Conchi Lanza

Conchi Lanza va començar a treballar fa vint anys com protèsica, i més tard es va formar com a higienista dental, professió que exerceix en una clínica de Madrid, i que compagina amb els estudis universitaris de la carrera d’Odontologia. La nostra companya, de 44 anys, és també voluntària a la Clínica Solidària de la capital, i va formar part de la primera expedició d’Odontologia Solidària a Tetuan (Marroc) a finals del 2016.

— Quan comença la teva vinculació amb Odontologia Solidària?

— Fa una mica més que un any. Anteriorment vaig estar col·laborant amb una altra ONG relacionada amb l’odontologia, Dental Coop. Vaig participar amb ells en un projecte en els campaments sahrauís. Cada dos dies anàvem als hospitals de la zona, que estan com mig abandonats, i a banda d’atendre la gent preparàvem als auxiliars que hi havia, donant-los una mica de formació, sobretot en el tema de la desinfecció.

— I què et va portar fins a la nostra entitat?

— Jo volia fer un treball més continuat. Una companya meva, higienista dental, em va parlar de la clínica d’Odontologia Solidària a Madrid, a la qual vaig començar a anar cada setmana. L’ambient és molt bo, encara que ens falten més voluntaris. Als pacients sempre els explico la importància de tenir una bona higiene, els adverteixo que si no ho fan poden perdre les dents que els queden. Crec que si a la gent li expliques el perquè de les coses serà més conscient i hi posarà més de la seva part.

— Què et va motivar per implicar-te primer a Dental Coop i posteriorment a Odontologia Solidària?

— Jo em sento afortunada, i crec que tinc un deure cap a la gent que no ha tingut tanta sort com jo. Per a mi és una obligació. I una obligació que em fa sentir bé. Si vols també és una obligació una mica egoista, perquè un mateix guanya molt. Posar el teu granet de sorra perquè una altra persona tingui una millor qualitat de vida o sigui més feliç, comporta una certa satisfacció personal. Sóc una persona amb molta empatia, m’afecten les coses, i penso que si faig alguna cosa que fa sentir millor a una altra persona, jo també em sentiré millor.

— El mes de desembre vas viatjar a Tetuan amb la primera brigada d’Odontologia Solidària en el projecte conjunt que tenim amb l’Associació Hanan. Quin balanç fas d’aquesta experiència?

— Em va agradar molt, i m’ha sabut molt greu no poder haver anat al segon viatge, perquè tenia un examen en aquelles dates. En el primer viatge va caldre fer molta feina prèvia, preparar el gabinet, i només vam poder treballar amb pacients un parell de dies. L’experiència em va agradar molt, per les característiques del projecte, que atén gent amb discapacitats en un lloc on hi ha major pobresa. Sents que ajudes més. Quan vas a llocs en els que qualsevol cosa que facis significa molt per a ells, encara és millor. Tinc moltes ganes de tornar a Tetuan.

— Abans de viatjar al Marroc, vas participar en les jornades de formació prèvies que es van fer a Extremadura. Et va resultar interessant?

— Sí, en guardo molt bon record. En realitat es van fer curtes, perquè penso que encara tinc molt per aprendre. L’experiència d’estar al quiròfan em va fer molt de respecte, perquè crec que és una responsabilitat tractar a nens amb aquestes problemàtiques, però em va agradar molt. També em va resultar interessant a nivell professional. Encara que jo aquí a Madrid no treballi amb aquest tipus de pacients, el que vaig aprendre allà també m’aporta coneixements.

— Què li diries a un company de professió perquè vingués a Odontologia Solidària?

— Mira, jo ho comento a amigues de la professió, però penso que al final això ha de sortir d’un mateix. Penso que cal tenir empatia per ajudar més. L’empatia també comporta que facis millor la teva feina, que entenguis millor al pacient. Estem treballant en l’àmbit de la salut, no venent jaquetes. Ser voluntari per aprendre i agafar esperiència està molt bé, perquè tots aprenem amb el voluntariat, però cal tenir clars els valors. Cal atendre aquests pacients igual que els atendries al sector privat.

Pin It on Pinterest

X