguns aspectes i m’agradaria donar la notícia a la nostra col·legiació quan realment sigui efectiva. El que sí que li puc avançar és que ja tenim un ampli llistat de dentistes disposats a aportar el seu temps en aquesta futura Clínica Solidària.

— La sanitat pública no contempla els tractaments odontològics que serien desitjables. Creu que a mig termini aquestes prestacions formaran part del sistema públic de salut? Quina és l’actitud de les administracions públiques davant d’aquesta qüestió? I la dels professionals de l’odontologia?

— Sincerament no tinc gaire clar que la sanitat pública incrementi les seves prestacions en matèria de salut bucodental, ja que té altres prioritats cap al ciutadà. No crec que a mitjà termini canviï molt la situació, almenys l’Administració no ha mostrat interès en això en els últims anys. Ara bé, els professionals de l’odontologia pensem diferent. Tot dentista a qui li agradi la seva professió té com a primer objectiu aconseguir una millor salut per al seu pacient. És igual si ho fa a la seva clínica privada o atenent a nivell públic. La salut és la nostra finalitat. Tant de bo la Seguretat Social cobreixi, amb el millor sistema possible, les necessitats de la població en matèria de salut bucodental.

— Una última pregunta de caràcter més filosòfic o ideològic: Per què cal ser solidari?

— Solidaritat. Del llatí, solicitas, que fa referència a una realitat homogènia, sencera, unida, on els elements que formaven aquest tot tenien la mateixa naturalesa. L’ésser humà és un i té en la seva naturalesa ser solidari. Avui per tu, demà per mi. A la propera puc ser jo o els meus fills els que necessiten ajuda. És una obligació de tots. Sense excepció. Ser solidari és estar compromès amb la vida. Això és justícia. Ser solidari és ser just.

El Premi a la Solidaritat del ICOEV recau en OS per tercer any consecutiu

LOGO_gran_Clinica_OS_Valencia2L’Il·lustre Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de València (ICOEV) ha concedit el seu Premi a la Solidaritat a Odontologia Solidària. El guardó està dotat amb 2.500 euros.

En un comunicat fet públic avui, fonts col·legials emfatitzen que Odontologia Solidària ha aconseguit el premi per tercer any consecutiu “mercès la seva reconeguda tasca d’atenció a pacients en risc d’exclusió social a la província de València a través de la seva clínica situada al carrer Balmes “.

La Junta de Govern de l’ICOEV, segons afegeix el comunicat, ha valorat en les deliberacions del veredicte el “caràcter d’ajuda enfocada a la població amb serioses dificultats d’accés a l’atenció odontològica” per part de la Fundació.

Durant els seus anys d’activitat a la ciutat de València, Odontologia Solidària ha atès 15.000 pacients, gràcies a la tasca voluntària de nombrosos professionals del sector bucodental. Al llarg del primer semestre de 2016, la Clínica Solidària de València ha atès a 735 usuaris derivats pels serveis socials de diferents localitats donin la província, comptant amb l’acció solidària de 25 dentistes.

“Demà podem ser nosaltres els que necessitem ajuda”

Íñigo San Luis

Íñigo San Luis

Íñigo San Luis Bugallo és un dels voluntaris que dediquen temps i coneixements pels més desfavorits en una de les nostres clíniques. Té el seu propi centre dental a Bergondo, però cada quinze dies, aquest odontòleg de 50 anys acudeix a la Clínica Solidària d’A Coruña, on atén persones que, a causa de la seva situació, no poden accedir a tractaments de salut bucodental en condicions de mercat. Hem parlat amb ell sobre les motivacions i experiències d’aquest voluntariat.

— Vas començar a la Clínica Solidària de La Corunya la primavera passada. Anteriorment, ¿havies col·laborat amb alguna ONG?

— No, cap. Era una cosa que sempre tenia en ment. Fa anys havia pensat que estaria bé implicar-me en temes de cooperació internacional, a Sud-amèrica o a l’Àfrica, però va ser una cosa que mai vaig concretar. Era una cosa que sempre tenia en ment, però que no vaig fer fins que vaig conèixer aquest projecte d’Odontologia Solidària, que em va semblar fenomenal.

— ¿I per què aquesta vegada vas decidir fer el pas?

— A la meva consulta privada sentia drames familiars contínuament, situacions sobre com de malament ho està passant la gent per la crisi. De mica en mica vaig anar veient que la gent no pot més. A partir d’aquestes constatacions vaig anar prenent més consciència del tema, i això va ser el que em va portar a treure una mica del meu temps. Actualment col·laboro amb Odontologia Solidària anant a la clínica una tarda cada quinze dies. Amb Odontologia Solidària tinc l’oportunitat d’ajudar aquí, on realment es necessita molt.

— Què tal l’experiència fins al moment?

— Molt bé, molt bona. Molt bons companys. I pel que fa als pacients, veus que són gent que valoren la teva feina, valoren que estiguis traient el teu temps per això.

— A vegades, et trobaràs amb pacients amb situacions personals especialment dures …

— Si, és clar. I això ho veig també a la privada, com et deia abans. La situació és molt dura.

— En el terreny personal, què t’aporta el treball solidari?

— És molt gratificant poder ajudar a les persones en un àmbit en el que tens coneixements. Però a més a més, hem de pensar que el futur de l’odontologia és incert, i el de les nostres pensions també. El dia de demà potser siguem nosaltres els que necessitem ajuda. Avui ets a dalt i demà no. És una forma de solidaritzar-te amb tota la gent que té problemes, perquè jo també en puc ser un més endavant. Això també m’ha portat a col·laborar, però per descomptat que és molt gratificant i és molt agraït poder actuar en un camp en el qual sé que puc ajudar.

— Què et semblen els protocols, el mètode de treball de les clíniques?

— Crec que està molt bé. Lògicament, sobre la marxa anem trobant coses que es poden millorar. Quan això passa, es planteja i poc a poc es van solucionant totes les qüestions. Les coses s’ajusten sense gran problema.

— Què li diries a un company odontòleg perquè s’impliqués en la nostra organització?

— Que és un camp que coneixem, i què millor que ajudar en això. Aquest company, a la seva consulta, estarà donant-se compte de la trista realitat social igual que jo. L’animaria dient-li que se sentirà molt millor si pot ajudar.

 

SEPES concedeix una beca de 6.000 euros per a la futura Clínica Solidària de Burgos

José Manuel Díaz (centro) recibe la Beca SEPES Solidaria 2016 en Bilbao

José Manuel Díaz (centro) recibe la Beca SEPES Solidaria 2016 en Bilbao

La Societat Espanyola de Pròtesis Estomatològica i Estètica (SEPES), ha concedit a Odontologia Solidària la Beca SEPES Solidària 2016, dotada amb 6.000 euros, com a aportació al projecte presentat al seu dia per part de la Fundació, amb la finalitat de dotar la futura Clínica Solidària de Burgos d’una Butaca SEPES Solidària
.
El nostre company José Manuel Díaz López-Dóriga, promotor de la iniciativa i expresident d’Odontologia Solidària, va rebre el diploma que acredita la concessió d’aquesta important beca ahir dissabte dia 15 a la ciutat de Bilbao, en el marc de l’Assemblea Anual de SEPES
.
SEPES és una associació científica sense ànim de lucre que agrupa en el seu si a professionals de l’odontologia dedicats principalment a les àrees de la pròtesi i l’estètica dental. L’entitat es va constituir el 1970, i en l’actualitat és una de les societats científiques del camp de l’odontologia de major prestigi. En aquest moment compta amb més de 3.500 professionals associats.

“Ser solidari comporta felicitat”

Javier García Asensio

Javier García Asensio

Acomiadem el mes de setembre entrevistant el nostre company Javier García Asensio, odontòleg de 38 anys d’edat que forma part de l’equip de voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Javier, que té la seva pròpia clínica dental a la població malaguenya de Ronda, ens parla en aquesta conversa de les motivacions i valors implícits en la seva acció solidària.

— Vas ser dels primers voluntaris de la Clínica Solidària de Fuengirola. Com has vist l’evolució de la clínica des que va començar a atendre pacients fins ara?

— Al principi hi havia moltes reticències per part de la gent. Com que hi ha hagut tants estafes, tants enganys, a molta gent no li quedava clar si això era una forma de captar pacients o realment era una cosa amb una finalitat social. Però a mesura que han anat veient el que estem fent, la situació ha canviat. Cada vegada hi ha més gent, i cada vegada la gent surt més contenta. A nivell de clínica estem molt bé. Però jo veig que li falta una mica que hi hagi més voluntaris que s’impliquin. La clínica té un potencial fantàstic, té bons equips, està en un lloc ideal, i crec que encara no s’aprofita aquest potencial tot el que es podria. L’important és que durant aquest temps la clínica s’ha anat guanyant la confiança de la gent. Tenim fins i tot pacients que vénen de Jaén, que està a hora i mitja de Fuengirola.

— Dius que hauria d’haver més voluntaris. Com convenceries a un col·lega odontòleg perquè s’impliqués en el projecte?

— Jo crec que el sentit final de la nostra professió és molt bo, ja que consisteix en ajudar la gent. Implicar-se amb Odontologia Solidària és una forma de poder complir amb la vocació de la nostra professió, afegint-li el fet de no fer-ho per diners.

– I què et va motivar a tu per entrar com a voluntari a la clínica? Coneixies ja l’existència d’Odontologia Solidària?

— Sí, sabia que existia Odontologia Solidària des de feia anys, però la situava sobretot a Madrid i Barcelona, no sabia que s’estaven obrint clíniques en altres llocs. Vaig rebre una carta del Col·legi d’Odontòlegs informant del projecte de Fuengirola, i la veritat és que al principi no li vaig donar més importància … va ser la meva dona la que em va animar perquè m’informés més i m’impliqués. Nosaltres som cristians, i pensem que per sobre de tot cal ajudar els altres. I si hi ha l’oportunitat d’ajudar a la gent, i damunt en l’àmbit de la nostra professió, és ideal. La quadratura del cercle, vaja…

— Així doncs, en el teu cas ser solidari és un deure…

— Sí. Crec que tothom té el deure d’ajudar els altres en el que sàpiga fer o en el que estigui preparat per a fer. A més a més, jo penso que ser solidari comporta felicitat. Quan tu ets capaç d’ajudar els altres, a part que els altres es beneficien, tu mateix et beneficies perquè et sents millor, perquè ets més feliç. Però també hi ha una qüestió de justícia social. Com no ens anem a ajudar entre nosaltres? Si al costat tinc una persona amb una necessitat i la puc resoldre i tinc els mitjans per fer-ho gràcies a una ONG com Odontologia Solidària, per què no fer-ho?

— A les nostres clíniques solidàries hi van pacients que, de vegades, tenen una biografia personal molt dura. Què t’aporta el tracte amb els pacients?

— Sobretot perspectiva. Quan comences a parlar amb ells i t’expliquen la situació que vien, t’adones que ets un privilegiat. Penses que tu segueixes tenint problemes, perquè tots en tenim, però en comparació amb els d’aquestes persones són molt lleus. Això et porta a pensar que has d’estar agraït i has d’estar content.

— Com reflectíem en el nostre últim butlletí, aquest estiu has col·laborat amb l’ONG Escola de Solidaritat de Granada. Has fet més col·laboracions amb altres entitats a nivell odontològic?

– Fa uns anys vaig anar al Perú, a la part amazònica del país. Mitjançant un missioner que coneixia, vaig estar-hi un mes. Hi havia muntat un equip dental en el consultori mèdic. Ens movíem per poblacions que en uns casos només tenien electricitat unes quantes hores, i en altres simplement no tenien. Així que durant el dia fèiem extraccions, i quan donaven la llum aprofitàvem per fer empastaments. Calia aprofitar cada minut. Va ser una experiència molt interessant, i m’han quedat ganes de repetir en algun altre projecte internacional.

Convocat el Premi Odontologia Solidària 2016

S_2_caLa Fundació Odontologia Solidària convoca el Premi OS, guardó establert el 2006 per l’entitat, amb la finalitat de reconèixer el treball de les persones físiques o jurídiques, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, que hagin efectuat accions sanitàries en benefici de les persones amb dificultats per accedir a la salut bucodental.

Poden optar al premi les persones físiques o jurídiques que hagin treballat de manera continuada a facilitar la salut bucodental a persones desfavorides des d’almenys un any abans de la data anual de convocatòria del premi.

Els particulars o institucions interessats, podran consultar les Bases Reguladores del Premi Odontologia Solidària 2016 mitjançant aquest enllaç. El termini de presentació de candidatures expira el pròxim dia 28 d’octubre del 2016.

“La solidaritat és un valor implícit en la nostra professió”

Enrique Llobell

Enrique Llobell

Passat el període de vacances, conversem amb Enrique Llobell, president de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de València (ICOEV). El Col·legi valencià concedeix els Premi Solidaritat, distinció que Odontologia Solidària va rebre el 2014 (al costat de l’ONG Un Somriure Per Centreamèrica) i, de manera íntegra, en 2015. Cirurgià maxil·lofacial i estomatòleg de 62 anys d’edat, el Dr. Llobell presideix des de fa 6 anys el ICOEV, entitat que agrupa uns 2.000 col·legiats. El president del Col·legi advoca per la inclusió dels tractaments odontològics en el sistema públic de salut, i destaca que la professió sanitària implica una vocació solidària.

— Què els va impulsar a instaurar el Premi Solidaritat ICOEV?

— Es van presentar treballs de col·legues que realitzaven tasques socials arreu del món, i vam creure que aquestes iniciatives mereixien un ajut. Com que hi havia diversos projectes que sol·licitaven el nostre suport, vam decidir que el millor era crear uns premis. Al final, hem decidit donar-lo a projectes que es desenvolupin a la Comunitat Valenciana. No és que els altres projectes no siguin interessants, però pensem que una acció a l’Amazones, per dir un lloc del món, quedava molt diluït per al col·legi professional de València, i preferim potenciar més allò que ajuda els necessitats de la nostra pròpia comunitat .

— Potser aquesta decisió té un sentit més marcat en temps de crisi com els actuals…

— Sens dubte. Si no tinguéssim necessitats a la Comunitat, pensaríem que seria interessant donar aquesta ajuda solidària a altres llocs del món. Però és que en aquest moment, amb la crisi que hi ha, molta gent d’aquí ho necessita.

— La instauració del Premi denota una afinitat ideològica, per dir-hoaixí , amb les persones que emprenen accions solidàries?

— La gent que emprèn aquests projectes mereix ajuda i tota la nostra consideració, ja que realitzen una tasca social que de vegades és molt difícil i molt desagraïda. Tenen tot el nostre suport.

— Quines raons impulsen un professional a ser solidari?

— La resposta comença ja en la pròpia professió. Som professionals sanitaris, i crec que ser solidari és una cosa que va implícita amb la nostra vocació.

— Però hi deu haver excepcions…

— És veritat que en el món de l’odontologia estem veient gent que, per exemple, es dedica a posar implants perquè és on es guanyen diners, i no fa empastaments perquè no guanya tant. Això implica poca solidaritat, i també implica poc amor a la professió, poc interès per conservar les dents dels ciutadans. A alguns se’ls pot titllar de poc solidaris, però jo insisteixo que en el món de la sanitat tot comença amb una intenció solidària, una voluntat d’ajuda als altres.

— El sistema públic de salut ha d’ampliar les seves prestacions en matèria odontològica?

— És una cosa que porto demanant des de molt abans de ser president del ICOEV. Això de la Seguretat Social en matèria odontològica és absolutament vergonyós. No només hauria d’ampliar les prestacions, hauria de cobrir la salut odontològica. És indecent que es cobreixin algunes prestacions que no necessito anomenar, i que a la gent sense possibilitats que no tingui dents no se li permeti portar una dentadura.

— Trigarem molt a aconseguir aquesta cobertura?

— Jo crec que no ho veuré. Crec que no hi ha absolutament cap interès per realitzar una tasca en pro de les persones que no poden pagar-se una dentadura. Això sempre dependrà d’una decisió política, però la meva impressió és que no interessa que l’odontologia estigui dins de la Seguretat Social, tot i que des de la professió ho demanem.

— Creu que aquest és un anhel majoritari en la professió?

— Jo crec que sí. Crec que qualsevol persona de bé vol que el sistema sanitari espanyol cobreixi totes les necessitats… i la necessitat de poder menjar és força important.

– Vostè ha visitat en diverses ocasions la Clínica Solidària de València. Quin ambient ha percebut en aquestes visites?

— Sempre m’han rebut en un ambient excel·lent, i també em semblen excel·lents les persones que hi ha. És un ambient positiu, somrient, com penso que hauria de ser sempre l’ambient quan es tracta als pacients. Crec que tots els que hi són hi van per fer el bé, i per això ja tenen el somriure posat.

— En aquests i altres contactes haurà conegut els mètodes i valors d’Odontologia Solidària. Què li sembla la nostra ONG?

— Em sembla molt bé, i opino que hauria de tenir més suport per part dels polítics. Crec que s’haurien d’implicar una mica més, donar més suport del que ja en aspectes com la millora del local o en ajudes econòmiques.

El Grup de Llinars dóna més de 2.500 euros a Odontologia Solidària

Guitart y Cabestany en el acto de firma de la donación, junto a otros miembros del Grup de Llinars

Guitart i Cabestany en l’acte de signatura de la donació, al costat d’altres membres del Grup de Llinars

L’any 1999, set famílies catalanes van començar a congregar-anualment per compartir les celebracions de Pasqua. Uns anys més tard, el 2003 -quan els fills d’aquests matrimonis ja es van fer grans-, les set parelles van resoldre establir una continuïtat de grup, per tal de compartir tant el seu periple vital com els valors de la fe cristiana. La comunitat va adoptar el nom de Grup de Llinars, població on tenien lloc les seves trobades. El passat 21 de juliol, una representació d’aquest col·lectiu va visitar la Clínica Solidària de Granollers, on es va signar una generosa aportació a Odontologia Solidària de 2.520 euros per part del Grup de Llinars, donació que contribuirà a reforçar l’acció de la nostra entitat a favor de la salut bucodental dels sectors de població més desfavorits de la nostra societat.

Josep Maria Guitart va signar l’acord en nom del grup al costat del president d’Odontologia Solidària, Albert Cabestany. Guitart, informàtic de 49 anys, ens explica que les persones que integren aquest col·lectiu es reuneixen “mensualment per sopar i pregar junts a casa d’una família per ordre rotatori. És una manera de compartir la vida i les experiències de cadascú “. Més enllà d’aquestes reunions, “va arribar un moment en què vam pensar que podríem fer accions conjuntes, sent solidaris en la mesura de les possibilitats de cadascú”. Cap a 2007, doncs, “es va crear un fons comú de diners per a ser adjudicat a necessitats urgents, així com a persones o entitats que ho necessitessin”. Entre les aportacions realitzades per la comunitat en els últims nou anys, figuren donatius a Càritas o al Proyecto Encuentro de Puyo (Equador), entre d’altres.

La decisió per part del Grup de Llinars de fer aquestes aportacions va sorgir després d’un procés de reflexió en què “vam voler que cada un prengués consciència dels ingressos que tenia, a què dedicava aquests diners, i quina part dels recursos destinava a la solidaritat . Aquesta reflexió ens va fer veure que, probablement, podríem fer més del que fèiem individualment “.

Segons l’opinió de Guirtart, el fet de ser solidaris vol dir “ser coherents amb la nostra fe. De la mateixa manera que a nosaltres ens agradaria que ens ajudéssin si tinguéssim una necessitat, mirem a l’exterior per ajudar a qui ho necessita “. També per una aspiració de tipus social, ja que “veiem que les institucions realment no donen la talla ni se situen a l’alçada que requereixen les circumstàncies. Creiem que la unió fa la força, i que a on no arriba una persona sola amb una petita quantitat, sí que hi arriben les aportacions conjuntes. L’Estat no és coherent, no ajuda, i si petits grups com el nostre s’impliquessin, les coses anirien millor “. El Grup de Llinars col·labora en projectes “en els quals podem saber a què es destinen els diners, on comença i on acaba tot”.

Va ser el mateix Josep Maria Guitart qui, a través d’un contacte personal, va conèixer el treball d’Odontologia Solidària i va proposar a la resta de la comunitat realitzar una aportació a l’entitat. “Ens va semblar molt interessant la manera de treballar, d’anar obrint clíniques, i pensem que encara que aquesta no fos una acció urgent, sí que era necessària. Ens va semblar que col·laborar a la compra de material per a nous centres era molt beneficiós socialment, tenia un impacte important i amb continuïtat. A més, darrere hi ha persones que aporten el seu temps i els seus coneixements per fer un servei molt necessari. La nostra aportació econòmica és un gra de sorra més “.

“La solidaritat és una forma d’estar agraït a la vida”

Ismael Tárraga

Ismael Tárraga

Odontologia Solidària no caminem sols. El voluntariat la força motriu de la Fundació, però els nostres projectes són també possibles gràcies a la complicitat d’altres entitats i institucions. N’és un exemple el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Albacete, la col·laboració del qual va ser vital en el cas de la posada en marxa de la Clínica Solidària de la ciutat castellanomanxega. Ismael Tárraga, de 56 anys, presideix des del 2014 aquest Col·legi, que agrupa uns 230 professionals.

— El Col·legi d’Albacete va acompanyar a Odontologia Solidària en aquest projecte des de molt primere hora. Com es va produir el primer contacte?

— Va ser pocs dies després que jo hagués pres possessió com a president del Col·legi. Vaig coincidir amb Dolores Cuenca al carrer de forma casual, i em parlar de la seva intenció de muntar una clínica solidària a Albacete. Jo li vaig dir que comptés amb mi, perquè aquesta era també la meva idea. Ella va ser la que va proposar la vinculació amb Odontologia Solidària, perquè ja coneixia el funcionament de la clínica solidària de València. Vam tractar la qüestió a la Junta del Col·legi, i ens va semblar bé des del primer moment. La decisió va ser unànime. De fet, diverses persones de la Junta col·laboren actualment com a voluntaris a la clínica.

— Posteriorment, com es va anar concretant la col·laboració del Col·legi?

— Sobretot, en l’àmbit institucional. Vam fer gestions davant la Diputació per sol·licitar un ajut. En principi havien de donar-nos un local, però com que al final no va ser possible, vam sol·licitar una ajuda equivalent al global del lloguer de l’any. També vam parlar amb l’Ajuntament d’Albacete pel que fa a la col·laboració dels Serveis Socials. A la inauguració de la clínica van venir tant l’alcalde de la ciutat, com la vicepresidenta de la Diputació, a banda del bisbe d’Albacete. També vam posar el projecte en coneixement de tots els nostres col·legiats, que van estar majoritàriament a favor, i en molts casos col·laboren en la mesura que poden. Igualment, hem fet gestions davant d’altres entitats per intentar que ens concedissin ajuts… El Col·legi col·labora en tot el que pot i una mica més. La col·laboració roman perquè aquest és un projecte que també considerem nostre, i amb aquesta finalitat estem treballant per a la seva continuïtat i el seu èxit.

— Quin balanç fa dels primers mesos d’activitat de la clínica?

— Un balanç molt positiu. Els voluntaris (ja siguin higienistes, auxiliars o dentistes), estan contents amb la feina que s’està fent. Els pacients ja estan veient els resultats, i es nota que també estan contents. Han vingut molts usuaris, s’està fent un gran nombre de visites. Jo crec que estem en la bona línia. Cada dia es van incorporant nous voluntaris. La professió s’ha implicat amb el projecte, perquè ha vingut a cobrir un buit important. Anteriorment, tots, en les nostres clíniques, hem fet coses de manera altruista amb alguns pacients, i per sort ara tenim una clínica solidària a la ciutat que fa precisament això.

— Aquesta implicació de la professió que esmenta, denota que hi ha un esperit solidari entre els odontòlegs de la zona. En la seva opinió, per què cal ser solidari?

— Cal ser-ho simplement perquè els que estem en una millor situació hem d’estar agraïts a la vida. Cal ajudar les persones necessitades del nostre entorn, ja que formem part d’una societat de la qual no ens podem abstreure. Hem d’estar en la realitat social. El nostre treball és tenir cura dels somriures, i no se m’acut res millor que veure un somriure a la cara de les persones que, per les seves condicions econòmiques, no han pogut accedir a una sèrie de tractaments. Totes les actuacions que es fan en bé de l’entorn social, acaben per repercutir en una millor justícia social. Cal estar present per compensar una miqueta les desigualtats.

— Quina opinió té sobre la manera de treballar i els protocols d’Odontologia Solidària?

— Em semblen bé. Personalment, crec que hi ha alguna cosa que podria revisar-se. Actualment no es realitzen ortodòncies, i jo penso que es podrien intentar fer actuacions ortodòntiques. Ho dic pensant sobretot en els nens, que són els més perjudicats quan una família té una situació social desfavorable. Una correcció ortodóntica millorarà la seva salut i la seva autoestima. Crec que aquest és un aspecte a reconsiderar.

— Quin impacte té la clínica en la població més desfavorida de la zona?

— Positiu, sens dubte. Tothom haurà de reconèixer, i en realitat ja reconeix, que és una gran tasca la que estem fent. Cada vegada que comento amb algú coses del projecte, rebu opinions positives. Això passa diàriament. Crec que té un impacte important per a la professió, i per situar-nos socialment en el lloc que ens correspon. Hem de fer aquesta tasca.

— Parla de la necessitat de fer aquesta tasca com si fos una obligació moral …

— Exactament. Tothom té l’obligació moral d’intentar ajudar els altres. I quan dic tothom parlo dels odontòlegs, els metges, els conductors, els paletes, els fusters … Per exemple, quan estàvem condicionant la clínica d’Albacete van venir fusters a ajudar-nos, que van treballar gairebé de forma altruista. També cal destacar la col·laboració solidària de l’enginyer tècnic en el projecte. D’alguna manera, tots necessitem ser solidaris en algun moment.

Pin It on Pinterest

Share This
X